22/3/10

La funcionalitat ecològica del recs de Banyoles

En els recs podem trobar trams que poden tenir una funcionalitat ecològica molt important. D’una banda serveixen per connectar un curs natural com el riu Terri amb l’Estany de Banyoles. Per aquests recs han circulat peixos, ocells aquàtics i fins i tot la llúdriga, pel que no cal oblidar la seva utilitat connectiva i ecològica. A més en alguns trams de cabal important, corrent dens, aigües netes, i zones tranquil·les poden arribar a mantenir poblaments d’animals i plantes interessants. D’aquesta manera son molt importants els 100 primers metres de recs a partir que surten de l’Estany fins a travessar el passeig/carrer de la Sardana, on mantenen poblaments importants de vegetació helofítica, jonqueres de jonc boval, canyissars i balcars. A més en alguns trams es formen veritables prats de vegetació submergida de milfulles, caràcies i espigues d’aigua (Potamogeton sp.). A la sorra d’aquests recs, els de principal cabal, hi ha espècies d’interès com les nàiades o bivalves d’aigua dolça, una mena de musclos de color marró del generes Anodonta sp. i Unio sp. També hi ha peixos autòctons com la bavosa de riu o l’anguila, tot i que els més abundants són el black bass, el peix sol, el llopet de riu, la gambúsia i la carpa, que utilitza els recs com a zona de fresa o posta d’ous en la reproducció. Malauradament, aquestes espècies exòtiques, juntament amb l’abundant cranc roig americà, fan que hagin desaparegut gran part dels amfibis que antigament voltaven pels recs de Banyoles. Encara però podem trobar algun tòtil, granotes verdes, gripau corredors o granotes pintades, i fins i tot alguna inofensiva serp d’aigua. A l‘hivern es poden veure blauets creuant la ciutat a través dels recs, i algunes parelles d’ànecs collverds i polles d’aigua crien en solars abandonats, o erms al costat dels recs. Fins i tot la llúdriga s’ha detectat menjant crancs en trams de recs urbans, o el també abundant i confiat visó americà, que una vegada es va instal·lar als recs del claustre del Monestir de Banyoles.Font: Museu Darder

L'entitat ecologista LIMNOS té un projecte d'estudi de la Llúdriga a través d'un programa de voluntariat.

Publicació sobre la llúdriga. Per Irene Gallardo i Sagué aquí

Coll verd dormint sobre un travertí.
Confluència de recs que alimenten el Terri

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada