La majoria de molins havien d’aprofitar rius, rieres i recs de poc cabal. L’aigua que solia baixar no era suficient i per això es construïen basses.Una part de l’aigua del rec es desviava fins arribar al molí, on s’omplia la bassa. Aquesta aigua acumulada a la bassa era la reserva d’energía.
Com és gran i profunda era la bassa, més podia treballar el molí.Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduien cap a l'entrada de la bassa.
Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats. Són molt comunes en els paisatges mediterranis i són de molta utilitat, car aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes. Si no s'en fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua.
Des del punt de vista mediambiental les basses mediterrànies són importants per a una certa fauna i flora. El biotop aquàtic de les basses, siguin intermitents o permanents, manté unes relació estreta i intensa amb els sistemes ecologics terrestres que envolten la bassa.
La flora inclueix plantes aquàtiques de diversos tipus i joncs.
Molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que es forma. Són també molt comuns els insectes com les libèl·lules, i amfibis com les granotes, salamandres i tritons. Aquests atreuen als animals més grans com les serps, i aus, com el bernat pescaire i la polla d'aigua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada