Debat: els recs i les hortes de Banyoles

L'Estratègia Verda de Santiago de Compostel·la, ha estat el punt de partida per debatre com es poden gestionar els recs i les hortes de Banyoles, en especial les de Sota Monestir.

El Màster de Sostenibilitat de la UPC ha presentat l'experiència de Santiago de Compostel.la

La Taula rodona ha comptat amb la presència de Limnos així cim d'arquitectes i urbanistes implicats en el projecte de desenvolupament de Sota Monestir.

El centre del debat va ser el model de desenvolupament, conservació i d'integració funcionament i gestió dels espais que com el cas de Banyoles i Compostel.la tenen un gran valor patrimonial.

Frases sorgides en el debat:

."L'aigua és un patrimoni a preservar."

."Cal incloure l'aigua i el seu desguàs en el sistema metabòlic de la ciutat."

."La gestió dels horts urbans públics és actualment inviable."

."Cost oportunitat: com que no es fa una bona gestió de l'aigua i dels horts es perden moltissim més diners que els que costarien mantenir els recs i els horts."

."Hi ha molta gent que necessita l'hort com a una font d'ingressos complementaria. Quan s'afirma que l'administració pública no pot asumir la gestió dels horts urbans s'obliden els diners que es gasten en integració social."

."Que ens donin els diners de la depuradora i et donaré el mateix servei amb procediments naturals i us sobraran el 90% del cost."

Documents:

http://mastersuniversitaris.upc.edu/aem/archivos/informes/branhas-de-sar-anexos-1-32.pdf

http://mastersuniversitaris.upc.edu/aem/archivos/informes/branhas-de-sar-informe-45-66.pdf

http://www.iaph.es/sys/pdf/04-AngelPanero.pdf

Desapareix la RIERA CASINYOLA AL PLA DE L'ESTANY

Presenten un requeriment per aturar les obres del TAV a la riera Cassinyola. Cinc ajuntaments al·leguen diversos informes desfavorables

Denuncien la dessecació de la riera de Cassinyola a causa de les obres del TAV a Bàscara
La plataforma a més acusa els responsables de l'obra de contaminar l'aigua embassada que hi queda

La Plataforma en Defensa del Territori, l’Associació de Naturalistes de Girona, Limnos i l’Ateneu Naturalista de Girona vam impulsar el febrer de 2006 un estudi dels valors ambientals i ecològics de la Riera Cassinyola, afectada per les obres del Tren d’Alta Velocitat.
Aquest estudi va comptar amb el suport d’experts naturalistes de la Universitat de Girona i professionals. Amb les obres del TAV en marxa, trepitjant trams importants de la Riera Cassinyola, quan es donarà a conèixer quin és l’impacte que aquestes estan tenint sobre la riera i els seus valors?

L’informe va posar de relleu que aquesta petita riera de menys de quatre quilòmetres de llargada presenta valors excepcionals. D’una banda, el flux permanent d’aigües durant tot l’any i la seva qualitat, fet molt rar tenint en compte la petita longitud del curs i per trobar-se en una d’escassa pluviometria els estius. També calen destacar aspectes geològics que han permès la formació de petites aterrassaments de travertí en el curs mateix; així com salts d’aigua i gorgues profundes. Per últim, la flora i la fauna protegides. Destacant la presència de musclo de riu autòcton, una de les espècies més amenaçades d’extinció als rius catalans, i la llúdriga. Ambdós animals assenyalen l’alta qualitat de les aigües d’aquest petit curs fluvial.

El 27 d’octubre de 2008 el Ministeri de Medi Ambient va adreçar als municipis afectats una resolució amb mesures compensatòries addicionals a les previstes en la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte del TAV.

És significatiu d’entrada que fins a mitjan 2008 ADIF no es va adonar que els plànols del projecte no corresponen a la realitat del terreny, motiu principal pel qual es van haver d’establir aquestes mesures compensatòries. Després de més de dos anys en litigi per la preservació de la Cassinyola, l’ADIF va adonar-se que el traçat de la línia trepitjava el curs de la riera en gairebé 100 metres. Per això va assumir un augment de la llargada del viaducte de 25 a 77 metres. Es fa evident que aquests macroprojectes es fan des d’un despatx sense recórrer el terreny, ni tan sols tenint en compte informes voluntàriament fets des del territori.

naiades (clica document)

Les noves resolucions declaraven també un translocació de la riera. Aquest concepte tècnic significa l’obertura d’un nou curs fluvial i el desviament de les aigües abans de l’inici de les obres. Així mateix, suposa un trasllat físic de la fauna (peixos, mol•luscs, invertebrats en general) que puguin quedar atrapats al tram original de riu. En converses amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha pogut constatar que això no ha estat així. Primer es va produir el formigonat de la riera i després la creació del nou curs. Qualsevol animal del tram originari ha quedat doncs atrapada pel ciment.

On és la Cassinyola?

Davant de tots aquests fets les entitats impulsores de l’Informe Cassinyola reclamen a les administracions l’actualització de l’estudi i la seva publicació, per avaluar, valorar i donar a conèixer quins estan essent els impactes in situ del TAV a la Cassinyola. I, si s’escau, obrir diligències legals per aquelles actuacions que s’hagin pogut produir al marge de les mesures compensatòries addicionals, en particular omplir la riera de ciment sense la prèvia translocació de la fauna i flora protegida que podia contenir.

Sèquia Monar. Conca del Ter

La Sèquia Monar és una derivació artificial del curs del Ter, l’origen de la qual és anterior al segle XI. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins una farga que s’agrupaven al seu pas. Amb l’arribada de l’electricitat el funcionament de la maquinària va deixar de dependre directament de l’aigua, però a la Sèquia Monar es van instal·lar diverses minicentrals elèctriques. L’ús de la Sèquia ha anat, doncs, evolucionant, però ha mantingut el seu paper de rec madral dels regadius del Parc de les Deveses.
Imatge de Christian Pérez
Després d’oferir les aigües a Montfullà, Salt, Santa Eugènia de Ter i el barri gironí del Mercadal, vessa el cabal sobrant al riu Onyar, a través del qual retorna al Ter. (societat d'estudis i recerca de Salt)

L'actual sèquia Monar, coneguda també amb aquests noms: rec Comtal, rec Reial, rec Monar, el Canal..., ha estat protagonista de la història de Salt, com a suministradora d'aigua per regar hortes i camps i força motriu per a les fàbriques. N'hi ha precedents documentats dels segles IX i X. El traçat primitiu va ser ampliat el 1346 i amb poques variacions, ha arribat fins als nostres dies. Capta aigua del Ter a la resclosa de la Pilastra a Montfullà i arriba fins a Girona, passant per les deveses i hortes de Salt i Santa Eugènia fins a vessar les seves aigües al riu Onyar, darrera del carrer de Santa Clara. (Biblioteques públiques de Salt)

El Mercadal, ja abans del segle XII, és travessat pel rec (sèquia Monar)

A la séquia queden al descobert elements que estan sota els peus dels gironins. Multitud de peces de ceràmica que algun artesà incívic del segle passat va llençar al canal, alguna roda de vehicle arrossegada per l'aigua séquia avall, una roda de molí d'alguna antiga fàbrica, aranyes cegues o angules provinents del Carib criden l'atenció. (Diari de girona 6/11/09)

De segles enrere, els salts d’aigua construïts en diferents punts del seu recorregut feien girar rodes hidràuliques de les protoindústries: molins fariners, molins drapers, fargues... A la segona meitat del segle XIX les rodes van ser substituïdes per turbines, i més tard les turbines es van anar acoblant a generadors d’energia elèctrica. (El Dimoni de Santa Eugènia de Ter)

• clica per veure els estatuts de la comunitat de regants

VIC. LES ADOBERIES I EL MOLÍ D’EN SABORIT

El conjunt de les adoberies damunt la llera esquerra del Mèder amb la Catedral i el pont romànic al fons ha esdevingut al llarg dels anys la genuïna "postal" de Vic. Tot aquest conjunt mereix una rehabilitació en profunditat.

Després de la recent declaració de la Generalitat de Catalunya del proppassat 17 de febrer, respecte a les Adoberies qualificant el barri, els seus edificis i instal·lacions com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic, i tenint en compte el que això suposarà per a la zona pel que fa a actuacions estructurals, urbanístiques, econòmiques i tècniques, el GDP es congratula per aquest fet, fruit d’un llarg camí de conscienciació i reivindicacions dutes a terme des de diversos àmbits, particulars i associatius. Un llarg camí en el qual semblava que la deixadesa i la manca d’interès acabarien per produir la pèrdua irremeiable d’aquest raval històric tan significatiu i emblemàtic per al patrimoni industrial, paisatgístic i monumental de la ciutat de Vic.



D'aquesta resclosa, sota el pont romànic de Queralt, arrenca la sèquia o rec dels pellaires que va fer construir l'any 1710 Fèlix Saborit, hortolà, moliner i adober de Vic.


Font: Grup de Defensa del Patrimoni (Vic. Osona)

Els rierols i les sínies de Bayeux a França

Bayeux és una ciutat de Normandia molt vinculada històricament als esdeveniments de la segona guerra mundial i del desembarcament de les tropes angleses, americanes i canadenques.
La ciutat està atravessada per uns canals del rierol anomenat "Aure" que donen pas al visitant per gaudir del paisatge i dels aires medievals que varen donar vida a la Vila.

Les sínies, rentadors, abeuradors i ponts son objecte d'admiració i reconeixement. La ciutat ha emprès un projecte de restauració recolzat per la UE.

Si vols veure més imatges CLICA AQUÍ

Múrcia. Les sèquies tradicionals en perill

La Península Ibèrica gaudeix d'una impresionant xarxa de canals de rec que suposen un patrimoni històric, etnològic i mediambiental d'insuperable valor.

La seva importància esdevé un llegat que prové de vestigis culturals ibèrics, romans i medievals.

Aquests canals de rec, amb el temps han generat ecosistemes al seu entorn amb enormes valors ambientals, conservant en molts dels seus trams una important vegetació de ribera que és l'habitat d'espècies silvestres, funcionant com corredors ecològics i aportant diversitat paisatgística.Ara per ara, la recuperació i la restauració adequada d'aquests sistemes és una excel·lent plataforma per lluitar contra els processos de degradació del nostre entorn urbà, agrari i mediambiental així com un sistema racional de lluita contra la sequera:

"Es importante subrayar la importancia de los hábitats asociados a los trazados de las acequias de barro tradicionales, donde se pueden encontrar todavía importantes especies de flora y fauna. Entre la fauna asociada a las acequias es importante destacar la nutria (especie en peligro de extinción) y de la que resulta fácil encontrar muestras, fundamentalmente en los tramos más altos de la acequia. Otras especies : martín pescador, carricera real, bigotudo, mirlo acuático, gallipato, galápago leproso, culebra de agua, cangrejo de río, etc, etc,... Entre la flora es fácil encontrar olmedas, alamedas, mansiegas, madreselvas, baladres, tarays, culantrillos de pozo, etc...

Las acequias constituyen también un PATRIMONIO ETNOLÓGICO, que refleja los usos, costumbres y formas de organización de nuestros agricultores, y el saber popular hidrológico de muchas generaciones que fueron capaces de crear estas auténticas obras de ingeniería, que transportaban agua a decenas de kilómetros.

Estos trazados tradicionales colaboran a mantener un PAISAJE AGRARIO DE CALIDAD, sustentan una vegetación de ribera a lo largo del territorio, facilitan el desplazamiento de fauna silvestre y su comunicación.

Las acequias constituyen, finalmente, un importante PATRIMONIO HISTÓRICO. Sin embargo, en la cuenca del Segura, esta red de canales de riego, de origen romano y árabe, ha ido siendo, paulatinamente, sepultada bajo tuberías o canalizaciones de hormigón, destruyendo, de manera irreversible un patrimonio de todos/ as con el impacto negativo al medio natural y agrario que ello ha tenido" Ecologistas en acción

Addesió almanifest per la conservació del Valle del Ricote:
http://www.fundacionvalledericote.org/index.php

Fonts referents als recs de Múrcia:
http://www.valledericote.com
Manual de construcció d'escorrenties:
http://www.angelfire.com/ia2/ingenieriaagricola/canales.htm

La transèquia. Una caminada popular que ressegueix el camí de la Sèquia amb un caràcter festiu, ecològic, familiar i no competitiu.

JOVE CAMBRA INTERNACIONAL DE MANRESA va crear l’any 1985 una caminada popular la qual es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta, com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van construir la sèquia, que encara avui aporta un gran cabal d’aigua a la ciutat de Manresa.

El terme Transèquia (contracció de la preposició « Trans » i del substantiu « Sèquia », i registrat per JOVE CAMBRA INTERNACIONAL DE MANRESA) indica clarament la finalitat d’aquesta activitat: fer un recorregut a través de la sèquia, des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, fins arribar al Parc de l’Agulla de Manresa. Un canal d’aigua que té molt a veure amb les Festes de la Llum, que es celebren cada any a Manresa el dia 21 de febrer amb motiu de la misteriosa llum, la qual va provocar continuar amb la construcció de la sèquia, amb la conseqüència de la portada de l’aigua desde el riu Llobregat fins a la capital del Bages.

HISTÒRIA

Al segle XIV, el Bages patia una greu sequera la qual va provocar que el Consell de la Ciutat de Manresa decidís la construcció d’un canal d’aigua (sèquia) entre les poblacions de Balsareny i Manresa per portar l’aigua del riu Llobregat a la ciutat.
Els treballs de construcció d’aquesta obra d’enginyeria, la sèquia, es van aturar en diverses ocasions ja que el bisbe de Vic, senyor de les terres del terme de Sallent, va prohibir les obres. Finalment es van renprendre l’any 1345 com a conseqüència d’un suposat miracle. Aquest miracle era la senyal d’una llum esperançadora que va entrar a l’esglèsia del Carme de Manresa, la qual va permetre acabar les obres de la sèquia l’any 1383 i per tant, acabar amb la sequera, fam i pestes de la comarca.

CAMINADA

Recorregut: de Balsareny a Manresa (passant pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa). Distància: 26 k. Modalitats: a peu, a cavall o en bicicleta.

No és de caràcter competitiu sinó més aviat és de caràcter festiu, ecològic i familia. Hi participen més de 6.000 persones.

Organitza: Jove Cambra Internacional de Manresa

Fonts i més informació:

http://www.jcimanresa.org/ca_es/transequia/historiacaract.aspx