recs i hortes de banyoles

Limnos ha aconseguit filmar una preciosa llúdriga al Serinyadell.

2011-11-08T05:12:00.001-08:00

Quin plaer i quina enveja. Tot a l'hora!!

Aquí teniu la filmació del canal youtube de Limnos.

També us convido a visitar el bloc d'en Xevi i la Sílvia:

http://xevisilvia.blogspot.com

Alguns prometen no apujar els impostos. Tot radera signen doblar el rebut de l'aigua.

2011-05-15T09:23:00.000-07:00

(foto: ràdio Banyoles)
Aquest divendres a la tarda, Iniciativa per Catalunya Verds - Independents de Banyoles ha presentat un document intern de l'Ajuntament que inclou les previsions de creixement de l'empresa Aigües de Banyoles pel període d'anys 2010-2060. En aquest informe es detalla que el preu de l'aigua per metre cúbic a l'any 2010 és de 0,75 euros, mentre que a l'any 2060 serà de 3,69 euros. Els ecosocialistes han explicat que pel 2060 es preveu una inflació del 197% i que, per tant, el preu de l'aigua potable es doblarà, respecte l'IPC previst, si el consistori entra en la concessió de la nova gestió mixta.
El número 7 de la llista, Josep Maria Reyes, ha assegurat que amb aquest document s'entreveuen "les condicions que Aigües de Banyoles accepta per avalar el préstec a l'Ajuntament". Reyes ha afirmat que el document "demostra que l'alcalde ha enganyat a la ciutadania, quan deia que el canvi de model no repercutiria sobre el preu del rebut".

Segons Reyes, aquest informe d'intervenció del propi Ajuntament es va redactar el 9 de novembre de 2010, un dia abans que se celebrés el ple municipal per presentar el canvi de model en la gestió de l'aigua potable de Banyoles.

L'Estany és de tots i totes?

2011-04-27T23:59:00.000-07:00

El Ple Municipal va aprovar una modificació del PGOU en el sector ED3, en la zona del bar-restaurant el cisne, antiga discoteca-U i restaurant xinès, per tal de canviar els usos comercials de l’espai, per usos residencials i contruir-hi habitatges. D’aquesta manera el promotor del projecte se li permetria la construcció de 550 m2. més de sol per a habitatges del què els usos admesos permeten en la planificació, a canvi de la mateixa quantitat de metres quadrats comercials.
Aquesta modificació condicionarà decissivament un nou POUM a la zona de Front d'Estany. L'única justificació del Govern Municipal de CiU i PSC per aquest canvi és assegurar un benefici econòmic al promotor.

La base del càlcul de l'augment de valor que es produiria es fa amb el mateix preu per metre quadrat que s'havia establert en l'ARE (darrera del Monestir), en una zona perifèrica i per a habitatges socials.
La diferència de valoració podria costar al Municipi més de 66.000€. Així, es pretén prendre com a base per pagar els drets corresponents la suposició absurda que una casa de 160 metres quadrats amb garatge al costat de l'Estany es vendria per 85.100€.

És inadmissible que es donin per bones propostes que, més enllà de beneficiar a particulars, no ofereixen cap avantatge al conjunt de la ciutat, i que se subordini així la planificació de la ciutat a aquells interessos privats. ICV-independents de Banyoles ha presentat un conjunt d'al.legacions
per tal que s'anul.li aquesta modificació.

2011-04-24T10:54:00.000-07:00

SEGUIM reclamant el compliment de la resolució del Parlament de Catalunya per a la creació del Parc Natural de l'Estany de Banyoles. En data 22/04/2011 el Diari de Girona publica la notícia que el Govern de la Generalitat descarta declarar cap Parc Natural en aquesta legislatura.

L’any 2003 el Parlament de Catalunya aprovava una proposició no de llei en la qual s'instava la Generalitat a augmentar-ne la protecció i a crear-hi un parc natural. S’esperava la declaració del Parc pel 2004, però els ajuntaments no van acabar la feina i la Generalitat va prioritzar altres Parcs Naturals.
És decebedora la postura de Convergència i Unió al respecte del Parc. Des del Consell Comarcal del Pla de l'Estany durant el període de govern municipal d'ERC, des de l'Ajuntament de Banyoles durant els darrers quatre anys i ara des de la Generalitat, CiU mai no ha cregut en la importància del Parc no solament per assegurar la màxima protecció dels valors naturals de l'Estany, sinó com a instrument de promoció i dinamització econòmica que ajudi a crear un futur millor per a Banyoles i per als altres municipis del Parc.

Aquesta postura de CiU és més greu per la inconsistència de les seves postures: van votar al Parlament a favor del Parc en època de l'anterior govern de la Generalitat, i ara que depèn d'ells la decisió, en reneguen.

La qualificació legal que li corresponen, que és la de Parc Natural. Considerem que l’Ajuntament de Banyoles, com a propietari de l’Estany i com a capital de comarca és qui ha de liderar el procés de creació del Parc Natural i estirar a la resta de municipis tal com va fer Torroella de Montgrí al Parc natural del Baix Ter, Montgrí i Illes Medes. Els valors naturals de l’Estany han estat reconeguts internacionalment i com a zona humida tenen molta més rellevància que qualsevol dels altres espais que també estan reclamant la creació d’un Parc Natural. El poc reconeixement nacional amb que es tracta l’Estany de Banyoles s’ha convertit ja en un deute històric del qual l’ajuntament de Banyoles n’és un dels principals responsables.

S'ha acabat el totxo i ara comencen amb l'aigua

2011-04-11T00:33:00.000-07:00

Un reportatge del diari "El País" amb el titol: "Se vende servicio de aguas" (Las Administraciones privatizan parte de las compañías de suministro por la crisis - La cesión abre el debate sobre si beneficia al ciudadano o a las empresa)

posa de manifest la nova estratègia d'alguns Ajuntaments per aconseguir diners a través del rebut de l'aigua i, a més, treure's de sobre la responsabilitats de la gestió.

És el cas d'Ajuntaments com el de Madrid i també el nostre.

Mentre alguns dels nostres ajuntaments fan aquestes maniobres o tractes amb privats,

ANNE LE STRAT, adjunta a la alcaldía explica com, l'Ajuntament de París ha vist com el rescat públic de fa 25 anys a la gestió privada del subministrament de l'aigua, li ha reportat un benefici de 35 milions d'euros tot i havent baixat les tarifes un 8%.

“Cal més participació ciutadana”

2011-04-06T08:34:00.000-07:00

Entrevista a El Punt

Quin balanç fa d'aquests primers quatre anys a l'Ajuntament?

Se m'han fet curts perquè ha estat un període molt intens. L'equip de govern no ha pensat mai que l'oposició pogués participar en les decisions i hem hagut d'anar sempre a corre-cuita rere la documentació, fins i tot quan es tractava de qüestions de gran transcendència. Ens hem queixat d'això més d'un cop. En els grans temes de ciutat no han tingut en compte que hi ha altres representants dels ciutadans, a més d'ells. La relació amb l'oposició ha estat per a ells una qüestió de tràmit, han anat ràpid, pim pam, a aprovar sense consensuar. I d'altra banda, no han afrontat el rovell de l'ou d'aquest mandat, que era el nou pla general.

La feina de l'oposició sovint es veu poc. Considera que el seu electorat sabrà valorar el que ha fet ICV?

El que m'ha arribat, de molta gent, és que algunes de les nostres accions han estat per treure's el barret, literalment. Això ens encoratja molt. També hem percebut que tenim capacitat de convocatòria. La gent potser no respon tant en unes eleccions o en campanyes, però quan es plantegen bé les coses, és possible mobilitzar-la.

La regidoria aconseguida el 2007 està consolidada?

En política no hi ha res de segur. Dependrà de moltes coses, del fet que s'hagi pogut arribar a prou gent, que el vot no estigui gaire dividit... Nosaltres comptem amb la gent més sensibilitzada socialment. Crec que una regidoria la tenim consolidada, i esperem obtenir-ne la segona. Fa quatre anys no ens coneixien, i ara ja ens coneixen i saben quines idees tenim i que treballem.

Aquest cop també es presenta la CUP. Això els podria perjudicar?

És complicat saber-ho. Em sembla que qualsevol partit recull vots de diversos sectors, a més dels més fidels: gent que no votava, gent enfadada amb els que havia votat abans... Em sembla molt interessant que la CUP es presenti, tot i que és possible que s'emporti algun vot que potser seria nostre. En qualsevol cas, és important que les forces d'esquerra treguin tot el seu potencial. Si no és així, servirà de poc que ens presentem separats.

Digui'ns les idees bàsiques del seu programa.

Pensem que cal canviar la manera de fer política, que cal que els ciutadans hi participin més. Des de les institucions hem de ser sincers, dir la veritat, i més encara en una època tan difícil com aquesta. Nosaltres farem propostes valentes, en aquest sentit. I amb imaginació. Si no hi ha diners, caldrà aplicar solucions imaginatives. Quant al programa, es vertebra en tres grans eixos: les persones, l'economia i la ciutat. L'àrea d'alcaldia ha d'englobar tot el que són serveis a les persones (serveis socials, cultura, educació, joventut, etc.) amb la finalitat d'aconseguir una vertadera transversalitat, és a dir, de concebre les persones de manera integral i no de manera parcial. Pel que fa a l'economia, s'ha de fer un estudi de prioritats de manera participativa, discernir entre el que és prescindible i el que és indispensable. Tenim un dèficit molt important, i no podem mirar cap a un altre costat. Es fan unes despeses enormes en esport i quan ha estat el moment de retallar, s'ha fet de manera indiscriminada, tot igual, sense distingir entre el que és més important i el que no ho és tant. Tenim més de 40 equipaments que generen moltes despeses. Si ho centralitzéssim tot en un gran espai, ens estalviaríem molts diners i es crearien sinergies entre els usuaris. Continuem m reclamant un centre cívic que solucioni aquest problema. S'hauria de crear un reglament que permetés que les entitats participessin en la gestió de l'equipament. Pel que fa a ciutat, hi incloem temes com ara el medi ambient. No podem estar d'esquenes a l'estany, i defensem la creació del parc natural. En aquest sentit –i arran de la polèmica que hi ha hagut amb el nou model de la gestió de l'aigua–, proposarem que sempre que s'hagi de modificar alguna cosa relacionada amb el bé comunal es convoqui una consulta popular. L'Ajuntament és el gestor del bé comunal, no pas l'amo. Un bon gestor ha de preguntar als vertaders propietaris, cosa que no aquest govern municipal no ha fet.

UN NOU MODEL MÉS JUST I DEMOCRÀTIC

2011-04-02T01:44:00.000-07:00

ICV-Independents de Banyoles presenta el seu model de gestió del servei d’aigua potable.

El Govern Municipal de Banyoles (CiU i PSC) va portar al Ple la modificació del model de gestió del servei d’aigua potable. Consistia en extingir de comú acord amb l’Empresa Aigües de Banyoles la concessió vigent durant els propers 20 anys, crear una empresa mixta amb participació municipal, concedir sense cap mena de concurs públic per 50 anys el servei a la nova empresa i repercutir en el rebut de l’aigua un seguit d’augments i anticipacions del cànon, com a via de finançament de l’Ajuntament.

El nostre Grup Municipal (com també ERC) es va oposar frontalment a aquesta decisió per diverses raons: la dubtosa legalitat de privar a altres iniciatives empresarials de poder participar en un concurs (fet que atempta contra la lliure competència); la utilització de l’aigua com una mercaderia de la que obtenir beneficis i no com un dret de les persones (tal i com estableix l’ONU) i la injustícia de fer recaure el finançament municipal en el rebut de l’aigua que es paga no en funció de la renda sinó de la satisfacció d’unes necessitats, fet que carregaria molt més el pressupost familiar de les persones amb menys ingressos que les dels més benestants. Vam informar la ciutadania del perill que suposava la proposta del Govern Municipal i vam presentar al·legacions ben fonamentades al projecte, fet que ha portat a la seva postergació fins després del procés electoral.

Això posa el tema de l’aigua en el centre del debat fins al dia 23 de maig, de manera que des d’ICV volem posar de manifest la nostra proposta:

Qualsevol canvi en el model de gestió de l’aigua (que afecta clarament els drets de la gent de Banyoles, donada la categoria de bé comunal de l’Estany) ha de ser ratificat per la ciutadania en una consulta popular.

Cal impulsar des de l’Ajuntament la creació d’una Cooperativa de Treball, de la qual la pròpia institució seria soci col·laborador, aportant capital i participant en la presa de decisions. Aquest model de empresa mixta difereix totalment de la proposta del Govern Municipal per què crearia ocupació estable i de qualitat; per què impediria que una gran empresa amb interessos aliens als de la ciutat estigués en condicions de fer-se amb el control de la gestió de l’aigua; per què permetria una gestió democràtica i transparent de l’empresa; per què permetria captar petits capitals de persones que aconseguirien auto-ocupació; per què es fomentaria l’economia social i no el benefici privat.

L’Ajuntament elaborarà un plec de condicions per a la concessió del servei de l’Aigua que, sense excloure la participació d’empreses legítimament interessades en l’obtenció d’un benefici privat, tingui en compte molt especialment aspectes no merament econòmics, sinó socials de les propostes participants.

Aquesta Cooperativa podria assumir també altres serveis i subministraments municipals (neteja, jardineria, manteniments, pintura...).

El Parc Neolític de la Draga. Tercera part.

2011-03-24T02:58:00.000-07:00

El parc és molt gran: 8000m2

Al 95 es va fer una campanya subaquàtica i es va poder veure que 1000m2 del parc eren a l’Estany.

Hi ha altres zones que cal investigar perquè s’han trobat vestigis. És el cas de la zona dels amaradors on s’ha trobat una fusta que es creu pot provenir d’una canoa.
També sota l'església de Porqueres.

Probablement, moltes de les cabanes eren construïdes a sobre de pals perquè la configuració de l’estany era molt diferent a la d’ara: l’estany era més petit i les zones d’aiguamolls molt més extenses. També les crescudes sovintejaven, per això i donada la quantitat d’estaques clavades ( 1000 estaques en un espai molt petit) que s’han trobat, el més probable és que els habitatges estiguessin construïts en línia, a sobre de pals.

Les característiques mediambientals de l’estany eren molt diferents.

Es calcula que en alguns moments hi havia 4 o 5 fileres de cabanes. Tot i la dificultat per mesurar la quantitat de persones que hi habitaven es possible que en alguns moments hi haguessin 100 persones.

A traves dels sediments, les torbes i talls realitzats als postes es sap que ha hagut 7 fases d’ocupació diferents

Banyoles i les inundacions

2011-03-21T02:24:00.000-07:00

Banyoles, quan hi ha un fort aiguat, (i això passa cada any) apareixen noves imatges, com si els carrers no fossin els mateixos. És un fenomen també una mica social que em recorda a Figueres amb la tramuntana.

Durant vuit dies seguits, del 13 al 20 de desembre de 1932, a Banyoles van caure 519 litres per metre quadrat. Les fotografies que Rafel Villarubias va fer amb la seva Leika acabada d'estrenar van immortalitzar les inundacions, de les inundacions queda la llegenda de si el lleó i altres animals dissecats del Museu Darder van sortir al carrer per la força de l'aigua o perquè els van haver de treure a eixugar-se al sol.
Enric Estragués en va publicar un treball de recerca sobre l'aiguat mes important del segle 20
(1932. Reportatge fotogràfic procedent de la família Vilarrubias i Puig Moradell)
http://www.meteobanyoles.com/estudis/200310_plu_1932.htm

El Reglament d'Activitats de l'Estany i la seva aplicació

2011-03-15T05:45:00.000-07:00

(foto grup recerca OASIS UPC)
El nou Reglament d'Activitats de l'Estany ha estat, sense dubte, un dels reglaments amb més entrebancs a l'hora d'aprovar-se. El procés ha durat 4 llargs anys des que, a principis de 2007, l'anterior consistori, aprovés inicialment un primer text.

A hores d'ara, tot i estar aprovat des del setembre de 2010, la seva aplicació és, com a mínim, dubtosa.
Podem comprovar com, ni tan sols l'oficina de turisme, situada a la pesquera d'en Sarquella, tenen informació de què regula el Reglament i com s'ha d'informar als usuaris i visitants de l'Estany.

Per altra banda, tampoc està clar quin és el paper que ha de tenir el Consorci de l'Estany en el projecte d'informació i sensibilització que preveu el Reglament.

Ara bé, no ens manca ni un bri d'informació quan es tracta d'impulsar proves esportives i festives de tota mena "explotant" (segons paraules d'algun membre del govern municipal) en nostre Estany.

POBLAT NEOLITIC DE LA DRAGA. SEGONA PART

2011-02-20T11:52:00.000-08:00

El parc rep rese n ta una m ostra de com eren les comunitats Neolítiques i com varen vindre a Banyoles provinents de l’Extrem Orient, encara que recents estudis aposten per una arribada des d’Africa.

En aquell moment, a Banyoles hi havia grups de caçadors-recol·lectors i els Neolítics varen irrompre amb tecnologies mai vistes per a ells.
La cultura Neolítica vivia de l’agricultura i la ramaderia.
S’han trobat restes d’animals com el bou, el xai, cabra,porc, bou salvatge i gos. En quant als conreus, la base eren el Blat un, la civada, llegums i faves guixes.

Va ser descobert per Joan Abad, membre de l'Associació Arqueològica de Girona, l'abril de l'any 1990 quan, amb motiu d’unes obres d’enjardinament, hi passejava . Es va adonar que hi havia restes importantíssimes, va trobar un fragment ceràmic molt indicatiu de la seva importància Es varen parar les obres i el 92 es va fer la primera delimitació del parc.

S'hi ha trobat ceràmica feta a mà, gerres d'emmagatzematge i vasos domèstics.

De la indústria lítica s'ha recuperat peces retocades sobre diversos tipus de sílex, molins de pedra, aixes, enformadors, braçalets, una possible agulla de marbre fi i anells fets d'os, petxina i marbre.
També s'hi han trobat diferents tipus de guariment i quatre eines de fusta.

Aigua...el que es diu aigua... pot ser no és el que volem!

2011-02-19T06:05:00.000-08:00

Total: que millor ho deixem per més endevant això de l'aigua, no fos cas..., oi..Barraca?

Mnnnnssss.... no m'empipis que estic fent un dibuixet.

foto: el punt: 08/1/10 Ramón Esteban

POBLAT NEOLITIC DE LA DRAGA. PRIMERA PART

2011-02-06T10:03:00.000-08:00

El jaciment Neolític de La Draga, situat al centre del marge oriental de l'Estany de Banyoles, és únic a la la prehistòria per haver conservat restes orgàniques en perfecte estat.
Les troballes han corroborat que es tracta d'un dels més importants jaciments prehistòrics del mon, amb més de 7000 anys d'antiguitat, donades les seves característiques i la quantitat de restes trobades.
Els objectes i restes (matèria orgànica, fusta, ceràmica, estris, llavors i eines...) s'han conservat gràcies a que està al costat de l'Estany. dons varen quedar submergits i protegits pels sediments
Part del jaciment es troba dins l'aigua( uns 1000 m2 ).
El jaciment va ser descobert a 1990 a rel d'uns treballs d'arranjament del Parc de la Draga.
Podem veure les troballes al Museu Arqueològic Comarcalde Banyoles.
Continuen els treballs de prospecció i s'estan trobant altres assentaments de diferents èpoques i a diferents emplaçaments.
Els dies 17,18 i 19 d'octubre de 2011, Banyoles serà la seu del III congrés internacional d'arqueología experimental.

En Toni Palomo ens explica perquè s'han conservat tan bé les restes.

Però sí que passa.

2011-01-20T05:38:00.000-08:00

"És fàcil dir, per un dia no passa res, però sí que passa. No se si seria bo replantejar-se si els focs artificials de les festes majors de Banyoles s'han de fer a la Draga al costat de l'estany, o si els de Girona s'han de fer a Fontajau a sobre el riu". Carles Feo

Jo no soc ocell però si en fos.... que buscaria?... de que en gaudiria? segurament res que s'assembli a un tret o una explosió.

Tenim dret a cel.lebrar les festes! i tant! però pensem que necessitem conservar-ho tot. No només net i polit sinó habitable i natural.

Focs a l'Estany 2007

MÀQUINES HIDRÀILIQUES

2011-01-20T01:55:00.000-08:00

Fig. Conjunt d’una trompa d’aigua Dibuix que apareix en l’apartat
d’aspectes tècnics (Molera), detallant les parts més importants.

La trompa d'aigua és el sistema de bufar que caracteritza la farga catalana.

La seva singularitat no sols rau en la manera d’obtenir el buf eficaç pel forn, sinó en les característiques físiques i químiques de l’aire injectat, que afecten al procés de reducció de la mena.

L’aigua d’una bassa, es fa baixar per uns arbres buidats per dins i disposats verticalment.

La velocitat de l’aigua, augmentada per una estricció o escanyall, fa entrar aire per uns forats, anomenats espiralls. Així baixa l’aigua per l’arbre, barrejada amb una munió de bombolles d’aire. Al final de l´arbre, una banqueta fa colpejar violentament el doll d’aigua i aire, separant les bombolles dels esquitxos d’aigua.

La caixa dels vents que ho envolta, manté l’aire comprimit sense que es perdi, alhora que drena l’aigua cap a un altre indret. L’aire comprimit es canalitza directament cap al forn.
Aquest aire està saturat de vapor d’aigua i arrossega alguna gota d’aigua líquida.

Farga Rossell. La Massana. Andorra Què és una Farga Catalana i més

Dos banyolins estan fent un inventari dels centenars de fonts que hi als onze pobles de la comarca

2011-01-13T00:41:00.000-08:00

... la majoria de les quals fa dècades que no ragen i són de difícil accés

Publicat a El Punt

13/01/11 02:00 - Ramon Estéban

La font de Pujarnol, de Porqueres. Foto: FAMÍLIA ESTRAGUÉS.

Quantes fonts creieu que hi pot haver al Pla de l'Estany? Un llibre que està en preparació ens traurà aviat de dubtes, però els seus autors –els banyolins Enric i Gabriel Estragués, pare i fill– ja ens avancen una dada: un cop acabada la recerca en cinc dels onze municipis de la comarca i gairebé enllestits tres pobles més, n'han recopilat més de quatre-centes. “Calculem que acabarem amb unes vuit-centes”, diuen els autors. La xifra és elevada, però no ens hauria d'estranyar, tenint en comte que precisament l'aigua és un dels elements naturals que més personalitat donen al Pla de l'Estany. L'inventari comprèn fonts pròpiament dites –algunes, urbanes– i també biots, deus, reixorts i mines d'aigua, tant si ragen com si estan secs. “Només un 30% de les que hem localitzat ragen –lamenten els Estragués–, quan ens consta que fa uns cinquanta o seixanta anys sortia aigua de totes, segons ens han explicat la gent gran dels pobles”. En general, l'origen de les fonts és tan incert com remot, però és obvi que està lligat a les necessitats bàsiques de l'ésser humà i del bestiar en les societats rurals. En el cas del Pla de l'Estany, el treball dels Estragués aporta una dada aclaridora: d'entre les que ja tenen inventariades, la font més antiga de la comarca és la d'Ermedàs (Cornellà del Terri), l'aigua de la qual ja es feia servir a la cèlebre bòbila de l'època romana.

Moltes de les fonts són desconegudes per la immensa majoria de la població. La feina de localitzar-les s'ha fet a partir d'un treball previ que va fer Joan Pontacq –un expert excursionista i coneixedor del territori– i la col·laboració de centenars de persones d'arreu de la comarca, generalment homes i dones grans de pagès. Van iniciar la recopilació fa temps, però és d'un any ençà que dediquen unes hores cada dia a buscar les fonts, fotografiar-les i fer-ne una fitxa. “En molts de casos ens ha costat molt arribar-hi perquè els camins s'han perdut. Fins i tot un cop vam haver de baixar lligats amb una corda i en una ocasió vam ensopegar amb un senglar que ens va donar un bon ensurt”, expliquen els investigadors.

Compten poder publicar el treball aquest any mateix, quan acabin de tancar els tractes amb un editor. El projecte preveu que per a cada font el lector hi trobi fotografies, un plànol per accedir-hi (completat amb les coordenades de la seva situació per si es vol recórrer al GPS), i una explicació sobre la història i les característiques de l'indret.

Que tingueu un bon 2011!!

2010-12-31T09:39:00.000-08:00

QUÈ PASSA AMB L'AIGUA?? Enllaços de notícies publicades a diferents mitjans:

2010-12-20T01:00:00.000-08:00

Recullida de signatures

2010-12-12T22:49:00.000-08:00

Foto: Banyoles.info
Tot i que la Policia Local ha desallotjat en diferents ocasions a la Plataforma, s'aconsegueix recullir 350 signatures només aquest cap de setmana.
La plataforma ciutadana, va formalitzar una instància a l'Ajuntament per poder instal·lar una parada per informar els veïns i recollir signatures contra el conveni a la plaça Major del municipi, aprofitant la Fira de Nadal. Però es va obtenir resposta de l'Ajuntament i, tant dissabte com diumenge, la Policia Local els va obligar a retirar la taula que havien muntat, al·legant que no tenien els permisos per ocupar la via pública.
Tot i això, van continuar la recollida de firmes a la plaça gràcies a què un dels bars que hi ha els va cedir un espai a la terrassa.

PROPOSTA D'AL.LEGACIONS

2010-12-12T00:29:00.000-08:00

ATENCIÓ!! La propera reunió de la Plataforma serà el dimarts dia 14 a les 19.30h al Centre Excursionista de Banyoles.

Aquí es pot veure la notícia apareguda a TV3 el divendres dia 10/12/10

EL PROPER DIA 23 DE DESEMBRE acaba el termini per presentar al.legacions al nou sistema de gestió del subministrament d'aigua per Banyoles i Comarca. La Plataforma Cívica per la defensa de l'aigua proposa un seguit d'al.legacions que poden ser base per a d'altres, en funció de les diferents opinions.

2010-12-10T00:52:00.000-08:00

Intervenció de la portaveu d'ICV al Ple extraordinari de 10 de novembre

ICV demana un debat públic sense preses sobre la gestió de l'aigua de Banyoles

ICV-Independents de Banyoles demana a l’Equip de Govern que retiri la proposta de canvi de model de gestió del Servei Municipal de l’Aigua en vista de l’ampli rebuig ciutadà que està provocant la manca de transparència de la proposta en tramitació.

El canvi proposat per l’Equip de Govern en el Ple del passat 10 de novembre suscita moltes incògnites sobre els veritables motius, la conveniència i, a més, a la vista de la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia sobre la Companyia d’Aigua de Lucena en un cas exactament igual que el de Banyoles, és de dubtosa legalitat.

(Veure la notícia i la sentència a http://www.lucenadigital.com)

ICV-Independents presentarà, en defensa del bé comunal de l’aigua de l’Estany, un bon nombre d’al·legacions basades en diverses qüestions de tipus econòmic, ecològic, ètic i de procediment, i està estudiant altres tipus d’accions legals més contundents si l’Equip de Govern continua endavant amb l’aprovació definitiva.

Fins ara, l’Equip de Govern, en comptes d'informar correctament i de permetre la participació de la ciutadania en una decisió tan transcendental ha optat pel secretisme i ha insinuat la politització de la Plataforma Ciutadana creada en defensa del Bé Comunal de l’aigua.

ICV-IB vol manifestar, en aquests sentit, que la Plataforma s’ha constituït independentment dels partits a l’oposició i com a reflex del malestar en quant a la manera de fer de l’actual Equip de Govern.

ICV-IB considera que la retirada del tema del ordre del dia del proper Ple de 27 de desembre i una discussió en profunditat i sense presses amb participació de les entitats ciutadanes que s’han mobilitzat, seria un senyal positiu de la voluntat de diàleg del Govern Municipal,

Cal que l’Equip de Govern tingui en compte que el tema va més enllà d’una senzilla aprovació de Ple ja que, el bé comunal dels Banyolins/es, és un tema profundament sentit per tota la ciutadania i forma part de la identitat col.lectiva

RECOLLIDA DE SIGNATURES I AL.LEGACIONS. VOLEM L'AIGUA CLARA!!

2010-12-10T00:12:00.000-08:00

La Plataforma Cívica per a la Defensa de l'Aigua farà una recollida multitudinaria de signatures i al.legacions per tal de portar-les a l'Ajuntament.
Tots els Banyolins i Banyolines podran trobar àmplia informació i col.laborar amb la defensa de l'aigua: EL NOSTRE PRECIÓS BÉ COMUNAL!!

Dissabte i diumenge, dies 11 i 12 de desembre, coindidint amb el mercat de Nadal. Dimecres, dies 15 i 22 de desembre, coincidint amb el mercat setmanal.

TRÍTIC

INFORMATIU: http://aiguadebanyoles.files.wordpress.com/2010/12/dc3adptic-final.pdf

QUE PASSA AMB L'AIGUA??

2010-12-08T01:41:00.000-08:00

VOLEM L'AIGUA CLARA!!

LES TRES “E” QUE FAN DIR QUE NO AL CONVENI: ECONÒMIC, ÈTIC I ECOLÒGIC.

El conveni per a la creació de l’empresa mixta, formada per l’Ajuntament de Banyoles i Aigües de Banyoles SAU, presenta tres punts conflictius: l’econòmic, l’ètic i l’ecològic, que des de la Plataforma per la defensa de l’aigua de l’Estany de Banyoles creiem que la ciutadania ha d’estar informada:

ECONÒMIC: ENS HIPOTEQUEN L’AIGUA.

Les bases d’aquest conveni deixen clar que l’empresa ha de tenir un benefici del 4.69% sobre la facturació any rere any fins el 2060.

Es calcula que els crèdits en els pròxims 50 anys seran del 5.2%. Actualment estem pagant el 5.2% però qui pot assegurar que durant 50 anys es mantindrà la mateixa quantia?

El conveni deixa oberta la possibilitat de la compra de la part privada per part d’altres inversors. Així doncs amb com una empresa que generarà benefici assegurat durant 50 anys serà un caramel tan llaminer per part de grans corporacions. Així doncs l’argument utilitzat per part del govern municipal de ser una empresa municipal s’esfumaria.

L’aigua s’apujarà fins a un 20% l’any 2016.

L’empresa avançarà a l’ajuntament de Banyoles la quantia de 2.700.000€ en concepte d’una part del cànon corresponent als pròxims 50 anys. Així doncs hi haurà 12 ajuntaments que deixaran de cobrar aquesta part.

Per tal de començar la operació l’Ajuntament haurà de pagar el 20% de les accions de l’empresa que són 200.000€.

ÈTIC: L’AIGUA ÉS NOSTRA, NOSALTRES DECIDIM.

L’Estany de Banyoles és un bé comunal, això comporta que els propietaris i propietàries de l’aigua de l’Estany som tots els banyolins i banyolines. L’aprovació inicial d’aquest conveni s’ha fet en un ple extraordinària en el qual no hi ha precs ni preguntes per parts dels ciutadans/es, i com a conseqüència els propietaris i propietàries. Així doncs el gestor de l’estany, l’Ajuntament de Banyoles, ha decidit sense tenir en compte allò que els propietaris/es opinen sobre aquest fet.

L’ajuntament de Banyoles queda lligat a una empresa privada durant 50 anys. I no hi ha hagut la opció de poder fer un concurs públic per veure si hi havia empreses que milloraven l’oferta i els serveis. Així doncs l’Ajuntament ha creat un monopoli amb l’aigua de Banyoles.

Amb aquesta operació el que s’intenta és: pagar el deute de l’Ajuntament mitjançant el rebut de l’aigua. Ja que al cap i a la fi qui paga el rebut és el ciutadà/na.

ECOLÒGIC: QUÈ PASSA AMB L’AIGUA DE L’ESTANY?

El conveni no parla de quin és el màxim d’aigua que pot extreure. El Reglament d’Activitats de l’Estany parla de 10.000m3/dia. Però en cap moment es parla d’un equilibri ecològic.

Alguns paper del conveni parlen de la possible extracció d’aigua de la déu de Lió. Aquesta déu, segons informes d’experts en la matèria, seria la principal font d’entrada d’aigua subterrània. A més a més l’informe deixa clar que la possible explotació d’aquesta déu pot comportar un desequilibri en la regeneració de l’aigua de l’Estany.

SEGUEIX EN CONTACTE AMB LA PLATAFORMA: http://aiguadebanyoles.wordpress.com/
VINE I COL.LABORA!!

SAPS QUÈ PASSA AMB L'AIGUA??

2010-12-02T01:41:00.000-08:00

VINE, INFORMAT I COL.LABORA :
El passat dimecres 10 de novembre va tenir lloc a l’Ajuntament un Ple Extraordinari on es va aprovar, amb els vots de CiU i PSC, de manera inicial, la creació d’una empresa mixta (20% de l'Ajuntament i 80% accionistes privats) per gestionar el subministrament de l’aigua a Banyoles fins al 2060.

Primera trobada ciutadanaconvocada per ICV-Independents de Banyoles, 30/11 2010 .
(Foto R.Estevan.El Punt).

La creació d'aquest nou model de gestió és, entre d'altres coses:

una operació financera per pagar els deutes de l'Ajuntament a través del rebut de l'aigua.
no té en compte la sostenibilitat de l'Estany ni les necessitats dels banyolins/es perquè augmentarà molt el preu de l'aigua.
és un acord que, expressament, nega el dret de representació dels autèntics propietaris de l'aigua: els banyolins/es.
les avantatjoses condicions per a l'empresa concessionària tindran un efecte crida per a inversors que vulguin un negoci amb beneficis segurs i el control de l'aigua en els propers 50 anys.

Què podem fer?

Mobilitzar-nos tots i totes per per tal de protegir l'aigua i el bé comunal.
Oferir el màxim d'informació sobre el nou model de gestió de l'aigua i la creació d'aquesta empresa mixta de distribució i gestió del subministrament de l'aigua de Banyoles.
Fer les al.legacions oportunes tenin en compte que el plaç finalitza el 23 de desembre d'enguany

Ara per ara, per part d'entitats, col.lectius i amb el suport dels grups a l'oposició s'està intentant:

crear una plataforma o coordinadora d'entitats i ciutadans/es.
preparar sistemes de diferents tipus molt dinàmics per tal d'informar a tota la població.
Oferir informació i suport a tothom que vulgui fer al.legacions.

Tot això ho haurem de fer de manera URGENT.

Debat: els recs i les hortes de Banyoles

2010-11-28T00:12:00.000-08:00

L'Estratègia Verda de Santiago de Compostel·la, ha estat el punt de partida per debatre com es poden gestionar els recs i les hortes de Banyoles, en especial les de Sota Monestir.

El Màster de Sostenibilitat de la UPC ha presentat l'experiència de Santiago de Compostel.la

La Taula rodona ha comptat amb la presència de Limnos així cim d'arquitectes i urbanistes implicats en el projecte de desenvolupament de Sota Monestir.

El centre del debat va ser el model de desenvolupament, conservació i d'integració funcionament i gestió dels espais que com el cas de Banyoles i Compostel.la tenen un gran valor patrimonial.

Frases sorgides en el debat:

."L'aigua és un patrimoni a preservar."

."Cal incloure l'aigua i el seu desguàs en el sistema metabòlic de la ciutat."

."La gestió dels horts urbans públics és actualment inviable."

."Cost oportunitat: com que no es fa una bona gestió de l'aigua i dels horts es perden moltissim més diners que els que costarien mantenir els recs i els horts."

."Hi ha molta gent que necessita l'hort com a una font d'ingressos complementaria. Quan s'afirma que l'administració pública no pot asumir la gestió dels horts urbans s'obliden els diners que es gasten en integració social."

."Que ens donin els diners de la depuradora i et donaré el mateix servei amb procediments naturals i us sobraran el 90% del cost."

Documents:

http://mastersuniversitaris.upc.edu/aem/archivos/informes/branhas-de-sar-anexos-1-32.pdf

http://mastersuniversitaris.upc.edu/aem/archivos/informes/branhas-de-sar-informe-45-66.pdf

http://www.iaph.es/sys/pdf/04-AngelPanero.pdf

El clot d'Espolla. Fontcoberta

2010-10-22T09:46:00.000-07:00

El Clot d’Espolla forma part dels sistema de sorgències que evacuen les aigües de l’alta Garrotxa, juntament amb el sistema d’estanys de Banyoles, el conjunt de llacunes de la Vall de Sant Miquel de Campmajor i el Fluvià i dolines de l’entorn a l’alçada de Besalú. El Clot ve a ser una mena de sobreeixidor del llac de Banyoles que només s’activa després d’una època de pluges fortes. Visitar-lo quan està sec és tant interessant com quan està ple. Els seu fons és un rascler desenvolupat sobre els travertins del Pla de Melianta, entre les esquerdes qual surt l’aigua amb força (els bullidors). Hi altres bullidors menors per la zona les aigües dels quals són reconduides pels pagesos vers sèquies i desguassos.

Un canal, el rec d’Espolla, porta les aigües sobrants fins el riu Fluvià formant un espectacular salt en la seva desembocadura(+) L'estany d'Espolla té més de 40.000 metres cúbics de capacitat i es pot omplir en vuit hores si hi ha prou pressió, explica Estragués. A més, a prop seu es poden omplir altres basses habitualment seques. I això no és tot: un cop l'estany és ple, explica Estragués, les aigües busquen una sortida natural i formen un riu que avança pel Pla de Martís uns tres quilòmetres fins a precipitar-se per un penya-segat dins del terme municipal d'Esponellà. El punt final del recorregut de la cascada és la fusió amb el riu Fluvià. (+) El caràcter intermitent de la Platja d'Espolla condiciona també les comunitats vegetals i animals que hi viuen, ja que han de suportar grans variacions en les condicions d'humitat del medi, des de la inundació total a la sequera absoluta.

Aquest estany no és un sistema tancat, sinó que tota aquesta aigua passa a través del rec d'Espolla cap al Salt de Martís. Després d'un desnivell de més de 100m, anirà cap al riu Fluvià.(+)
Un animal especialment adaptat a aquesta situació és l'anomenat Triops Cancriformis, artròpode molt poc evolucionat del que se'n coneixen fòssils del Permià i el Triàsic Europeu, en formes molt semblants a les del nostre coetani.Aquesta espècie és unisexal però les femelles es reprodueixen sovint per partenogènesi. No es té constància de què la fecundació sigui interna. Si bé hi ha còpula, possiblement la fecundació sigui a nivell de la cambra incubadora. Els ous són llançats a l'aigua formant un paquet recobert de matèria gelatinosa. Són ous esfèrics i de coberta llisa fet que propicia la resistència a la dessecació.

En la estació de sequedat queden incrustats en el fang del fons i no eclosionaran fins a noves inundacions.

Foto:J.Comalat (Diari de Girona)

Aquets animals mengen tota mena de materals vegetals que puguin trobar dins de l'aigua. Són macròfags, detritívors i no dubten en convertir-se en carnívors i fins i tot en caníbals en condicions extremes. (+)

El Rec Major i Can Quim.

2010-10-20T07:00:00.000-07:00

Can Quim del Rec és una masia construïda, aproximadament, durant el segles XVI-XVII.
Antigament tenia hortes al costat.Ara hi ha el Camp de Futbol Vell i un nou edifici públic (l'Espai Jove).
l'Edifici té planta i dos pisos. En el pis superior hi havien les golfes.
Recentment, ha estat restaurada i destinada a formació esportiva.

Per sota i a la banda de llevant passa el Rec Major cobert per una volta de pedra.

Damunt del Rec hi havia una passarel.la de fusta des d'on abans la gent s'hi tirava per banyar-se al Rec .

Ara forma un racó encantador per passejar i aturar-se. De nit està il.luminat i es pot veure l'aigua corrent per l'interior.

Foto: Ramon Esteban. El Punt.

El "Comunidor" del mal temps. Santa Maria de Porqueres

2010-10-12T10:42:00.000-07:00

L'esglésiade Porqueres és una joia del romànic considerada Monument Nacional que ha arribat fins els nostres dies amb poques modificacions. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau es separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l'austeritat interior. L'absis té tres absidioles semicirculars que, junt amb dues capelles laterals, amplien l'àmbit del presbiteri.

Al costat de l'església, a l'esquerra, trobem un petit porxo obert als quatre costats anomenat "comunidor"(en castellà esconjuradero). Era utilitzat per "comunir" (conjurar )) amb oracions i exorcismes les tempestes i el mal temps. Aquesta construcció aixopluga un pedró acabat en una creu de ferro que corona el teulat.

L'emplaçament d'edificis en aquesta zona no és capriciós ni casual. L'indret és un dels punts més enlairats de la banda est de l'Estany, allunyat dels aiguamolls veïns i de possibles inundacions però amb l'aigua el suficientment propera com per convidar a l'assentament humà.

Comenir significa conjurar o exorcitzar les bruixes o els mals esperits per evitar que descarreguin les tempestes que han estat generant. L’acte de comenir es feia a la porta de l’església o en una mena de porxo, el comenidor, situat en un indret elevat i proper a l’església. El comenidor també era el capellà que comenia.

El capellà o el rector de l’església del poble encetava un diàleg amb la bruixa o el dimoni per convèncer-los que dispersessin les tempestes. De vegades, per allunyar-se, la bruixa exigia una penyora.

Document interessant: Ángel Vergés i Gifra. Revista interactiva de literatura oral

FONTS DEL TERME. De la Caterineta. Per Martirià Brugada

2010-09-24T01:54:00.000-07:00

Situada al mur meridional de l’antiga farinera de Can Sorribes (Can Belem), s’hi accedeix per un camí que passa damunt del rec de la Figuera d’en Xo que uneix la prolongació del carrer dels Valls amb la prolongació de Sant Roc i Ronda Fortià (resseguint el mur de la farinera). No raja i està abandonada. Segons en J. M. Mascaró, l’aigua era lleugerament ferruginosa i procedia d’una deu al inici de la riera de Canaleta que la família Barceló destinava a l’ús de la seva fàbrica de paper Torras i Morgat (on hi havia el Molí Nou). De menut, moltes vegades hi anava a recollir aigua amb càntirs, amb les meves germanes.

ITINERARIS DE GRAN INTERÈS

2010-09-24T01:22:00.000-07:00

UN ESPAI NATURAL DE GRAN VALOR
La zona lacustre de Banyoles és un espai de gran valor ecològic, paisatgístic i cultural. Està formada per l’Estany, que és el llac més gran de Catalunya, i una sèrie d’estanyols i surgències que, en conjunt, constitueixen el sistema càrstic més important del país.
L’aigua que l’alimenta prové de l’Alta Garrotxa, on s’infiltra a través del terreny calcari, i discorre subterràniament fins que es veu obligada a sortir a la superfície per donar lloc a estanys, estan-
yols i surgències. Dintre d’aquestes masses d’aigua s’hi forma el travertí, una pedra tova típica de Banyoles i utilitzada tradicional-ment per a la construcció.

clica aquí per veure les propostes

l'arquitectura popular de l'aigua

2010-09-16T01:53:00.000-07:00

És important conèixer els diferents dispositius associats a l'aigua, i ser capaços de relacionar fets físics, humans i socials que tenen lloc
Aquest document, descriu una sèrie d'elements constructius amb la finalitat de captar, conduir o emmagatzemar l'aigua, i fins i tot de protegir-nos-en, han anat determinant tipològicament l'arquitectura popular, i conformen, alhora, part del paisatge.

ALJUBS

Un Aljub és un dispositiu per a guardar l'aigua.
És un dipòsit excavat en terra o fet d'obra,
generalment de forma rectangular, de no molta fondària i cobert de volta, que serveix per a recollir-hi l'aigua de pluja.

L'aljub no és només un dispositiu per a la recollida i emmagatzemament d'aigua de pluja a partir de superfícies convenientment preparades; també recull l'aigua provinent dels camins i altres indrets inundats després de les tempestes.

Roca dels cinc aljubs Tamarit de Llitera - Albelda.
http://www.usuaris.tinet.cat/tcompte/cac/Tamarit%20de%20Llitera%20Albelda.htm

Desapareix la RIERA CASINYOLA AL PLA DE L'ESTANY

2010-07-27T01:09:00.000-07:00

Presenten un requeriment per aturar les obres del TAV a la riera Cassinyola. Cinc ajuntaments al·leguen diversos informes desfavorables

Denuncien la dessecació de la riera de Cassinyola a causa de les obres del TAV a Bàscara
La plataforma a més acusa els responsables de l'obra de contaminar l'aigua embassada que hi queda

La Plataforma en Defensa del Territori, l’Associació de Naturalistes de Girona, Limnos i l’Ateneu Naturalista de Girona vam impulsar el febrer de 2006 un estudi dels valors ambientals i ecològics de la Riera Cassinyola, afectada per les obres del Tren d’Alta Velocitat.
Aquest estudi va comptar amb el suport d’experts naturalistes de la Universitat de Girona i professionals. Amb les obres del TAV en marxa, trepitjant trams importants de la Riera Cassinyola, quan es donarà a conèixer quin és l’impacte que aquestes estan tenint sobre la riera i els seus valors?

L’informe va posar de relleu que aquesta petita riera de menys de quatre quilòmetres de llargada presenta valors excepcionals. D’una banda, el flux permanent d’aigües durant tot l’any i la seva qualitat, fet molt rar tenint en compte la petita longitud del curs i per trobar-se en una d’escassa pluviometria els estius. També calen destacar aspectes geològics que han permès la formació de petites aterrassaments de travertí en el curs mateix; així com salts d’aigua i gorgues profundes. Per últim, la flora i la fauna protegides. Destacant la presència de musclo de riu autòcton, una de les espècies més amenaçades d’extinció als rius catalans, i la llúdriga. Ambdós animals assenyalen l’alta qualitat de les aigües d’aquest petit curs fluvial.

El 27 d’octubre de 2008 el Ministeri de Medi Ambient va adreçar als municipis afectats una resolució amb mesures compensatòries addicionals a les previstes en la Declaració d’Impacte Ambiental del projecte del TAV.

És significatiu d’entrada que fins a mitjan 2008 ADIF no es va adonar que els plànols del projecte no corresponen a la realitat del terreny, motiu principal pel qual es van haver d’establir aquestes mesures compensatòries. Després de més de dos anys en litigi per la preservació de la Cassinyola, l’ADIF va adonar-se que el traçat de la línia trepitjava el curs de la riera en gairebé 100 metres. Per això va assumir un augment de la llargada del viaducte de 25 a 77 metres. Es fa evident que aquests macroprojectes es fan des d’un despatx sense recórrer el terreny, ni tan sols tenint en compte informes voluntàriament fets des del territori.

naiades (clica document)

Les noves resolucions declaraven també un translocació de la riera. Aquest concepte tècnic significa l’obertura d’un nou curs fluvial i el desviament de les aigües abans de l’inici de les obres. Així mateix, suposa un trasllat físic de la fauna (peixos, mol•luscs, invertebrats en general) que puguin quedar atrapats al tram original de riu. En converses amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge s’ha pogut constatar que això no ha estat així. Primer es va produir el formigonat de la riera i després la creació del nou curs. Qualsevol animal del tram originari ha quedat doncs atrapada pel ciment.

On és la Cassinyola?

Davant de tots aquests fets les entitats impulsores de l’Informe Cassinyola reclamen a les administracions l’actualització de l’estudi i la seva publicació, per avaluar, valorar i donar a conèixer quins estan essent els impactes in situ del TAV a la Cassinyola. I, si s’escau, obrir diligències legals per aquelles actuacions que s’hagin pogut produir al marge de les mesures compensatòries addicionals, en particular omplir la riera de ciment sense la prèvia translocació de la fauna i flora protegida que podia contenir.

FONTS DEL TERME. La de Cal Nin.

2010-06-04T14:32:00.000-07:00

Per Martirià Brugada Clotas

"Els que hem estat sempre del Terme, ens pot resultar curiós que consideri urbanes les fonts que segueixen. Però val a dir que, actualment, estan integrades al teixit urbà, especialment les que són al carrer de Sant Martirià, un sector fora del nucli antic de la vila i fora de les muralles considerat del Terme. No és estrany que la festa d’aquest veïnat, ja d’antic, és com un desglossament de la festa del Terme que la precedeix"

A la Ronda Fortià, a gregal del mur de la Cooperativa Agrícola, davant del baixant cap a Can Laqué, prop de l’inici de la carretera de Figueroles. L’aigua procedia de la Rajoleria. El seu nom procedeix de la proximitat de Cal Nin. La formen un petit bassi i una estela d’on emergia l’aixeta. Està abandonada i no raja.

La Puda, la seva font i el Balneari de Banyoles

2010-05-12T01:03:00.000-07:00

La puda, no fa gaires anys, constituïa un espai emblemàtic de Banyoles. En l'actualitat el podem veure com un espai totalment al marge de la Ciutat i el Balneari resta abandonat.

(http://www.giromus.cat)El balneari i la font
El 1419 ja es troben referències d'una font anomenada Font Puda.
Va ser durant el segle XVII quan es reconeguè el poder guaridor de les seves aigues.
L'any 1829 l'Ajuntament construí una font artificial i una placeta al seu voltant per tal de potenciar la Font Pudosa.

Primer foren els animals els usuaris del manantial, conduïts pels seus amos fins les aigües pudentes perquè se'ls curessin les nafres que es feien treballant.
Cap a mitjans del segle XIX es construí el balneari que es convertí en el punt de màxima atracció turística de Banyoles i que restà obert fins la dècada dels 50 del següent segle.

Les propietats curatives de les seves aigües sulfuro-carbonatades eren aconsellables per tractaments de malalties de la pell i dels ossos o per problemes de circulació sanguínia i de vies respiratòries. Al balneari, sempre regit per un metge de prestigi, els malalts es podien banyar (en una banyera de gres esmaltada o de mabre segons si eren de primera o segona classe), dutxar, inhalar o rebre pulveritzacions de gasos.

(Antigament a l'interior del Balneari) Una llista de preus recollida i publicada per en Lluís Martí Salló en el seu llibre "La Puda i el seu balneari" ens mostra que els banys d'immersió valien entre 1 i 2 pessetes, segons el tipus de banyera, i un llençol per assecar-se 0'25 cèntims.

El balneari no disposava d'allotjament per això cada estiu les fondes de la vila s'emplenaven i molts veïns propietaris de vivendes llogaven habitacions als foresters que aportaven importants recursos econòmics al poble.

Els clients del balneari s'hi traslladaven per mitjà de carruatges i carros. La posada Flora ja tenia, per aquesta finalitat, una excel·lent tartana ben acomodada i equipada que traslladava els banyistes de Banyoles al balneari.

El turisme del segle XIX era un turisme reposat, de passejar i prendre aigües medicinals. A finals de segle, a la Font Pudosa s'hi afegí l'encant que l'Estany va despertar en la burgesia. Es podia admirar la bellesa del seu paisatge, passejar tranquil·lament, prendre les aigües en el balneari, anar en barca…

L’aigua de la Font en no ser clorada no és potable, però molts banyolins encara veuen diàriament d’aquesta font quan raja. Abans no s’assecava mai, ara a l’estiu o quan reguen queda eixuta. L’aigua surt tot l’any a una temperatura mitjana de 17 graus, fet que provoca que a l’estiu sembli fresca i a l’hivern estigui calenta. De fet és la mateixa aigua que entra pel fons de l’estany de Banyoles.

Els Dipòsits Vells de Manresa

2010-05-04T03:13:00.000-07:00

El Museu de la Tècnica de Manresa està ubicat als Dipòsits Vells de Manresa. La construcció dels dipòsits, realitzada entre 1861-1865, fou feta amb la finalitat de dotar la ciutat d'una reserva d'aigua. L'edifici compta amb tres dipòsits idèntics i independents coberts per dues voltes de pedra cadascun, amb una superfície de 2.400 m2.

El museu vol explicar la importància de l'aigua i, més concretament, de la sèquia que des del segle XIV porta l'aigua a al ciutat de Manresa, per al desenvolupament agrícola, primer, i industrial, després.

A més del sistema d'abastament d'aigua, s'hi poden veure altres formes d'aprofitament hidràulic: molins polvorers -una particularitat de la indústria manresana-, molins fariners, molins bataners, bombeig d'aigua, etc...

itinerari Sèquia de Manresa

El canal del Migdia

2010-04-12T01:05:00.000-07:00

El canal del Migdia (Canal du Midi) és un canal francès que uneix el riu Garona amb el mar Mediterrani. Juntament amb el canal lateral de la Garona proveeix d'una via navegable interior des de l'Atlàntic fins la Mediterrània. Va ser allargat amb el Canal del Roine a Seta, i tot el conjunt en un principi tenia el nom de Canal reial del Llenguadoc. Els revolucionaris el 1789 li van canviar el nom per l'actual Midi (Migidia). Fou considerat pels contemporanis com l'obra més important del segle XVII.

En sentit estricte el Canal del Migdia designa la part que va de Tolosa al Mediterrani, de tot el conjunt del Canal dels dos mars, conjunt de vies navegables que permeten la unió del Mediterrani i l'Atlàntic: el canal, la Garona i el canal lateral de la Garona, construït a l'estuari de la Gironda des de Bordeus.

Foto:Anna G.P. "el Pais 2008"

Fou el comerç de blat que va motivar la construcció, entre 1666 i 1681, en el regnat de Lluís XIV, sota la supervisió de Pierre-Paul Riquet, cosa que el fa el canal més antic d'Europa en funcionament. Es tracta d'una obra complexa i enginyosa, per aconseguir l'aigua, Riquet, va canalitzar-la des de la Muntanya Negra fins al Seuil de Naurouze, el punt més elevat del recorregut i també el canvi de vessants del canal.

El 1996 fou classificat com a Patrimoni Mundial de la Humanitat en la 20 sessió de l'UNESCO.

La funcionalitat ecològica del recs de Banyoles

2010-03-22T03:11:00.001-07:00

En els recs podem trobar trams que poden tenir una funcionalitat ecològica molt important. D’una banda serveixen per connectar un curs natural com el riu Terri amb l’Estany de Banyoles. Per aquests recs han circulat peixos, ocells aquàtics i fins i tot la llúdriga, pel que no cal oblidar la seva utilitat connectiva i ecològica. A més en alguns trams de cabal important, corrent dens, aigües netes, i zones tranquil·les poden arribar a mantenir poblaments d’animals i plantes interessants. D’aquesta manera son molt importants els 100 primers metres de recs a partir que surten de l’Estany fins a travessar el passeig/carrer de la Sardana, on mantenen poblaments importants de vegetació helofítica, jonqueres de jonc boval, canyissars i balcars. A més en alguns trams es formen veritables prats de vegetació submergida de milfulles, caràcies i espigues d’aigua (Potamogeton sp.). A la sorra d’aquests recs, els de principal cabal, hi ha espècies d’interès com les nàiades o bivalves d’aigua dolça, una mena de musclos de color marró del generes Anodonta sp. i Unio sp. També hi ha peixos autòctons com la bavosa de riu o l’anguila, tot i que els més abundants són el black bass, el peix sol, el llopet de riu, la gambúsia i la carpa, que utilitza els recs com a zona de fresa o posta d’ous en la reproducció. Malauradament, aquestes espècies exòtiques, juntament amb l’abundant cranc roig americà, fan que hagin desaparegut gran part dels amfibis que antigament voltaven pels recs de Banyoles. Encara però podem trobar algun tòtil, granotes verdes, gripau corredors o granotes pintades, i fins i tot alguna inofensiva serp d’aigua. A l‘hivern es poden veure blauets creuant la ciutat a través dels recs, i algunes parelles d’ànecs collverds i polles d’aigua crien en solars abandonats, o erms al costat dels recs. Fins i tot la llúdriga s’ha detectat menjant crancs en trams de recs urbans, o el també abundant i confiat visó americà, que una vegada es va instal·lar als recs del claustre del Monestir de Banyoles.Font: Museu Darder

L'entitat ecologista LIMNOS té un projecte d'estudi de la Llúdriga a través d'un programa de voluntariat.

