Limnos ha aconseguit filmar una preciosa llúdriga al Serinyadell.

Quin plaer i quina enveja. Tot a l'hora!!

Aquí teniu la filmació del canal youtube de Limnos.




També us convido a visitar el bloc d'en Xevi i la Sílvia:

http://xevisilvia.blogspot.com

L'Estany és de tots i totes?

El Ple Municipal va aprovar una modificació del PGOU en el sector ED3, en la zona del bar-restaurant el cisne, antiga discoteca-U i restaurant xinès, per tal de canviar els usos comercials de l’espai, per usos residencials i contruir-hi habitatges. D’aquesta manera el promotor del projecte se li permetria la construcció de 550 m2. més de sol per a habitatges del què els usos admesos permeten en la planificació, a canvi de la mateixa quantitat de metres quadrats comercials.
Aquesta modificació condicionarà decissivament un nou POUM a la zona de Front d'Estany. L'única justificació del Govern Municipal de CiU i PSC per aquest canvi és assegurar un benefici econòmic al promotor.

La base del càlcul de l'augment de valor que es produiria es fa amb el mateix preu per metre quadrat que s'havia establert en l'ARE (darrera del Monestir), en una zona perifèrica i per a habitatges socials.
La diferència de valoració podria costar al Municipi més de 66.000€. Així, es pretén prendre com a base per pagar els drets corresponents la suposició absurda que una casa de 160 metres quadrats amb garatge al costat de l'Estany es vendria per 85.100€.

És inadmissible que es donin per bones propostes que, més enllà de beneficiar a particulars, no ofereixen cap avantatge al conjunt de la ciutat, i que se subordini així la planificació de la ciutat a aquells interessos privats. ICV-independents de Banyoles ha presentat un conjunt d'al.legacions
per tal que s'anul.li aquesta modificació.

SEGUIM reclamant el compliment de la resolució del Parlament de Catalunya per a la creació del Parc Natural de l'Estany de Banyoles. En data 22/04/2011 el Diari de Girona publica la notícia que el Govern de la Generalitat descarta declarar cap Parc Natural en aquesta legislatura.

L’any 2003 el Parlament de Catalunya aprovava una proposició no de llei en la qual s'instava la Generalitat a augmentar-ne la protecció i a crear-hi un parc natural. S’esperava la declaració del Parc pel 2004, però els ajuntaments no van acabar la feina i la Generalitat va prioritzar altres Parcs Naturals.
És decebedora la postura de Convergència i Unió al respecte del Parc. Des del Consell Comarcal del Pla de l'Estany durant el període de govern municipal d'ERC, des de l'Ajuntament de Banyoles durant els darrers quatre anys i ara des de la Generalitat, CiU mai no ha cregut en la importància del Parc no solament per assegurar la màxima protecció dels valors naturals de l'Estany, sinó com a instrument de promoció i dinamització econòmica que ajudi a crear un futur millor per a Banyoles i per als altres municipis del Parc.

Aquesta postura de CiU és més greu per la inconsistència de les seves postures: van votar al Parlament a favor del Parc en època de l'anterior govern de la Generalitat, i ara que depèn d'ells la decisió, en reneguen.

La qualificació legal que li corresponen, que és la de Parc Natural. Considerem que l’Ajuntament de Banyoles, com a propietari de l’Estany i com a capital de comarca és qui ha de liderar el procés de creació del Parc Natural i estirar a la resta de municipis tal com va fer Torroella de Montgrí al Parc natural del Baix Ter, Montgrí i Illes Medes. Els valors naturals de l’Estany han estat reconeguts internacionalment i com a zona humida tenen molta més rellevància que qualsevol dels altres espais que també estan reclamant la creació d’un Parc Natural. El poc reconeixement nacional amb que es tracta l’Estany de Banyoles s’ha convertit ja en un deute històric del qual l’ajuntament de Banyoles n’és un dels principals responsables.

El Parc Neolític de la Draga. Tercera part.

El parc és molt gran: 8000m2

Al 95 es va fer una campanya subaquàtica i es va poder veure que 1000m2 del parc eren a l’Estany.

Hi ha altres zones que cal investigar perquè s’han trobat vestigis. És el cas de la zona dels amaradors on s’ha trobat una fusta que es creu pot provenir d’una canoa.
També sota l'església de Porqueres.

Probablement, moltes de les cabanes eren construïdes a sobre de pals perquè la configuració de l’estany era molt diferent a la d’ara: l’estany era més petit i les zones d’aiguamolls molt més extenses. També les crescudes sovintejaven, per això i donada la quantitat d’estaques clavades ( 1000 estaques en un espai molt petit) que s’han trobat, el més probable és que els habitatges estiguessin construïts en línia, a sobre de pals.

Les característiques mediambientals de l’estany eren molt diferents.

Es calcula que en alguns moments hi havia 4 o 5 fileres de cabanes. Tot i la dificultat per mesurar la quantitat de persones que hi habitaven es possible que en alguns moments hi haguessin 100 persones.

A traves dels sediments, les torbes i talls realitzats als postes es sap que ha hagut 7 fases d’ocupació diferents

El Reglament d'Activitats de l'Estany i la seva aplicació

(foto grup recerca OASIS UPC)
El nou Reglament d'Activitats de l'Estany ha estat, sense dubte, un dels reglaments amb més entrebancs a l'hora d'aprovar-se. El procés ha durat 4 llargs anys des que, a principis de 2007, l'anterior consistori, aprovés inicialment un primer text.

A hores d'ara, tot i estar aprovat des del setembre de 2010, la seva aplicació és, com a mínim, dubtosa.
Podem comprovar com, ni tan sols l'oficina de turisme, situada a la pesquera d'en Sarquella, tenen informació de què regula el Reglament i com s'ha d'informar als usuaris i visitants de l'Estany.



Per altra banda, tampoc està clar quin és el paper que ha de tenir el Consorci de l'Estany en el projecte d'informació i sensibilització que preveu el Reglament.

Ara bé, no ens manca ni un bri d'informació quan es tracta d'impulsar proves esportives i festives de tota mena "explotant" (segons paraules d'algun membre del govern municipal) en nostre Estany.

POBLAT NEOLITIC DE LA DRAGA. SEGONA PART

El parc representa una mostra de com eren les comunitats Neolítiques i com varen vindre a Banyoles provinents de l’Extrem Orient, encara que recents estudis aposten per una arribada des d’Africa.

En aquell moment, a Banyoles hi havia grups de caçadors-recol·lectors i els Neolítics varen irrompre amb tecnologies mai vistes per a ells.
La cultura Neolítica vivia de l’agricultura i la ramaderia.
S’han trobat restes d’animals com el bou, el xai, cabra,porc, bou salvatge i gos. En quant als conreus, la base eren el Blat un, la civada, llegums i faves guixes.

Va ser descobert per Joan Abad, membre de l'Associació Arqueològica de Girona, l'abril de l'any 1990 quan, amb motiu d’unes obres d’enjardinament, hi passejava . Es va adonar que hi havia restes importantíssimes, va trobar un fragment ceràmic molt indicatiu de la seva importància Es varen parar les obres i el 92 es va fer la primera delimitació del parc.

S'hi ha trobat ceràmica feta a mà, gerres d'emmagatzematge i vasos domèstics.

De la indústria lítica s'ha recuperat peces retocades sobre diversos tipus de sílex, molins de pedra, aixes, enformadors, braçalets, una possible agulla de marbre fi i anells fets d'os, petxina i marbre.
També s'hi han trobat diferents tipus de guariment i quatre eines de fusta.

Aigua...el que es diu aigua... pot ser no és el que volem!

Total: que millor ho deixem per més endevant això de l'aigua, no fos cas..., oi..Barraca?

Mnnnnssss.... no m'empipis que estic fent un dibuixet.



foto: el punt: 08/1/10 Ramón Esteban

POBLAT NEOLITIC DE LA DRAGA. PRIMERA PART

El jaciment Neolític de La Draga, situat al centre del marge oriental de l'Estany de Banyoles, és únic a la la prehistòria per haver conservat restes orgàniques en perfecte estat.
Les troballes han corroborat que es tracta d'un dels més importants jaciments prehistòrics del mon, amb més de 7000 anys d'antiguitat, donades les seves característiques i la quantitat de restes trobades.
Els objectes i restes (matèria orgànica, fusta, ceràmica, estris, llavors i eines...) s'han conservat gràcies a que està al costat de l'Estany. dons varen quedar submergits i protegits pels sediments
Part del jaciment es troba dins l'aigua( uns 1000 m2 ).
El jaciment va ser descobert a 1990 a rel d'uns treballs d'arranjament del Parc de la Draga.
Podem veure les troballes al Museu Arqueològic Comarcalde Banyoles.
Continuen els treballs de prospecció i s'estan trobant altres assentaments de diferents èpoques i a diferents emplaçaments.
Els dies 17,18 i 19 d'octubre de 2011, Banyoles serà la seu del III congrés internacional d'arqueología experimental.

En Toni Palomo ens explica perquè s'han conservat tan bé les restes.

Però sí que passa.

"És fàcil dir, per un dia no passa res, però sí que passa. No se si seria bo replantejar-se si els focs artificials de les festes majors de Banyoles s'han de fer a la Draga al costat de l'estany, o si els de Girona s'han de fer a Fontajau a sobre el riu". Carles Feo

Jo no soc ocell però si en fos.... que buscaria?... de que en gaudiria? segurament res que s'assembli a un tret o una explosió.

Tenim dret a cel.lebrar les festes! i tant! però pensem que necessitem conservar-ho tot. No només net i polit sinó habitable i natural.

Focs a l'Estany 2007

Que tingueu un bon 2011!!

SAPS QUÈ PASSA AMB L'AIGUA??

VINE, INFORMAT I COL.LABORA :
El passat dimecres 10 de novembre va tenir lloc a l’Ajuntament un Ple Extraordinari on es va aprovar, amb els vots de CiU i PSC, de manera inicial, la creació d’una empresa mixta (20% de l'Ajuntament i 80% accionistes privats) per gestionar el subministrament de l’aigua a Banyoles fins al 2060.

Primera trobada ciutadanaconvocada per ICV-Independents de Banyoles, 30/11 2010 .
(Foto R.Estevan.El Punt).

La creació d'aquest nou model de gestió és, entre d'altres coses:

• una operació financera per pagar els deutes de l'Ajuntament a través del rebut de l'aigua.
• no té en compte la sostenibilitat de l'Estany ni les necessitats dels banyolins/es perquè augmentarà molt el preu de l'aigua.
• és un acord que, expressament, nega el dret de representació dels autèntics propietaris de l'aigua: els banyolins/es.
• les avantatjoses condicions per a l'empresa concessionària tindran un efecte crida per a inversors que vulguin un negoci amb beneficis segurs i el control de l'aigua en els propers 50 anys.

Què podem fer?

• Mobilitzar-nos tots i totes per per tal de protegir l'aigua i el bé comunal.
• Oferir el màxim d'informació sobre el nou model de gestió de l'aigua i la creació d'aquesta empresa mixta de distribució i gestió del subministrament de l'aigua de Banyoles.
• Fer les al.legacions oportunes tenin en compte que el plaç finalitza el 23 de desembre d'enguany

Ara per ara, per part d'entitats, col.lectius i amb el suport dels grups a l'oposició s'està intentant:

• crear una plataforma o coordinadora d'entitats i ciutadans/es.
• preparar sistemes de diferents tipus molt dinàmics per tal d'informar a tota la població.
• Oferir informació i suport a tothom que vulgui fer al.legacions.

Tot això ho haurem de fer de manera URGENT.

El clot d'Espolla. Fontcoberta

El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos.

Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura(+) L'estany d'Espolla té més de 40.000 metres cúbics de capacitat i es pot omplir en vuit hores si hi ha prou pressió, explica Estragués. A més, a prop seu es poden omplir altres basses habitualment seques. I això no és tot: un cop l'estany és ple, explica Estragués, les aigües busquen una sortida natural i formen un riu que avança pel Pla de Martís uns tres quilòmetres fins a precipitar-se per un penya-segat dins del terme municipal d'Esponellà. El punt final del recorregut de la cascada és la fusió amb el riu Fluvià. (+) El caràcter intermitent de la Platja d'Espolla condiciona també les comunitats vegetals i animals que hi viuen, ja que han de suportar grans variacions en les condicions d'humitat del medi, des de la inundació total a la sequera absoluta.

Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís. Després d'un desnivell de més de 100m, anirà cap al riu Fluvià.(+)
Un animal especialment adaptat a aquesta situació és l'anomenat Triops Cancriformis, artròpode molt poc evolucionat del que se'n coneixen fòssils del Permià i el Triàsic Europeu, en formes molt semblants a les del nostre coetani.Aquesta espècie és unisexal però les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi. No es té constància de què la fecundació sigui interna. Si bé hi ha còpula, possiblement la fecundació sigui a nivell de la cambra incubadora. Els ous són llançats a l'aigua formant un paquet recobert de matèria gelatinosa. Són ous esfèrics i de coberta llisa fet que propicia la resistència a la dessecació.

En la estació de sequedat queden incrustats en el fang del fons i no eclosionaran fins a noves inundacions.

Foto:J.Comalat (Diari de Girona)

Aquets animals mengen tota mena de materals vegetals que puguin trobar dins de l'aigua. Són macròfags, detritívors i no dubten en convertir-se en carnívors i fins i tot en caníbals en condicions extremes. (+)

ITINERARIS DE GRAN INTERÈS

UN ESPAI NATURAL DE GRAN VALOR
La zona lacustre de Banyoles és un espai de gran valor ecològic, paisatgístic i cultural. Està formada per l’Estany, que és el llac més gran de Catalunya, i una sèrie d’estanyols i surgències que, en conjunt, constitueixen el sistema càrstic més important del país.
L’aigua que l’alimenta prové de l’Alta Garrotxa, on s’infiltra a través del terreny calcari, i discorre subterràniament fins que es veu obligada a sortir a la superfície per donar lloc a estanys, estan-
yols i surgències. Dintre d’aquestes masses d’aigua s’hi forma el travertí, una pedra tova típica de Banyoles i utilitzada tradicional-ment per a la construcció.

clica aquí per veure les propostes

L'Estany un bé comú. Per Lluïs Pau i Gratacòs

(L'estany enfarinat foto de Carles Feo)

El patrimoni dels ens locals està constituït per tots els béns i drets que els pertanyen sigui quina sigui la seva naturalesa i títol d’adquisició. Així resulta de l’article 1 del Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya aprovat per Decret 330/1988 de 17 d’octubre (en endavant RPELC). Segons la pròpia disposició, els béns dels ens locals es poden classificar en béns de domini públic, béns comunals i béns patrimonials.

L’Estany de Banyoles pertany a la segona de les categories anteriorment esmentades, ja que si bé el municipi és el titular registral de la finca, en realitat n’ha ostentat històricament un condomini que implica la titularitat d’unes facultats compartides amb el comú dels veïns, de tal manera que aquests tenen el dret de gaudi sobre l’Estany i a la Corporació li correspon la seva administració i conservació. En conseqüència, l’Estany de Banyoles, mentre conservi el caràcter anteriorment exposat, gaudirà d’un règim jurídic especial i serà inalienable, imprescriptible, inembargable i no estarà subjecte a tribut de cap tipus.

L'ORIGEN DE TOT PLEGAT.

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunta i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La seva superfície és de 111,7 hm² i la seva profunditat màxima és de 130 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la la Península i un sistema ambiental d'extraordinari valor.

És fruit de circumstàncies tectòniques (la prolongació de la falla d'Albanyà) i carstiques (el massís de l'Alta Garrotxa i els guixos eocènics).

El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.

La peculiar evolució hidrogeològica de la Conca Lacustre de Banyoles-Besalú començà a finals del Pliocè i principis del Plistocè, a les portes del Quaternari.
Aquests fenòmens constitueixen la descàrrega en superfície, en forma de brolladors i estanys, d'un aqüífer que es carrega a l'Alta Garrotxa. Seguiren un eix Nord-Sud, des de Besalú i Dosquers, fins a Banyoles, passant pel llit del Fluvià i el Pla d'Usall. Altres manifestacions s'han donat a la Vall de Sant Miquel de Campmajor.

L'Estany de Banyoles no aparegué fins la Glaciació Mindel i devia semblar-se molt poc al que hi ha ara. Inundava, amb aigües someres, una bona part de les terres de ponent i del nord. El seu desguàs natural, després d'inundar la plana, fou cap a llevant, on aprofità la baixada de cota. Primer, circulà entre els turons de Miànigues i de la Font Pudosa. Però s'anà desplaçant per l'efecte colmador del travertí. Això provocà un augment de les aigües, que venceren el dic de contenció a banda i banda del turó de'n Ramis (on hi ha l'actual Ajuntament). Aquest fet es pot datar a l'entorn de la Glaciació Riss ( fa 280.000 anys) Aquest desguàs, s'anà ampliant i es consolidà fins els temps històrics, quan s'esboçà el riu Terri.

La ciutat de Banyoles està situada sobre blocs de travertí, formats pel desguàs natural de l'Estany. Moltes de les cases de la ciutat s'han construït amb aquesta pedra que encara ara s'explota per a la construcció.

Les aigües de la Conca Lacustre són riques en sals carbonatades, especialment de calci. Això fa que, en determinades condicions, aquestes sals precipitin i formin calç (que tantes repercusions domèstiques té).

A la riba sud i est de l'Estany, la precipitació és tan evident que construeix formacions rocoses dins l'aigua mateixa. Aquests blocs de pedra són el travertí que formen blocs irregulars, de formes arrodonines i d'un característic color que les distingeix.

El travertí encara s'està formant a l'Estany. És un procés molt lent, però que posa de manifest la importància dels processos físico-químics que es donen dins l'aigua. D'altra banda, els blocs de travertí constitueixen un hàbitat molt valorat pels petits animalets aquàtics i, fins i tot, els peixos que hi troben amagatalls i una munió d'invertebrats que els serveixen d'aliment.

Pel que fa als espais protegits, l'àrea lacustre de l'Estany va entrar a formar part de la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya amb l'aprovació del PEIN (1992). A més, l'Estany de Banyoles ha estat inclòs a la llista REMSAR per la seva importància internacional com a zona humida