Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris els recs de banyoles. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris els recs de banyoles. Mostrar tots els missatges

28/11/10

Debat: els recs i les hortes de Banyoles


L'Estratègia Verda de Santiago de Compostel·la, ha estat el punt de partida per debatre com es poden gestionar els recs i les hortes de Banyoles, en especial les de Sota Monestir.

El Màster de Sostenibilitat de la UPC ha presentat l'experiència de Santiago de Compostel.la

La Taula rodona ha comptat amb la presència de Limnos així cim d'arquitectes i urbanistes implicats en el projecte de desenvolupament de Sota Monestir.

El centre del debat va ser el model de desenvolupament, conservació i d'integració funcionament i gestió dels espais que com el cas de Banyoles i Compostel.la tenen un gran valor patrimonial.

Frases sorgides en el debat:

."L'aigua és un patrimoni a preservar."

."Cal incloure l'aigua i el seu desguàs en el sistema metabòlic de la ciutat."

."La gestió dels horts urbans públics és actualment inviable."

."Cost oportunitat: com que no es fa una bona gestió de l'aigua i dels horts es perden moltissim més diners que els que costarien mantenir els recs i els horts."

."Hi ha molta gent que necessita l'hort com a una font d'ingressos complementaria. Quan s'afirma que l'administració pública no pot asumir la gestió dels horts urbans s'obliden els diners que es gasten en integració social."

."Que ens donin els diners de la depuradora i et donaré el mateix servei amb procediments naturals i us sobraran el 90% del cost."

Documents:

http://mastersuniversitaris.upc.edu/aem/archivos/informes/branhas-de-sar-anexos-1-32.pdf

http://mastersuniversitaris.upc.edu/aem/archivos/informes/branhas-de-sar-informe-45-66.pdf

http://www.iaph.es/sys/pdf/04-AngelPanero.pdf

22/10/10

El clot d'Espolla. Fontcoberta

El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos.

Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura(+) L'estany d'Espolla té més de 40.000 metres cúbics de capacitat i es pot omplir en vuit hores si hi ha prou pressió, explica Estragués. A més, a prop seu es poden omplir altres basses habitualment seques. I això no és tot: un cop l'estany és ple, explica Estragués, les aigües busquen una sortida natural i formen un riu que avança pel Pla de Martís uns tres quilòmetres fins a precipitar-se per un penya-segat dins del terme municipal d'Esponellà. El punt final del recorregut de la cascada és la fusió amb el riu Fluvià. (+) El caràcter intermitent de la Platja d'Espolla condiciona també les comunitats vegetals i animals que hi viuen, ja que han de suportar grans variacions en les condicions d'humitat del medi, des de la inundació total a la sequera absoluta.

Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís. Després d'un desnivell de més de 100m, anirà cap al riu Fluvià.(+)
Un animal especialment adaptat a aquesta situació és l'anomenat Triops Cancriformis, artròpode molt poc evolucionat del que se'n coneixen fòssils del Permià i el Triàsic Europeu, en formes molt semblants a les del nostre coetani.Aquesta espècie és unisexal però les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi. No es té constància de què la fecundació sigui interna. Si bé hi ha còpula, possiblement la fecundació sigui a nivell de la cambra incubadora. Els ous són llançats a l'aigua formant un paquet recobert de matèria gelatinosa. Són ous esfèrics i de coberta llisa fet que propicia la resistència a la dessecació.


En la estació de sequedat queden incru
stats en el fang del fons i no eclosionaran fins a noves inundacions.

Foto:J.Comalat (Diari de Girona)

Aquets animals mengen tota mena de materals vegetals que puguin trobar dins de l'aigua. Són macròfags, detritívors i no dubten en convertir-se en carnívors i fins i tot en caníbals en condicions extremes. (+)

20/10/10

El Rec Major i Can Quim.

Can Quim del Rec és una masia construïda, aproximadament, durant el segles XVI-XVII.
Antigament tenia hortes al costat.Ara hi ha el Camp de Futbol Vell i un nou edifici públic (l'Espai Jove).
l'Edifici té planta i dos pisos. En el pis superior hi havien les golfes.
Recentment, ha estat restaurada i destinada a formació esportiva.

Per sota i a la banda de llevant passa el Rec Major cobert per una volta de pedra.

Damunt del Rec hi havia una passarel.la de fusta des d'on abans la gent s'hi tirava per banyar-se al Rec .

Ara forma un racó encantador per passejar i aturar-se. De nit està il.luminat i es pot veure l'aigua corrent per l'interior.

Foto: Ramon Esteban. El Punt
.

22/3/10

La funcionalitat ecològica del recs de Banyoles

En els recs podem trobar trams que poden tenir una funcionalitat ecològica molt important. D’una banda serveixen per connectar un curs natural com el riu Terri amb l’Estany de Banyoles. Per aquests recs han circulat peixos, ocells aquàtics i fins i tot la llúdriga, pel que no cal oblidar la seva utilitat connectiva i ecològica. A més en alguns trams de cabal important, corrent dens, aigües netes, i zones tranquil·les poden arribar a mantenir poblaments d’animals i plantes interessants. D’aquesta manera son molt importants els 100 primers metres de recs a partir que surten de l’Estany fins a travessar el passeig/carrer de la Sardana, on mantenen poblaments importants de vegetació helofítica, jonqueres de jonc boval, canyissars i balcars. A més en alguns trams es formen veritables prats de vegetació submergida de milfulles, caràcies i espigues d’aigua (Potamogeton sp.). A la sorra d’aquests recs, els de principal cabal, hi ha espècies d’interès com les nàiades o bivalves d’aigua dolça, una mena de musclos de color marró del generes Anodonta sp. i Unio sp. També hi ha peixos autòctons com la bavosa de riu o l’anguila, tot i que els més abundants són el black bass, el peix sol, el llopet de riu, la gambúsia i la carpa, que utilitza els recs com a zona de fresa o posta d’ous en la reproducció. Malauradament, aquestes espècies exòtiques, juntament amb l’abundant cranc roig americà, fan que hagin desaparegut gran part dels amfibis que antigament voltaven pels recs de Banyoles. Encara però podem trobar algun tòtil, granotes verdes, gripau corredors o granotes pintades, i fins i tot alguna inofensiva serp d’aigua. A l‘hivern es poden veure blauets creuant la ciutat a través dels recs, i algunes parelles d’ànecs collverds i polles d’aigua crien en solars abandonats, o erms al costat dels recs. Fins i tot la llúdriga s’ha detectat menjant crancs en trams de recs urbans, o el també abundant i confiat visó americà, que una vegada es va instal·lar als recs del claustre del Monestir de Banyoles.Font: Museu Darder

L'entitat ecologista LIMNOS té un projecte d'estudi de la Llúdriga a través d'un programa de voluntariat.

Publicació sobre la llúdriga. Per Irene Gallardo i Sagué aquí

Coll verd dormint sobre un travertí.
Confluència de recs que alimenten el Terri

19/1/10

La primera regulació codificada de l’ús de les aigües de l’Estany: les ordenances de 1907. Per Lluïs Pau i Gratacòs

(rec de ca n'hort)

L’ordenança d’«Aprovechamiento de las Aguas del Lago» es troba avui plenament
vigent:
Objeto de las Ordenanzas.
Artículo 1º. El Ayuntamiento de la villa de Banyoles en uso del derecho que tiene como á propietario de las aguas del Lago, de las acequias principales, denominadas rechs, de las que de éstas derivan como de sus brazales é hijuelas con sus cauces, cajeros y márgenes que conducen aguas procedentes del Lago, dentro del término municipal de esta villa, promulga las presentes Ordenanzas al objeto de determinar los derechos y deberes de los usuarios de las referidas aguas, dentro del distrito municipal, sin perjuicio de los derechos adquiridos ni en menoscabo de los usos y costumbres, de manera que ninguno de los actuales usuarios sea perjudicado en el disfrute del agua de su dotación y uso.
De la Comisión de aguas.
Artículo 2º. El Ayuntamiento nombrará de su seno una Comisión denominada de aguas, la que cuidará de todo lo referente á aguas de esta villa, cuyo presidente tendrá el nombre de Batlle d’Aigues, como ha venido verificándose hasta la fecha, la cual Comisión y en su representación el presidente, cuidará de que se cumpla con exactitud todo lo prevenido en estas ordenanzas.
En caso de surgir dificultades y creerlo conveniente, podrá reunir a los usuarios de las aguas del Lago, avisando ocho días antes, cuando menos, del fijado para la reunión por medio de pregón, al objeto de oír el parecer de los mismos, y después dictaminar sobre el punto objeto de la reunión y presentarlo á la Corporación Municipal para su resolución.

Artículo 3º. La Comisión de Aguas llevará un padrón ó libro-registro en que constarán:
Respecto a las tierras. Todas las fincas que son de regadío comprendidas dentro del término municipal de esta villa, con el número de orden que tienen en el plano que se ha levantado y existe en la Casa Consistorial, zona á que pertenecen, nombre del propietario, día y horas que tienen señaladas para el riego ó que puede hacer uso del agua y acequia de donde deriva la misma.
Respecto á los molinos y demás artefactos que utilizan el agua para fuerza motriz.
Nombre por qué es conocido, acequia de que toma el agua, situación relacionada con la misma, desnivel de su vertedero, superior al vertedero superior del aprovechamiento más inmediato, aguas abajo de la acequia de que toma el agua, cantidad de agua que utiliza normalmente y nombre del propietario.
Respecto á los establecimientos que utilizan el agua para sus usos industriales que
no son fuerza motriz. Nombre del establecimiento, situación, clase de industria, cantidad de agua que necesita por semana, acequia de donde toma el agua, punto de desagüe de las aguas sucias ó sobrantes y nombre del propietario.
Respecto á los lavaderos. Acequia donde está emplazado el lavadero, situación, dimensiones, si es público ó particular, y en este caso, nombre del propietario.

Son días de riego todos los domingos del año y además determinados días del mismo, establecidos, no sé si por un pacto, ley ó costumbre, de la siguiente manera:
Febrero, en el día de la fiesta de San Matías Apóstol.
Junio, en los días de las fiestas de la Natividad de San Juan Bautista, San Pedro y
San Pablo.
Julio, en el día de la fiesta de Santiago Apóstol.
Agosto, en el día de la fiesta de San Lorenzo y fiestas de la Asunción de Nuestra
Señora y San Bartolomé Apóstol.
Septiembre, en el día de la fiesta de San Mateo Apóstol.
Octubre, en los días de la fiesta de San Simón y San Judas Apóstoles.
Noviembre, en los días de las fiestas de Todos los Santos y San Andrés Apóstol.
Diciembre, en los días de las fiestas de Santo Tomás Apóstol y Natividad de
Nuestro Señor Jesucristo.
Los dueños de fincas regables pueden utilizar el agua en los días de riego desde la una de la tarde de la vigilia hasta la una de la madrugada del día siguiente, ó sea por el espacio de tiempo de treinta y seis horas.

Esta costumbre de regar en los días arriba indicados se ve que es muy antigua, porque copiando de una escritura de establecimiento de todas las aguas que se hallan dentro del término de la villa de Banyoles, otorgada por el notario Don José Llauradó, en tres de junio de mil seiscientos ochenta y cinco, mediante la cual el Abad traspasa el derecho de percibir los censos de los regantes al Ayuntamiento, dice: La costumbre antigua que hasta hoy se ha observado de regar tan solamente los días de sábado desde la una después del mediodía hasta las dos de la noche del siguiente día del domingo, que serán treinta y cinco horas (esto está equivocado, pues son treinta
y siete horas) y asimismo todas las vigilias de las fiestas que traigan ayuno e las mismas
treinta y cinco horas.

28/10/09

batlle d'aigües. Banyoles

Encara que en el conjunt de Catalunya aquest va ser un càrrec creat en ésser suprimit el de batlle general després del decret de Nova Planta, que tenia la missió de policia dels cursos d'aigües, d'atorgament de concessions administratives a particulars, de dirimir qüestions entre aquests per raó d'aigües públiques i privades i d'altres matèries relacionades amb els aprofitaments hidràulics, a Banyoles, la seva elecció, tradicionalment, la feia l'Abat del Monestir.
La figura del Batlle d'Aigües es creà en el document de la Concòrdia, signat el 3 de juny de 1685, amb la missió de vetllar pel compliment de la legislació referent a la distribució i els usos de les aigües de l'Estany i dels Recs.
Del document titulat: Banyoles i els Recs.
Coordinat per: Mercè Alsius i Sunyer, Miquel Coma i Vila, Jordi Figueras i Bosch i Xavier Vila i Portella.


Ca n’Hort. Aquesta masia ja es troba en documents del segle XIII. El rec que hi pasava La família Hort tenia el nom de "Rec de n’Hort sobre els molins”.

El primer Batlle d’Aigües de Banyoles, elegit el 1686, fou Martirià Hort (pagès propietari).
Els Hort eren una família molt important. Tenien el càrrec de “batlles de sac” o recaptadors d'impostos del Monestir de Sant Esteve.

Amb més solemnitat, amb intervenció del notari, s’escollí el segon, el 1689, resultant elegit Rafel Verdera. Aquest sistema d’elecció no va durar gaire, perquè després del Decret de Nova Planta era triat, com la resta de càrrecs municipals, per la Reial Audiència i més tard, com en l’actualitat, seria un regidor de l’Ajuntament.

Aquí pots trobar el llistat de batlles d'Aigües fins el 2003

20/10/09

Mapa dels recs i els molins a Banyoles

Per Josep Soler Toneca. 12 de març de 1779

Del document titulat: Banyoles i els Recs.
Coordinat per: Mercè Alsius i Sunyer, Miquel Coma i Vila, Jordi Figueras i Bosch i Xavier Vila i Portella.


l'evolució de la toponímia dels Recs:

A. Teixidor: Palau (1263/1274)
Brugada (1440)
B. Hort: Palau (1263/1274)
Ort (1440)
C Figuera de'n Xo: Canela (1440)
Ramis (1685; Angel, Dimoni?
D Major: Forques (1440) Major o de la Forca ( 1557)
E Guemol: Guemol (1440)

6/8/09

Història dels recs de Banyoles

Als principis del segle IX es varen establir monjos Benedictins en el que ara es coneix com Banyoles (antigament Baniola o Balneolae paraula llatina que significa lloc on banyar-se amb aigüers somes). Segurament, en aquells moments, era despoblat o bé amb pocs habitats donat els seu caràcter fronterer amb els musulmans.

Una de les prioritats d’aquella vila incipient era dominar les aigües de l’Estany i els seus aiguamolls per utilitzar-los per a l’agricultura i la indústria que poc a poc es va anar desenvolupant.

Així dons, amb un gran esforç físic i d’enginyeria, es va començar a drenar els aiguamolls, construïnt una mota (Eminència de terra artificial ) i uns recs per conduir les aigües.

Van triar els llocs més idonis que suposaven menys treball i major utilitat.

Els primers recs que es van construir van ser els de’n Teixidor i de ca n’Hort. Al segle XI es van fer els recs de la Figuera d’en Xo i Major, per a utilitats industrials; el darrer va ser el rec de Guèmol, destinat a activitats agrícoles, ja que s’utilitzava per al regadiu del pla de Banyoles.

Els recs servien també com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l’Estany, evitant en moltes ocasions el seu desbordament, tot drenant-los de manera natural.

1/8/09


EL REC MAJOR DE BANYOLES
publicat a la revista Les Garrotxes, núm.1, primavera-estiu de 2008, pp.84-85.

A final del segle IX, en unes terres ermes i plenes d'aiguamolls, Bonitus funda a Banyoles el que seria el primer monestir benedictí de les comarques gironines. Un cop instal·lats benedictins i habitants, i per tal de convertir aquestes terres en fèrtils camps de conreus, varen dur a terme una gran obra d'enginyeria pel control de les aigües procedents de l'Estany. En primer lloc, i aprofitant la tendència que tenien les aigües a inundar les zones de llevant, van construir una mota, que va aixecar les aigües de l'Estany gairebé un metre. Aprofitant l'augment de nivell, i a manera de sobreeixidor, van començar a construir una sèrie de canals o recs, que aprofitaven aquest desnivell per distribuir les aigües com a element de regadiu, per les feines agrícoles, i per a la generació d'energia, per moure els diferents molins industrials.

Aquesta activitat, que comportarà el creixement d'una vila al voltant del monestir, que s'enriquirà amb la indústria moguda per la força motriu de les aigües de l'Estany, serà l'inici del poder del monestir. Un poder que l'anirà enriquint, com a propietari únic d'aquestes aigües, fins arribar al seu punt àlgid al segle XIII. A partir d'aquí, però, començarà a aparèixer una autonomia municipal que poc a poc farà que la vila es vagi desvinculant del poder feudal.

Amb el creixement de la Vila, sobre tot de la nomenada Vila Nova, entre els segles XI i XIII es va dur a terme la construcció del tercer rec banyolí: el Rec Major (que en aquella època s'anomenava de Guèmol, doncs servia de línea divisòria entre la parròquia de Banyoles i la de Sant Pere de Guèmol) amb la idea de dotar, amb la força de les seves aigües, el molins de les diferents indústries de la zona de la Plaça Major i raval de Sant Pere principalment. Per donar-nos una idea de la importància motriu d'aquest rec, en una estadística de primers de segle XX s'esmenta que dels 547 litres d'aigua per segon que en temps normal surten de l'Estany, 198 corresponen al Rec Major, el que representa un 36 per cent del total dels cinc recs.

A tocar de les aigües del rec naixeran una gran diversitat d'indústries que aprofitaran la força motriu de les aigües per moure els seus molins: drapers, fariners, paperers, bataners, trituradors o de pólvora, d'escorça ... De l'entrada en funcionament d'aquest rec i, del creixement sofert per la indústria banyolina, en donen fe antics documents que parlen de "molins blanchers" i de la indústria de "draps" banyolins.

En un dibuix dels recs i molins de l'any 1779, trobem que el Rec Major passa pels molins fariners d'en Ramis, d'en Busquets, d'en Gustar i d'en Campolier; per una fàbrica de "retorcir llanes"; per la fabrica "d'afarinar cànem i batan" d'en Masmitjà i Serratosa; per la fàbrica de "retorcir fil" de Bartra i Honorat; pel molí bataner de Josep Cordomí, i especifica que abans era de pólvora; i per últim per la farga d'aram d'en Bernich.

Però a banda dels diferents tipus d'indústria que es poden nodrir de les força motriu de les aigües, el que també és curiós de ressaltar és la adaptabilitat d'una mateixa fàbrica als diferents tipus d'indústria que van anar sorgint amb el pas dels anys. Un clar exemple el podem trobar al desaparegut mas de Can Nocaire �antigament Mas Prat, i que deu el seu nom al "noc", que eren les maces que batien "els draps"- on ja hi havia un molí documentat el 1263; després hi consta un molí de pólvora; l'any 1779 un molí bataner (per batre les pells) i a finals des segle XIX funcionava un trull.

Per fer-nos una idea del recorregut d'aquest rec i del profit que se'n treia, ho farem de la mà d'en Ramon Gussinyer - que a començaments del segle XX en va fer un plànol i una memòria magnífica� i d'Antoni Maria Rigau, que va completar-ho en un detallat article publicat l'any 1984. En el seu recorregut en direcció a la ciutat passa per darrere de les cases de carrer Colom, i travessant la carretera, mou el trull d'en Gaspar Colomer; pel passatge que avui en dia porta el nom d'aquest rec, baixa pel carrer de l'Abeurador i entra a la Plaça Major, on fa moure el Molí de la Plaça (l'actual Oficina de Turisme). Segueix per l'interior de les cases, arriba al carrer Mercadal i d'aquest cap el carrer Major, on mou una farinera, el Molí de la Victòria. Arribats a la Placeta de Sant Pere, on aquest rec pren el nom de Rec del Tint, acciona el molí paperer d'en Joan Oriol; i seguint el seu camí en direcció al Riu Terri, i després de regar amb les seves aigües les tines del Tint, travessa el carrer de la Muralla i acciona la indústria d'en Joan Poch; el trull d'oli d'en Miquel Cordomí; la fàbrica de paper de Salvador Masgrau; el Molí d'en Baqué, la indústria de curtits de Francesc Campolier; la fàbrica de farines de Manuel Coromina; les de paper de la vídua Escatllar i la del seu fill Joaquim; i per últim amb les darreres forces que li queden, ajuda a batre el coure de la Farga.

A banda de la vessant industrial, el rec era un espai social, era el lloc on la mainada anava a jugar i on aprenia a nedar; on les dones hi rentaven la roba,... i d'altres coses, com les tripes del porc quan era l'època de la matança .... i fins i tot s'hi podien pescar gardins i carpes .... costum que avui en dia s'ha tornat a recuperar amb l'invasió dels anomenats crancs americans, amb la qual cosa no és gens estrany tornar a veure mainada resseguint els recs a la cerca de la seva presa.

No voldria acabar aquesta breu descripció d'aquest rec sense fer esment al seu pas pels voltants de la placeta de Sant Pere en allò que l'Antoni Rigau descriu com les flaires del Tint: " ... ruscla, pells i alum deixats en maceració, a les tines obertes, produeixen una fetor sui generis que no es pot confondre amb cap perfum francès ... " i si a més li afegim les olors de les rentadores - amb la humitat pròpia del rec i la fortor àcida del sabó i el lleixiu casolans-, les de les fabriques de xocolata, les farineres i les herbes aromàtiques de l'aiguanaf de can Fina -farmàcia Alsius- ens donarà un aiguabarreig d'olors, que tot i que avui en dia ja han desaparegut, serien molt semblants als que encara podem trobar passejant per les medines de Fes o Marràqueix.

Per últim esmentar que avui en dia i després d'haver caigut en l'oblit, els recs i les seves aigües tornen a sortir a la llum, en diferents punts de la ciutat, com a merescut tribut al que van representar en el creixement de la ciutat.

31/7/09

PERILL AL REC DE SANT MIQUEL










Les obres d'enderroc de quatre habitatges que s'estan portant a terme just al darrere de la capçalera de l'església del monestir de Sant Esteve de Banyoles estan posat al descobert el rec anomenat de Sant Miquel.

Això seria una bona notícia sinó fós que la intervenció s'esta fent a cop d'excavadora, carregant les restes a paletades sobre un camió de runa i sense cap mena de supervisió arqueològica.

Cal tenir present que no hi ha més de 10 metres de distància desde la zona d'aquesta intervenció fins al sector de l'església del Monestir, on han aparegut vestigis del primitiu temple d'època carolingia.

Seria molt probable trobar entre la runa peces importants del nostre passat, pedò no s'està tenint cap cura, tal i com es pot veure en les fotografíes.

D'altra banda, ens preocupa la dignificació del pròpi rec de Sant Miquel, un cop acabada la intervenció Municipal.

INFORMACIÓ SOBRE EL REC

El rec de Sant Miquel, també anomenat riera de Sant Miquel, correspon al tram que va de ca N’Hort al Molí Nou (farinera de can Betlem)

Les cases enderrocades que l'han deixat al descobert eren els quatre habitatges del carrer Orient, entre les que hi havia Can Sobet, propietat de l'ajuntament i okupat per un grup de joves des del 2007, a més d'un habitatge particular. Ara l'espai serà convertit en una zona verda.

El consistori banyolí ha tirat a terra els habitatges del carrer Orient, darrera el Monestir de Sant Esteve. La zona està qualificada com a sòl urbà i el Pla General preveu fer-hi una zona verda. La finca constava de quatre habitatges. Tres d'aquests, propietat de l'Ajuntament, estaven okupats des del 2007 per un grup de joves. L'altre era de propietat privada. El consistori va iniciar fa temps un expedient per desallotjar els okupes, però ha estat un procés lent. Paral·lelament es va aprovar el projecte d'enderroc per tal de poder executar-lo el més aviat possible. El procés s'ha dilatat més de dos anys, però des de dimecres de la setmana passada els habitatges ja són a terra.

Per tal de poder enderrocar les cases també s'ha hagut d'adquirir el quart habitatge de la finca, de propietat privada. Ajuntament i propietaris no es van posar d'acord en les negociacions i finalment s'ha procedit a l'expropiació forçosa.

L'emplaçament serà convertit ara en una zona verda, on la Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha requerit que quedi a la vista el rec que hi passa. Es tracta del rec de Sant Miquel, nascut de la confluència dels recs de Ca n'Hort i Teixidor.

Més informació:

http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=5111