Publicació sobre la llúdriga. Per Irene Gallardo i Sagué aquí

Coll verd dormint sobre un travertí.
Confluència de recs que alimenten el Terri

L'Estany un bé comú. Per Lluïs Pau i Gratacòs

2010-02-20T10:46:00.000-08:00

(L'estany enfarinat foto de Carles Feo)

El patrimoni dels ens locals està constituït per tots els béns i drets que els pertanyen sigui quina sigui la seva naturalesa i títol d’adquisició. Així resulta de l’article 1 del Reglament de patrimoni dels ens locals de Catalunya aprovat per Decret 330/1988 de 17 d’octubre (en endavant RPELC). Segons la pròpia disposició, els béns dels ens locals es poden classificar en béns de domini públic, béns comunals i béns patrimonials.

L’Estany de Banyoles pertany a la segona de les categories anteriorment esmentades, ja que si bé el municipi és el titular registral de la finca, en realitat n’ha ostentat històricament un condomini que implica la titularitat d’unes facultats compartides amb el comú dels veïns, de tal manera que aquests tenen el dret de gaudi sobre l’Estany i a la Corporació li correspon la seva administració i conservació. En conseqüència, l’Estany de Banyoles, mentre conservi el caràcter anteriorment exposat, gaudirà d’un règim jurídic especial i serà inalienable, imprescriptible, inembargable i no estarà subjecte a tribut de cap tipus.

FONT DE CAN PUIG. A Banyoles. Per Martirià Brugada

2010-02-15T14:13:00.000-08:00

A la part alta oriental del vessant que baixa cap a Calaneta per la part esquerra, és una de les més conegudes i millor cuidades, sense que li’n sobri res. L’esmenten en J. Hostench, en J. Vidal , Mn. Lluís Constans ... En Joan Portacq la descriu així: “Entre el bosc de Can Puig i el passeig de Lluís Puig de la Bellacasa, en el barri de Can Puig de Banyoles, on ara hi ha la seu del Consell Comarcal. La font brolla tot l’any però sol estar contaminada per nitrats. El conjunt format per la font, dues filers de bancs, tres bassis petits, un viver utilitzat com a safareig i un altre viver més gran, tot fet amb blocs de travertí, formen un conjunt bonic i armoniós. Damunt la font hi ha una pedra amb una inscripció on es llegeix parcialment “Miquel Puig... pagès de la Bellacasa...1679”, i en un altra pedra hi ha gravada la data “1818””. Als paratges de la font hi recordo les tornabodes de la festa del carrer de Sant Martirià, trobades de l’Agrupament Escolta Sant Martirià, sardanes, passejades amb el Casal d’Estiu...

Glossari pròpi dels recs, les hortes i els molins

2010-02-06T11:45:00.000-08:00

LA SÈQUIA DE VILA-RODONA. Per Agustí Andreu i Tomàs, Marina Miquel i Vives, Josep Santesmases i Ollé i Dolors Saumell i Calaf.
Cada feina té el seu propi lèxic. Més abans que ara, quan cada instrument, cada acció diferenciada del treball, tenia un mot propi. Ens ha semblat adient tancar aquest treball amb el lèxic propi de la sèquia, de les hortes i dels molins. Alguns dels mots són encara usuals, d'altres estan en recessió i uns tercers han desaparegut de la parla quotidiana dels regants".

Aiguader. Guardià de l'ús de l'aigua de la sèquia.
Aixopluc. Lloc cobert, on no arriba la pluja. Freqüent a les hortes.
Anegar. Inundar, cobrir d'aigua. Regatge fet amb abundància d'aigua que permet el cobriment de la terra i de les plantes.
Antara. Faixa de terra de la partió, que cal llaurar de través perquè ha quedat sense llaurar pel dret.
Arbre. Relatiu als molins. Barra de fusta, reforçada amb argolles de ferro, que duu clavada a l'extrem inferior l'agulla i a la part superior el coll-ferro. L'arbre porta el rodet encaixat a la seva part baixa i suporta sobre el coll-ferro la mola volandera.
Assenissar. Tallar i netejar la sèquia de senís o senill (gramínia de l'espècie Plirag-
mites communis, mena de canya que creix per les vores de rius, recs i altres llocs humits).
Per extensió, netejar la sèquia de tot tipus de vegetació. Paraula actualment en desús. Esfenassar.
Aubelló. Rec subterrani dins les hortes.
Aviar. Donar sortida a l'aigua de la sèquia principal a un rec secundari, d'un rec a l'horta o llançar l'aigua sobrant al torrent o al riu.
Barral. Recipient de fusta, fet de dogues subjectades per cèrcols de ferro, amb dues anses o cornaleres i amb tapadora, en el centre de la qual hi ha un forat d'un pam o més de diàmetre, i serveix per transportar oli, vi i bassa.
Bassa. 1) Clot excavat a terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra proce-dència, com ara de la sèquia. 2) Matèries fecals semilíquides que s'empren per ado-bar la terra.
Bassa del molí. Dipòsit de l'aigua que fa anar un molf.
Boca de mina. Obertura en l'extremitat de la mina que en comunica l'exterior amb l'interior. Entrada lateral a la mina feta per escurar o netejar ensulsiades.
Cabra. Referent al molí. Biga vertical giratòria amb un braç horitzontal a l'extrem del qual va unida una barra enroscada, amb dos braços de ferro arquejats que serveixen per traslladar i tombar la mola volandera.
Cadiret. 1) Pas, en els recs, on es posa la fusta per fer pujar l'aigua. 2) Peça de fusta, de ferro o de pedra que es posa com a tapadora per aturar o desviar l'aigua d'un rec o molí.
Canal. 1) Conducte Uarguer, amb la concavitat generalment descoberta, que serveix per dur l'aigua d'una part a l'altra. 2) Conducció, situada al fons del carvacà d'un molí, per la qual surt, a pressió, l'aigua de la bassa o del pou i és projectada sobre el rodet.
Canyar. Lloc poblat de canyes, freqüent a les naies dels recs.
Carvacà. Cambra o corredor, sovint cobert amb volta, situat sota l'obrador del molí, on hi ha el banc, l'arbre i el rodet, darrere el qual entra l'aigua que el fa voltarà través de la canal o del pany. Pel sòl del carvacà, generalment inundat, s'escorre l'aigua vers l'exterior, al riu, a una altra bassa o a un rec.
Cassà. Instrument compost d'un recipient de metall, relativament profund, unit a un mànec llarg, que serveix per treure matèria líquida o semilíquida i transportar-la a un altre lloc.
Contramare. A les hortes, munt de terra en forma de crestall situat al costat de la regadora.
Crestall. Munt de terra allargassat que limita lateralment dos solcs de regadiu.
Ensulsiada. Esllavissada, esfondrament. Caiguda de terres o pedres a la sèquia o a les mines que impedeix el pas de l'aigua.
Era. Parada o taula d'hort; espai de terra planer, de forma rectangular, limitat per quatre cavallons i destinat a plantar-hi una hortalissa determinada.
Escurar. Netejar d'adherències un conducte. Escurar la sèquia: treure'n el llim, el fang i altres sutzures que dificulten el pas de l'aigua.
Esfenassar. Tallar i netejar la sèquia de fenàs i d'altres plantes que creixen en les naies i que dificulten la circulació de l'aigua.
Forat. Obertura de la sèquia per on surt l'aigua, quan es destapa, per conduir-la per un rec fins a l'horta.
Freginal. Tros de terra situat prop d'una casa o d'una era i destinat a sembrar-hi farratge.
Mina. Pas subterrani, obrat per conduir les aigües d'una sèquia o d'un rec.
Naia. Paret lateral del rec o de la sèquia.
Pallissa. Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi eines o productes del camp, que serveix, també, d'aixopluc. Freqüent a les hortes.
Rec. Sèquia, cavitat oberta en terra per conduir l'aigua per regar.
Regadora. 1) Sèquia per a regar; rec. 2) Mesura d'aigua per regar, equivalent a la quantitat d'aigua necessària per regar una extensió de terra en el menor temps possible
però de manera que basti per assaonar-la. 3) Recipient cilíndric, generalment de metall
amb un mànec o ansa i amb un canó acabat amb un eixamplament ple de foradets que
serveix per regar.
Resclosa. Paret, munt de pedrenys, de pedres i grava, col·locada a través d'un riu, canal o altre corrent d'aigua, per alçar el nivell d'aquesta i desviar-la del seu llit cap a un rec o molí.
Riscla. Als molins, caixa formada per una peça de fusta doblegada fins a unir-se els dos extrems i una coberta, que clou l'espai on hi ha la mola volandera del molí fariner, per evitar que la farina s'escampi pels costats.
Sèquia. De l'àrab sciqiya. Excavació llarga i estreta que serveix per conduir aigua d'un riu o torrent, sigui per a abastar poblacions, sigui per regar, sigui per moure molins.
Solc. Cavitat llarguera produïda per l'arada a la superfície de la terra. A1' horta, la part situada entre crestall i crestall per on circula l'aigua quan es reguen les plantes.
Sort. Peça de terra; porció de terreny més o menys petita que no forma masia. El concepte de sort de terra varia segons les comarques. Aquí sembla indicar peça d'horta petita.
Trestellador o Bagant. Post que es posa com a comporta per tancar i obrir el pas a l'aigua dins una sèquia.

Elements dels recs. Els bagants

2010-02-04T02:39:00.000-08:00

Foto d'enric brunet : http://www.panoramio.com/user/2566960?with_photo_id=19273405

La instal·lació de bagants (comportes per aturar l'aigua d'un rec i alçar el seu nivell o desviar-la) permetia pujar el nivell de les aigües, regular el cabal i augmentar així la potència dels salts.

EL REC MAJOR I LA LLOTJA DEL TINT

2010-01-28T04:50:00.000-08:00

La llotja del tint és un edifici gòtic civil del s. XV, destinat al tint de les robes o teixits de llana que es fabricaven a Banyoles. És a prop de la Pia Almoina, en el barri antic. Originalment era de planta rectangular, d'un sol pis. La coberta, de dues aigües, se sostenia amb tres arcades ogivals situades a l'eix central. L'entrada antiga, situada a la façana contrària del carrer Especiatus, es feia a través d'una gran arcada. Al seu interior hi havia tines excavades a la roca, a banda i banda d'un passadís central.Els edificis destinats a tints eren alts perquè es produïen vapors insans que calia evitar. Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L'aigua de les tines arribava des del rec Major, circulava per elles i anava a parar altre cop al mateix rec. Malgrat el seu nom actual no sembla que hagi estat mai una llotja de contractació, encara que potser era emprada com a edifici gremial.

L'entrada antiga de la Llotja del Tint estava situada a la façana contrària del carrer Especiatus, es feia a través d'una gran arcada. A l'interior hi havia tines excavades a la roca, a banda i banda d'un passadís central. Els edificis destinats a tints eren alts perquè es produïen vapors insans que calia evitar. Les teles tenyides es penjaven sota la teulada durant el primer assecat. L'aigua de les tines arribava des del rec Major, circulava per elles i anava a parar un altre cop al mateix rec.

A l'interior de l'edifici hi havia grans tines on es tintaven els famosos draps de Banyoles, que ja en el segle XIII s'exportaven a Gènova. L'aigua que s'utilitzava procedia del recs de l'estany, determinants per a l'impuls industrial de la vila.
A començaments del segle XV es construeix l'edifici del Tint del carrer de Sant Pere, un edifici que pel que sembla, tot i que no s'ha trobat cap document que ho asseguri, deuria ser gremial i on hi deurien anar-hi els teixidors i paraires per tenyir-hi les peces de llana. En un cens dut a terme l'any 1421 s'esmenta que en una Banyoles amb 92 focs (famílies) i hi ha 29 persones que tenen oficis relacionats amb el ram tèxtil: " ... parayres, tixedors, tinyedors i drapers...", un percentatge força elevat tenint en compte la poca població de l'època. Aquesta xifra, poc a poc, anà creixent ja que a mitjan segle l'edifici del Tint es va anar quedant petit i se'n van haver de construir un de nou, però que fou enderrocat el 1467, possiblement abans d'estar acabat, per poder reparar les muralles amb les seves pedres. Tampoc no cal excloure l'existència d'altres tints de dimensions més reduïdes.

La primera regulació codificada de l’ús de les aigües de l’Estany: les ordenances de 1907. Per Lluïs Pau i Gratacòs

2010-01-19T03:12:00.000-08:00

(rec de ca n'hort)

L’ordenança d’«Aprovechamiento de las Aguas del Lago» es troba avui plenament
vigent:
Objeto de las Ordenanzas.

Artículo 1º. El Ayuntamiento de la villa de Banyoles en uso del derecho que tiene como á propietario de las aguas del Lago, de las acequias principales, denominadas rechs, de las que de éstas derivan como de sus brazales é hijuelas con sus cauces, cajeros y márgenes que conducen aguas procedentes del Lago, dentro del término municipal de esta villa, promulga las presentes Ordenanzas al objeto de determinar los derechos y deberes de los usuarios de las referidas aguas, dentro del distrito municipal, sin perjuicio de los derechos adquiridos ni en menoscabo de los usos y costumbres, de manera que ninguno de los actuales usuarios sea perjudicado en el disfrute del agua de su dotación y uso.
De la Comisión de aguas.
Artículo 2º. El Ayuntamiento nombrará de su seno una Comisión denominada de aguas, la que cuidará de todo lo referente á aguas de esta villa, cuyo presidente tendrá el nombre de Batlle d’Aigues, como ha venido verificándose hasta la fecha, la cual Comisión y en su representación el presidente, cuidará de que se cumpla con exactitud todo lo prevenido en estas ordenanzas.
En caso de surgir dificultades y creerlo conveniente, podrá reunir a los usuarios de las aguas del Lago, avisando ocho días antes, cuando menos, del fijado para la reunión por medio de pregón, al objeto de oír el parecer de los mismos, y después dictaminar sobre el punto objeto de la reunión y presentarlo á la Corporación Municipal para su resolución.

Artículo 3º. La Comisión de Aguas llevará un padrón ó libro-registro en que constarán:
Respecto a las tierras. Todas las fincas que son de regadío comprendidas dentro del término municipal de esta villa, con el número de orden que tienen en el plano que se ha levantado y existe en la Casa Consistorial, zona á que pertenecen, nombre del propietario, día y horas que tienen señaladas para el riego ó que puede hacer uso del agua y acequia de donde deriva la misma.
Respecto á los molinos y demás artefactos que utilizan el agua para fuerza motriz.
Nombre por qué es conocido, acequia de que toma el agua, situación relacionada con la misma, desnivel de su vertedero, superior al vertedero superior del aprovechamiento más inmediato, aguas abajo de la acequia de que toma el agua, cantidad de agua que utiliza normalmente y nombre del propietario.
Respecto á los establecimientos que utilizan el agua para sus usos industriales que
no son fuerza motriz. Nombre del establecimiento, situación, clase de industria, cantidad de agua que necesita por semana, acequia de donde toma el agua, punto de desagüe de las aguas sucias ó sobrantes y nombre del propietario.
Respecto á los lavaderos. Acequia donde está emplazado el lavadero, situación, dimensiones, si es público ó particular, y en este caso, nombre del propietario.

Son días de riego todos los domingos del año y además determinados días del mismo, establecidos, no sé si por un pacto, ley ó costumbre, de la siguiente manera:
Febrero, en el día de la fiesta de San Matías Apóstol.
Junio, en los días de las fiestas de la Natividad de San Juan Bautista, San Pedro y
San Pablo.
Julio, en el día de la fiesta de Santiago Apóstol.
Agosto, en el día de la fiesta de San Lorenzo y fiestas de la Asunción de Nuestra
Señora y San Bartolomé Apóstol.
Septiembre, en el día de la fiesta de San Mateo Apóstol.
Octubre, en los días de la fiesta de San Simón y San Judas Apóstoles.
Noviembre, en los días de las fiestas de Todos los Santos y San Andrés Apóstol.
Diciembre, en los días de las fiestas de Santo Tomás Apóstol y Natividad de
Nuestro Señor Jesucristo.
Los dueños de fincas regables pueden utilizar el agua en los días de riego desde la una de la tarde de la vigilia hasta la una de la madrugada del día siguiente, ó sea por el espacio de tiempo de treinta y seis horas.

Esta costumbre de regar en los días arriba indicados se ve que es muy antigua, porque copiando de una escritura de establecimiento de todas las aguas que se hallan dentro del término de la villa de Banyoles, otorgada por el notario Don José Llauradó, en tres de junio de mil seiscientos ochenta y cinco, mediante la cual el Abad traspasa el derecho de percibir los censos de los regantes al Ayuntamiento, dice: La costumbre antigua que hasta hoy se ha observado de regar tan solamente los días de sábado desde la una después del mediodía hasta las dos de la noche del siguiente día del domingo, que serán treinta y cinco horas (esto está equivocado, pues son treinta
y siete horas) y asimismo todas las vigilias de las fiestas que traigan ayuno e las mismas
treinta y cinco horas.

Bassa de la Farga de Banyoles

2010-01-09T22:13:00.000-08:00

La majoria de molins havien d’aprofitar rius, rieres i recs de poc cabal. L’aigua que solia baixar no era suficient i per això es construïen basses.
Una part de l’aigua del rec es desviava fins arribar al molí, on s’omplia la bassa. Aquesta aigua acumulada a la bassa era la reserva d’energía.

Com és gran i profunda era la bassa, més podia treballar el molí.Les basses recollien l'aigua d'una petita conca en la qual s'hi feien uns canals de terra que arreplegaven l'aigua i la conduien cap a l'entrada de la bassa.

Les basses tradicionals s'aprofitaven especialment per l'abeuratge dels ramats. Són molt comunes en els paisatges mediterranis i són de molta utilitat, car aprofiten la gran quantitat d'aigua aportada per les tempestes. Si no s'en fa un manteniment adequat les basses s'omplen de terra i les conques es malmeten i deixen d'aportar aigua.

Des del punt de vista mediambiental les basses mediterrànies són importants per a una certa fauna i flora. El biotop aquàtic de les basses, siguin intermitents o permanents, manté unes relació estreta i intensa amb els sistemes ecologics terrestres que envolten la bassa.

La flora inclueix plantes aquàtiques de diversos tipus i joncs.
Molts dels animals més petits de la fauna típica de les basses depenen del plàncton que es forma. Són també molt comuns els insectes com les libèl·lules, i amfibis com les granotes, salamandres i tritons. Aquests atreuen als animals més grans com les serps, i aus, com el bernat pescaire i la polla d'aigua.

Sinia de cal Moliner a Banyoles

2009-11-26T12:51:00.000-08:00

Els molins hidràulics son els que aprofitaven la força de l'aigua per fer moure les seves pales.
Al llarg dels recs de Banyoles, es varen instal.lar sínies i molins fariners, paperers, drapers, xocolaters i fins i tot per fabricar pólvora.
Tots segueixen el mateix procediment.... aprofitar la força de l'aigua per fer girar unes pales que alhora feia girar un eix connectat a una mola de pedra.

La oficina de turisme, després d'una restauració que molts creuen excessiva, mostra alguns dels elements que il·lustren el que abans era aquest molí fariner, accionat per les aigües del rec Major

Es pot visitar el salt d’aigua que movia les rodes dels dos molins fariners: l’escairador o de blat de coure, que encara es conserva; i el de moldre fi, desaparegut i reconstruït recentment.

La sínia de Cal Moliner (veure les garrotxes)

L'ORIGEN DE TOT PLEGAT.

2009-11-19T00:16:00.000-08:00

L'Estany de Banyoles és el llac natural més gran de Catalunta i l'origen i principal signe d'identitat de la ciutat de Banyoles. Mesura aproximadament 2150 m de llargada, la seva amplada màxima del lòbul nord és de 775 m i la del lòbul sud 725 m. La seva superfície és de 111,7 hm² i la seva profunditat màxima és de 130 m. L'estany i la seva conca lacustre són considerats com el conjunt càrstic més extens de la la Península i un sistema ambiental d'extraordinari valor.

És fruit de circumstàncies tectòniques (la prolongació de la falla d'Albanyà) i carstiques (el massís de l'Alta Garrotxa i els guixos eocènics).

El primer Estany de Banyoles tenia una extensió molt superior a l'actual, inundant tota la seva zona de ponent entre sis i vuit metres per sobre el nivell actual.

La peculiar evolució hidrogeològica de la Conca Lacustre de Banyoles-Besalú començà a finals del Pliocè i principis del Plistocè, a les portes del Quaternari.
Aquests fenòmens constitueixen la descàrrega en superfície, en forma de brolladors i estanys, d'un aqüífer que es carrega a l'Alta Garrotxa. Seguiren un eix Nord-Sud, des de Besalú i Dosquers, fins a Banyoles, passant pel llit del Fluvià i el Pla d'Usall. Altres manifestacions s'han donat a la Vall de Sant Miquel de Campmajor.

L'Estany de Banyoles no aparegué fins la Glaciació Mindel i devia semblar-se molt poc al que hi ha ara. Inundava, amb aigües someres, una bona part de les terres de ponent i del nord. El seu desguàs natural, després d'inundar la plana, fou cap a llevant, on aprofità la baixada de cota. Primer, circulà entre els turons de Miànigues i de la Font Pudosa. Però s'anà desplaçant per l'efecte colmador del travertí. Això provocà un augment de les aigües, que venceren el dic de contenció a banda i banda del turó de'n Ramis (on hi ha l'actual Ajuntament). Aquest fet es pot datar a l'entorn de la Glaciació Riss ( fa 280.000 anys) Aquest desguàs, s'anà ampliant i es consolidà fins els temps històrics, quan s'esboçà el riu Terri.

La ciutat de Banyoles està situada sobre blocs de travertí, formats pel desguàs natural de l'Estany. Moltes de les cases de la ciutat s'han construït amb aquesta pedra que encara ara s'explota per a la construcció.

Les aigües de la Conca Lacustre són riques en sals carbonatades, especialment de calci. Això fa que, en determinades condicions, aquestes sals precipitin i formin calç (que tantes repercusions domèstiques té).

A la riba sud i est de l'Estany, la precipitació és tan evident que construeix formacions rocoses dins l'aigua mateixa. Aquests blocs de pedra són el travertí que formen blocs irregulars, de formes arrodonines i d'un característic color que les distingeix.

El travertí encara s'està formant a l'Estany. És un procés molt lent, però que posa de manifest la importància dels processos físico-químics que es donen dins l'aigua. D'altra banda, els blocs de travertí constitueixen un hàbitat molt valorat pels petits animalets aquàtics i, fins i tot, els peixos que hi troben amagatalls i una munió d'invertebrats que els serveixen d'aliment.

