La Sèquia Monar és una derivació artificial del curs del Ter, l’origen de la qual és anterior al segle XI. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins una farga que s’agrupaven al seu pas. Amb l’arribada de l’electricitat el funcionament de la maquinària va deixar de dependre directament de l’aigua, però a la Sèquia Monar es van instal·lar diverses minicentrals elèctriques. L’ús de la Sèquia ha anat, doncs, evolucionant, però ha mantingut el seu paper de rec madral dels regadius del Parc de les Deveses.Imatge de Christian Pérez
Després d’oferir les aigües a Montfullà, Salt, Santa Eugènia de Ter i el barri gironí del Mercadal, vessa el cabal sobrant al riu Onyar, a través del qual retorna al Ter. (societat d'estudis i recerca de Salt)
L'actual sèquia Monar, coneguda també amb aquests noms: rec Comtal, rec Reial, rec Monar, el Canal..., ha estat protagonista de la història de Salt, com a suministradora d'aigua per regar hortes i camps i força motriu per a les fàbriques. N'hi ha precedents documentats dels segles IX i X. El traçat primitiu va ser ampliat el 1346 i amb poques variacions, ha arribat fins als nostres dies. Capta aigua del Ter a la resclosa de la Pilastra a Montfullà i arriba fins a Girona, passant per les deveses i hortes de Salt i Santa Eugènia fins a vessar les seves aigües al riu Onyar, darrera del carrer de Santa Clara. (Biblioteques públiques de Salt)
El Mercadal, ja abans del segle XII, és travessat pel rec (sèquia Monar)
A la séquia queden al descobert elements que estan sota els peus dels gironins. Multitud de peces de ceràmica que algun artesà incívic del segle passat va llençar al canal, alguna roda de vehicle arrossegada per l'aigua séquia avall, una roda de molí d'alguna antiga fàbrica, aranyes cegues o angules provinents del Carib criden l'atenció. (Diari de girona 6/11/09)
De segles enrere, els salts d’aigua construïts en diferents punts del seu recorregut feien girar rodes hidràuliques de les protoindústries: molins fariners, molins drapers, fargues... A la segona meitat del segle XIX les rodes van ser substituïdes per turbines, i més tard les turbines es van anar acoblant a generadors d’energia elèctrica. (El Dimoni de Santa Eugènia de Ter)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada