Abans d'amagar-se per sota de l'Abeurador travessant el carrer de la Canal, l'aigua del Major passava arran de la botiga de la Pilar del Rec. Just a l'altra riba de Ca la Pilar, fent cantonada cap a la plaça dels Estudis, hi havia un rentador magnífic, sempre net, que quedava tres escalons per sota del carrer i tenia un safareig gris fosc que relliscava. De baix estant, es veien els passos de la gent que passava per la vorera. La meva àvia hi feia els enterraments dels ratolins que caçava amb les rateres al celler i al rebost de la rerabotiga que tenia a tocar dels Turers. Ens hi portava a mi i al meu germà. Baixàvem al rentador, desembolicava aquella pobra bèstia amb el coll trencat, la posava al damunt d'un cartró prim i la deixava anar rec avall. El meu germà no recordo que feia. Jo em quedava embabacat mirant el cartró i em fascinava la filera de rentadors, més petits, que s'allargaven arran d'aigua tot al llarg del mur de cases que orientaven el curs de l'aigua. Algun venedor d'electrodomèstics va decidir un dia tapar aquell tram del rec i el safareig del carrer de la Canal va desaparèixer darrera d'una tàpia de rajols infame que, un dia d'aquests, Xisca de Gardi hauria d'enderrocar. Sense rec Ca la Pilar va perdre el cognom de tota la vida i la botiga es va anar esbravant.
Continueu la narració a :
http://vidalconfidencial.blogspot.com/2007/05/ca-la-pilar-del-rec.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada