La Puda, la seva font i el Balneari de Banyoles

La puda, no fa gaires anys, constituïa un espai emblemàtic de Banyoles. En l'actualitat el podem veure com un espai totalment al marge de la Ciutat i el Balneari resta abandonat.

(http://www.giromus.cat)El balneari i la font
El 1419 ja es troben referències d'una font anomenada Font Puda.
Va ser durant el segle XVII quan es reconeguè el poder guaridor de les seves aigues.
L'any 1829 l'Ajuntament construí una font artificial i una placeta al seu voltant per tal de potenciar la Font Pudosa.

Primer foren els animals els usuaris del manantial, conduïts pels seus amos fins les aigües pudentes perquè se'ls curessin les nafres que es feien treballant.
Cap a mitjans del segle XIX es construí el balneari que es convertí en el punt de màxima atracció turística de Banyoles i que restà obert fins la dècada dels 50 del següent segle.

Les propietats curatives de les seves aigües sulfuro-carbonatades eren aconsellables per tractaments de malalties de la pell i dels ossos o per problemes de circulació sanguínia i de vies respiratòries. Al balneari, sempre regit per un metge de prestigi, els malalts es podien banyar (en una banyera de gres esmaltada o de mabre segons si eren de primera o segona classe), dutxar, inhalar o rebre pulveritzacions de gasos.

(Antigament a l'interior del Balneari) Una llista de preus recollida i publicada per en Lluís Martí Salló en el seu llibre "La Puda i el seu balneari" ens mostra que els banys d'immersió valien entre 1 i 2 pessetes, segons el tipus de banyera, i un llençol per assecar-se 0'25 cèntims.

El balneari no disposava d'allotjament per això cada estiu les fondes de la vila s'emplenaven i molts veïns propietaris de vivendes llogaven habitacions als foresters que aportaven importants recursos econòmics al poble.

Els clients del balneari s'hi traslladaven per mitjà de carruatges i carros. La posada Flora ja tenia, per aquesta finalitat, una excel·lent tartana ben acomodada i equipada que traslladava els banyistes de Banyoles al balneari.

El turisme del segle XIX era un turisme reposat, de passejar i prendre aigües medicinals. A finals de segle, a la Font Pudosa s'hi afegí l'encant que l'Estany va despertar en la burgesia. Es podia admirar la bellesa del seu paisatge, passejar tranquil·lament, prendre les aigües en el balneari, anar en barca…

L’aigua de la Font en no ser clorada no és potable, però molts banyolins encara veuen diàriament d’aquesta font quan raja. Abans no s’assecava mai, ara a l’estiu o quan reguen queda eixuta. L’aigua surt tot l’any a una temperatura mitjana de 17 graus, fet que provoca que a l’estiu sembli fresca i a l’hivern estigui calenta. De fet és la mateixa aigua que entra pel fons de l’estany de Banyoles.