LA SÈQUIA DE VILA-RODONA. Per Agustí Andreu i Tomàs, Marina Miquel i Vives, Josep Santesmases i Ollé i Dolors Saumell i Calaf.Cada feina té el seu propi lèxic. Més abans que ara, quan cada instrument, cada acció diferenciada del treball, tenia un mot propi. Ens ha semblat adient tancar aquest treball amb el lèxic propi de la sèquia, de les hortes i dels molins. Alguns dels mots són encara usuals, d'altres estan en recessió i uns tercers han desaparegut de la parla quotidiana dels regants".
Aiguader. Guardià de l'ús de l'aigua de la sèquia.
Aixopluc. Lloc cobert, on no arriba la pluja. Freqüent a les hortes.
Anegar. Inundar, cobrir d'aigua. Regatge fet amb abundància d'aigua que permet el cobriment de la terra i de les plantes.
Antara. Faixa de terra de la partió, que cal llaurar de través perquè ha quedat sense llaurar pel dret.
Arbre. Relatiu als molins. Barra de fusta, reforçada amb argolles de ferro, que duu clavada a l'extrem inferior l'agulla i a la part superior el coll-ferro. L'arbre porta el rodet encaixat a la seva part baixa i suporta sobre el coll-ferro la mola volandera.
Assenissar. Tallar i netejar la sèquia de senís o senill (gramínia de l'espècie Plirag-
mites communis, mena de canya que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits).
Per extensió, netejar la sèquia de tot tipus de vegetació. Paraula actualment en desús. Esfenassar.
Aubelló. Rec subterrani dins les hortes.
Aviar. Donar sortida a l'aigua de la sèquia principal a un rec secundari, d'un rec a l'horta o llançar l'aigua sobrant al torrent o al riu.
Barral. Recipient de fusta, fet de dogues subjectades per cèrcols de ferro, amb dues anses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat d'un pam o més de diàmetre, i serveix per transportar oli, vi i bassa.
Bassa. 1) Clot excavat a terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra proce-dència, com ara de la sèquia. 2) Matèries fecals semilíquides que s'empren per ado-bar la terra.
Bassa del molí. Dipòsit de l'aigua que fa anar un molf.
Boca de mina. Obertura en l'extremitat de la mina que en comunica l'exterior amb l'interior. Entrada lateral a la mina feta per escurar o netejar ensulsiades.
Cabra. Referent al molí. Biga vertical giratòria amb un braç horitzontal a l'extrem del qual va unida una barra enroscada, amb dos braços de ferro arquejats que serveixen per traslladar i tombar la mola volandera.
Cadiret. 1) Pas, en els recs, on es posa la fusta per fer pujar l'aigua. 2) Peça de fusta, de ferro o de pedra que es posa com a tapadora per aturar o desviar l'aigua d'un rec o molí.
Canal. 1) Conducte Uarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua d'una part a l'altra. 2) Conducció, situada al fons del carvacà d'un molí, per la qual surt, a pressió, l'aigua de la bassa o del pou i és projectada sobre el rodet.
Canyar. Lloc poblat de canyes, freqüent a les naies dels recs.
Carvacà. Cambra o corredor, sovint cobert amb volta, situat sota l'obrador del molí, on hi ha el banc, l'arbre i el rodet, darrere el qual entra l'aigua que el fa voltarà través de la canal o del pany. Pel sòl del carvacà, generalment inundat, s'escorre l'aigua vers l'exterior, al riu, a una altra bassa o a un rec.
Cassà. Instrument compost d'un recipient de metall, relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc.
Contramare. A les hortes, munt de terra en forma de crestall situat al costat de la regadora.
Crestall. Munt de terra allargassat que limita lateralment dos solcs de regadiu.
Ensulsiada. Esllavissada, esfondrament. Caiguda de terres o pedres a la sèquia o a les mines que impedeix el pas de l'aigua.
Era. Parada o taula d'hort; espai de terra planer, de forma rectangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada.
Escurar. Netejar d'adherències un conducte. Escurar la sèquia: treure'n el llim, el fang i altres sutzures que dificulten el pas de l'aigua.
Esfenassar. Tallar i netejar la sèquia de fenàs i d'altres plantes que creixen en les naies i que dificulten la circulació de l'aigua.
Forat. Obertura de la sèquia per on surt l'aigua, quan es destapa, per conduir-la per un rec fins a l'horta.
Freginal. Tros de terra situat prop d'una casa o d'una era i destinat a sembrar-hi farratge.
Mina. Pas subterrani, obrat per conduir les aigües d'una sèquia o d'un rec.
Naia. Paret lateral del rec o de la sèquia.
Pallissa. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi eines o productes del camp, que serveix, també, d'aixopluc. Freqüent a les hortes.
Rec. Sèquia, cavitat oberta en terra per conduir l'aigua per regar.
Regadora. 1) Sèquia per a regar; rec. 2) Mesura d'aigua per regar, equivalent a la quantitat d'aigua necessària per regar una extensió de terra en el menor temps possible
però de manera que basti per assaonar-la. 3) Recipient cilíndric, generalment de metall
amb un mànec o ansa i amb un canó acabat amb un eixamplament ple de foradets que
serveix per regar.
Resclosa. Paret, munt de pedrenys, de pedres i grava, col·locada a través d'un riu, canal o altre corrent d'aigua, per alçar el nivell d'aquesta i desviar-la del seu llit cap a un rec o molí.
Riscla. Als molins, caixa formada per una peça de fusta doblegada fins a unir-se els dos extrems i una coberta, que clou l'espai on hi ha la mola volandera del molí fariner, per evitar que la farina s'escampi pels costats.
Sèquia. De l'àrab sciqiya. Excavació llarga i estreta que serveix per conduir aigua d'un riu o torrent, sigui per a abastar poblacions, sigui per regar, sigui per moure molins.
Solc. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. A1' horta, la part situada entre crestall i crestall per on circula l'aigua quan es reguen les plantes.
Sort. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita que no forma masia. El concepte de sort de terra varia segons les comarques. Aquí sembla indicar peça d'horta petita.
Trestellador o Bagant. Post que es posa com a comporta per tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia.
Aixopluc. Lloc cobert, on no arriba la pluja. Freqüent a les hortes.
Anegar. Inundar, cobrir d'aigua. Regatge fet amb abundància d'aigua que permet el cobriment de la terra i de les plantes.
Antara. Faixa de terra de la partió, que cal llaurar de través perquè ha quedat sense llaurar pel dret.
Arbre. Relatiu als molins. Barra de fusta, reforçada amb argolles de ferro, que duu clavada a l'extrem inferior l'agulla i a la part superior el coll-ferro. L'arbre porta el rodet encaixat a la seva part baixa i suporta sobre el coll-ferro la mola volandera.
Assenissar. Tallar i netejar la sèquia de senís o senill (gramínia de l'espècie Plirag-
mites communis, mena de canya que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits).
Per extensió, netejar la sèquia de tot tipus de vegetació. Paraula actualment en desús. Esfenassar.
Aubelló. Rec subterrani dins les hortes.
Aviar. Donar sortida a l'aigua de la sèquia principal a un rec secundari, d'un rec a l'horta o llançar l'aigua sobrant al torrent o al riu.
Barral. Recipient de fusta, fet de dogues subjectades per cèrcols de ferro, amb dues anses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat d'un pam o més de diàmetre, i serveix per transportar oli, vi i bassa.
Bassa. 1) Clot excavat a terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra proce-dència, com ara de la sèquia. 2) Matèries fecals semilíquides que s'empren per ado-bar la terra.
Bassa del molí. Dipòsit de l'aigua que fa anar un molf.
Boca de mina. Obertura en l'extremitat de la mina que en comunica l'exterior amb l'interior. Entrada lateral a la mina feta per escurar o netejar ensulsiades.
Cabra. Referent al molí. Biga vertical giratòria amb un braç horitzontal a l'extrem del qual va unida una barra enroscada, amb dos braços de ferro arquejats que serveixen per traslladar i tombar la mola volandera.
Cadiret. 1) Pas, en els recs, on es posa la fusta per fer pujar l'aigua. 2) Peça de fusta, de ferro o de pedra que es posa com a tapadora per aturar o desviar l'aigua d'un rec o molí.
Canal. 1) Conducte Uarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua d'una part a l'altra. 2) Conducció, situada al fons del carvacà d'un molí, per la qual surt, a pressió, l'aigua de la bassa o del pou i és projectada sobre el rodet.
Canyar. Lloc poblat de canyes, freqüent a les naies dels recs.
Carvacà. Cambra o corredor, sovint cobert amb volta, situat sota l'obrador del molí, on hi ha el banc, l'arbre i el rodet, darrere el qual entra l'aigua que el fa voltarà través de la canal o del pany. Pel sòl del carvacà, generalment inundat, s'escorre l'aigua vers l'exterior, al riu, a una altra bassa o a un rec.
Cassà. Instrument compost d'un recipient de metall, relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc.
Contramare. A les hortes, munt de terra en forma de crestall situat al costat de la regadora.
Crestall. Munt de terra allargassat que limita lateralment dos solcs de regadiu.
Ensulsiada. Esllavissada, esfondrament. Caiguda de terres o pedres a la sèquia o a les mines que impedeix el pas de l'aigua.
Era. Parada o taula d'hort; espai de terra planer, de forma rectangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada.
Escurar. Netejar d'adherències un conducte. Escurar la sèquia: treure'n el llim, el fang i altres sutzures que dificulten el pas de l'aigua.
Esfenassar. Tallar i netejar la sèquia de fenàs i d'altres plantes que creixen en les naies i que dificulten la circulació de l'aigua.
Forat. Obertura de la sèquia per on surt l'aigua, quan es destapa, per conduir-la per un rec fins a l'horta.
Freginal. Tros de terra situat prop d'una casa o d'una era i destinat a sembrar-hi farratge.
Mina. Pas subterrani, obrat per conduir les aigües d'una sèquia o d'un rec.
Naia. Paret lateral del rec o de la sèquia.
Pallissa. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi eines o productes del camp, que serveix, també, d'aixopluc. Freqüent a les hortes.
Rec. Sèquia, cavitat oberta en terra per conduir l'aigua per regar.
Regadora. 1) Sèquia per a regar; rec. 2) Mesura d'aigua per regar, equivalent a la quantitat d'aigua necessària per regar una extensió de terra en el menor temps possible
però de manera que basti per assaonar-la. 3) Recipient cilíndric, generalment de metall
amb un mànec o ansa i amb un canó acabat amb un eixamplament ple de foradets que
serveix per regar.
Resclosa. Paret, munt de pedrenys, de pedres i grava, col·locada a través d'un riu, canal o altre corrent d'aigua, per alçar el nivell d'aquesta i desviar-la del seu llit cap a un rec o molí.
Riscla. Als molins, caixa formada per una peça de fusta doblegada fins a unir-se els dos extrems i una coberta, que clou l'espai on hi ha la mola volandera del molí fariner, per evitar que la farina s'escampi pels costats.
Sèquia. De l'àrab sciqiya. Excavació llarga i estreta que serveix per conduir aigua d'un riu o torrent, sigui per a abastar poblacions, sigui per regar, sigui per moure molins.
Solc. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. A1' horta, la part situada entre crestall i crestall per on circula l'aigua quan es reguen les plantes.
Sort. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita que no forma masia. El concepte de sort de terra varia segons les comarques. Aquí sembla indicar peça d'horta petita.
Trestellador o Bagant. Post que es posa com a comporta per tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada