... la majoria de les quals fa dècades que no ragen i són de difícil accés
Publicat a El Punt
Quantes fonts creieu que hi pot haver al Pla de l'Estany? Un llibre que està en preparació ens traurà aviat de dubtes, però els seus autors –els banyolins Enric i Gabriel Estragués, pare i fill– ja ens avancen una dada: un cop acabada la recerca en cinc dels onze municipis de la comarca i gairebé enllestits tres pobles més, n'han recopilat més de quatre-centes. “Calculem que acabarem amb unes vuit-centes”, diuen els autors. La xifra és elevada, però no ens hauria d'estranyar, tenint en comte que precisament l'aigua és un dels elements naturals que més personalitat donen al Pla de l'Estany. L'inventari comprèn fonts pròpiament dites –algunes, urbanes– i també biots, deus, reixorts i mines d'aigua, tant si ragen com si estan secs. “Només un 30% de les que hem localitzat ragen –lamenten els Estragués–, quan ens consta que fa uns cinquanta o seixanta anys sortia aigua de totes, segons ens han explicat la gent gran dels pobles”. En general, l'origen de les fonts és tan incert com remot, però és obvi que està lligat a les necessitats bàsiques de l'ésser humà i del bestiar en les societats rurals. En el cas del Pla de l'Estany, el treball dels Estragués aporta una dada aclaridora: d'entre les que ja tenen inventariades, la font més antiga de la comarca és la d'Ermedàs (Cornellà del Terri), l'aigua de la qual ja es feia servir a la cèlebre bòbila de l'època romana.
Moltes de les fonts són desconegudes per la immensa majoria de la població. La feina de localitzar-les s'ha fet a partir d'un treball previ que va fer Joan Pontacq –un expert excursionista i coneixedor del territori– i la col·laboració de centenars de persones d'arreu de la comarca, generalment homes i dones grans de pagès. Van iniciar la recopilació fa temps, però és d'un any ençà que dediquen unes hores cada dia a buscar les fonts, fotografiar-les i fer-ne una fitxa. “En molts de casos ens ha costat molt arribar-hi perquè els camins s'han perdut. Fins i tot un cop vam haver de baixar lligats amb una corda i en una ocasió vam ensopegar amb un senglar que ens va donar un bon ensurt”, expliquen els investigadors.
Compten poder publicar el treball aquest any mateix, quan acabin de tancar els tractes amb un editor. El projecte preveu que per a cada font el lector hi trobi fotografies, un plànol per accedir-hi (completat amb les coordenades de la seva situació per si es vol recórrer al GPS), i una explicació sobre la història i les característiques de l'indret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada