El clot d'Espolla. Fontcoberta

El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos.

Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura(+) L'estany d'Espolla té més de 40.000 metres cúbics de capacitat i es pot omplir en vuit hores si hi ha prou pressió, explica Estragués. A més, a prop seu es poden omplir altres basses habitualment seques. I això no és tot: un cop l'estany és ple, explica Estragués, les aigües busquen una sortida natural i formen un riu que avança pel Pla de Martís uns tres quilòmetres fins a precipitar-se per un penya-segat dins del terme municipal d'Esponellà. El punt final del recorregut de la cascada és la fusió amb el riu Fluvià. (+) El caràcter intermitent de la Platja d'Espolla condiciona també les comunitats vegetals i animals que hi viuen, ja que han de suportar grans variacions en les condicions d'humitat del medi, des de la inundació total a la sequera absoluta.

Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís. Després d'un desnivell de més de 100m, anirà cap al riu Fluvià.(+)
Un animal especialment adaptat a aquesta situació és l'anomenat Triops Cancriformis, artròpode molt poc evolucionat del que se'n coneixen fòssils del Permià i el Triàsic Europeu, en formes molt semblants a les del nostre coetani.Aquesta espècie és unisexal però les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi. No es té constància de què la fecundació sigui interna. Si bé hi ha còpula, possiblement la fecundació sigui a nivell de la cambra incubadora. Els ous són llançats a l'aigua formant un paquet recobert de matèria gelatinosa. Són ous esfèrics i de coberta llisa fet que propicia la resistència a la dessecació.

En la estació de sequedat queden incrustats en el fang del fons i no eclosionaran fins a noves inundacions.

Foto:J.Comalat (Diari de Girona)

Aquets animals mengen tota mena de materals vegetals que puguin trobar dins de l'aigua. Són macròfags, detritívors i no dubten en convertir-se en carnívors i fins i tot en caníbals en condicions extremes. (+)