Pel que fa als espais protegits, l'àrea lacustre de l'Estany va entrar a formar part de la xarxa d'espais naturals protegits de Catalunya amb l'aprovació del PEIN (1992). A més, l'Estany de Banyoles ha estat inclòs a la llista REMSAR per la seva importància internacional com a zona humida

FONT D’EN SALA. Conca de Canaleta. Per Martirià Brugada

2009-11-12T01:53:00.000-08:00

Situada entre la urbanització de La Rajoleria i de Can Puig, al costat esquerra de la riera de Canaleta, sota el carrer dels Agraris, a l’alçada del carrer de la Font d’en Sala. És pública, si bé està clausurada i absolutament abandonada. L’arxiver Josep Grabuleda em recorda que “La forma una construcció del s. XVI (aprox.) formada per una estructura de planta rectangular amb coberta de volta apuntada. Són visibles en el seu interior diversos forats quadrangulars. L'arc ogival és fet de dovelles de travertí, bisellades en el intradós. Té les restes d’un mur de pedra afegit, probablement de període posterior. L'interior era accessible per mitjà d'una porta. Una escala moderna de formigó permet avui visitar-la a un nivell inferior respecte al carrer actual. Hi ha documentació que certifica que la font d’en Sala es remunta com a mínim al s. XVI, quan va ser reparada pel Comú de la Vila de Banyoles”.

Sèquia Monar. Conca del Ter

2009-11-05T22:51:00.000-08:00

La Sèquia Monar és una derivació artificial del curs del Ter, l’origen de la qual és anterior al segle XI. Al llarg de la història ha estat de gran importància com a subministrament de força mecànica per als molins, telers i fins una farga que s’agrupaven al seu pas. Amb l’arribada de l’electricitat el funcionament de la maquinària va deixar de dependre directament de l’aigua, però a la Sèquia Monar es van instal·lar diverses minicentrals elèctriques. L’ús de la Sèquia ha anat, doncs, evolucionant, però ha mantingut el seu paper de rec madral dels regadius del Parc de les Deveses.
Imatge de Christian Pérez
Després d’oferir les aigües a Montfullà, Salt, Santa Eugènia de Ter i el barri gironí del Mercadal, vessa el cabal sobrant al riu Onyar, a través del qual retorna al Ter. (societat d'estudis i recerca de Salt)

L'actual sèquia Monar, coneguda també amb aquests noms: rec Comtal, rec Reial, rec Monar, el Canal..., ha estat protagonista de la història de Salt, com a suministradora d'aigua per regar hortes i camps i força motriu per a les fàbriques. N'hi ha precedents documentats dels segles IX i X. El traçat primitiu va ser ampliat el 1346 i amb poques variacions, ha arribat fins als nostres dies. Capta aigua del Ter a la resclosa de la Pilastra a Montfullà i arriba fins a Girona, passant per les deveses i hortes de Salt i Santa Eugènia fins a vessar les seves aigües al riu Onyar, darrera del carrer de Santa Clara. (Biblioteques públiques de Salt)

El Mercadal, ja abans del segle XII, és travessat pel rec (sèquia Monar)

A la séquia queden al descobert elements que estan sota els peus dels gironins. Multitud de peces de ceràmica que algun artesà incívic del segle passat va llençar al canal, alguna roda de vehicle arrossegada per l'aigua séquia avall, una roda de molí d'alguna antiga fàbrica, aranyes cegues o angules provinents del Carib criden l'atenció. (Diari de girona 6/11/09)

De segles enrere, els salts d’aigua construïts en diferents punts del seu recorregut feien girar rodes hidràuliques de les protoindústries: molins fariners, molins drapers, fargues... A la segona meitat del segle XIX les rodes van ser substituïdes per turbines, i més tard les turbines es van anar acoblant a generadors d’energia elèctrica. (El Dimoni de Santa Eugènia de Ter)

clica per veure els estatuts de la comunitat de regants

batlle d'aigües. Banyoles

2009-10-28T00:07:00.000-07:00

Encara que en el conjunt de Catalunya aquest va ser un càrrec creat en ésser suprimit el de batlle general després del decret de Nova Planta, que tenia la missió de policia dels cursos d'aigües, d'atorgament de concessions administratives a particulars, de dirimir qüestions entre aquests per raó d'aigües públiques i privades i d'altres matèries relacionades amb els aprofitaments hidràulics, a Banyoles, la seva elecció, tradicionalment, la feia l'Abat del Monestir.

La figura del Batlle d'Aigües es creà en el document de la Concòrdia, signat el 3 de juny de 1685, amb la missió de vetllar pel compliment de la legislació referent a la distribució i els usos de les aigües de l'Estany i dels Recs.
Del document titulat: Banyoles i els Recs.
Coordinat per: Mercè Alsius i Sunyer, Miquel Coma i Vila, Jordi Figueras i Bosch i Xavier Vila i Portella.

Ca n’Hort. Aquesta masia ja es troba en documents del segle XIII. El rec que hi pasava La família Hort tenia el nom de "Rec de n’Hort sobre els molins”.

El primer Batlle d’Aigües de Banyoles, elegit el 1686, fou Martirià Hort (pagès propietari).
Els Hort eren una família molt important. Tenien el càrrec de “batlles de sac” o recaptadors d'impostos del Monestir de Sant Esteve.

Amb més solemnitat, amb intervenció del notari, s’escollí el segon, el 1689, resultant elegit Rafel Verdera. Aquest sistema d’elecció no va durar gaire, perquè després del Decret de Nova Planta era triat, com la resta de càrrecs municipals, per la Reial Audiència i més tard, com en l’actualitat, seria un regidor de l’Ajuntament.

Aquí pots trobar el llistat de batlles d'Aigües fins el 2003

El Molí Paperer. Còm funciona?

2009-10-20T12:30:00.000-07:00

PARTS DEL MOLÍ PAPERER

Antigament els molins paperers estaven dividits en les parts següents :
· El soterrani. Era el lloc on es trobaven les màquines de fer paper i era el lloc on es fabricava el paper.
· La planta baixa i el primer pis. Era el lloc on vivia el propietari del molí.
· El segon i el tercer pis. Era el lloc on hi havia els miradors o assecadors, es a dir, on s’assecava el paper.

Podeu consultar les parts del molí paperer i la gent que hi treballava.

Mapa dels recs i els molins a Banyoles

2009-10-20T05:44:00.000-07:00

Per Josep Soler Toneca. 12 de març de 1779

Del document titulat: Banyoles i els Recs.
Coordinat per: Mercè Alsius i Sunyer, Miquel Coma i Vila, Jordi Figueras i Bosch i Xavier Vila i Portella.

l'evolució de la toponímia dels Recs:

A. Teixidor: Palau (1263/1274)
Brugada (1440)
B. Hort: Palau (1263/1274)
Ort (1440)
C Figuera de'n Xo: Canela (1440)
Ramis (1685; Angel, Dimoni?
D Major: Forques (1440) Major o de la Forca ( 1557)
E Guemol: Guemol (1440)

FONT DE LA RAJOLERIA . Conca de Canaleta de Banyoles. Per Martirià Brugada

2009-09-30T13:01:00.000-07:00

Es troba baixant de la sortida Banyoles Centre de la variant, al costat dret, a la part superior del sector de gregal del I.E.S. Josep Brugulat. Fent el camí a la inversa, venint de Banyoles, és al costat esquerra de l’antiga carretera de Figueroles, abans del inici del camí al veïnat de Mas Usall. És pública, no raja i l’indret denota deixadesa i abandó. Els detalls i la composició ho estudia bé en J. M. Masgrau . En G. Palmada n’estudia la conducció a diverses fonts de Banyoles a través de la Mina (construïda entre el 1799 i el 1805 per iniciativa del batlle Francesc Bell-lloc) i a la desapareguda Font del Túmul (s. XV). L’A. M. Rigau parla de la inauguració d’una remodelació (el 1917), quan s’hi col·locà la el cilindre de travertí dur que posteriorment es traslladà a la placeta de la Font, d’on procedia ja. Era una de les fonts preferides de les passejades del Casal d’Estiu i de les escoles.

Planol de Gerau Palmada

Algunes hortes de Banyoles.

2009-09-24T08:30:00.000-07:00

Què te la terra que es complementa amb els fills que alimenta?
Algunes hortes han canviat i ara tenen gent d'arreu que conrea els productes d'aquí i d'allà. El paisatge de les hortes es nodreix fent una mostra de la gent que viu i comparteix els espais a la nostra ciutat.

Mireu les de sota Monerstir!
Una mare jove,
ensenya la seva filla
a plantar tomàquets.

.Un hortolà, fins i tot amb crosses, conrea cada dia el seu tros

ELS HORTS DE GUÈMOL A BANYOLES. Per Moisès Jordi i Pinatella

2009-09-23T23:59:00.000-07:00

Enclavats en una petita vall, els horts de Guèmol dibuixen un paisatge singular, un testimoni de la història de Banyoles i de la seva intensa relació amb l’Estany que es resisteix a desaparèixer. Limitats per un costat pel puig de la Puda -retallat per feixes antigament conreades- i per l'altre pel puig d’en Colomer -on sobresurt la silueta de l’església de Guèmol i diverses cases del veïnat- el conjunt dels horts configuren un espai verd i ufanós. Un autèntic jardí mediterrani regat des de fa segles per l'aigua pura i neta de l'Estany de Banyoles a través del rec de Guèmol. L’ancestral sistema de regadiu dels conreus, respectat encara avui estrictament, fa possible que l'aigua del rec arribi arreu i determina el dia de regatge de cada hortalà.

En Miquel Matamala, un hortalà de Guèmol

En Miquel Matamala m'assenyala les verdures del seu hort. Faves, pèsols, enciams, escaroles, patates, alls... També arbres fruiters: presseguers, cirerers i pruners. A un racó guarda les canyes, que ha obtingut de la vora del rec, que serviran per nesprar les tomateres i les mongetes. Alguns dels horts estan falcats amb travertí per un costat per tal que el terreny, que té una lleugera pendent, quedi pla. Aquí tots els mecanismes i tots els enginys per millorar la productivitat, inclosa l’aigua que s’obté del rec de Guèmol, provenen dels recursos que proveeix el lloc, del propi territori, en una barreja de saviesa popular i necessitat de reduir costos

que tants anys havien viscut d'aquelles terres sense ser seves, van fer l'esforç de comprar-les. Des de llavors els horts de Guèmol són propietat de diverses famílies, gent humil i treballadora -banyolins de tota la vida, provinents dels pobles del voltant o de fora de Catalunya- que han abocat part dels seus esforços a cuidar les terres com a ofici principal, com a complement o senzillament com a distracció.
El pare d'en Miquel va morir l'any 1944 amb només 35 anys. Ell encara era un nen però no li va quedar més remei que ajudar el seu avi i la seva mare a tirar endavant la família. Des de llavors no ha deixat de treballar dur, vivint del que donaven els horts –durant una temporada compaginant-ho també amb l’activitat ramadera-, venent la producció cada dimecres al mercat de Banyoles o bé portant-la a la cooperativa agrícola. Encara avui la dona d'en Miquel, la Dolors, cada dimecres omple la seva parada del mercat amb verdura fresca i boníssima, un regal pels que no volem menjar tomàquets o enciams de supermercat.
En Miquel pertany a la darrera generació de banyolins i banyolines que han viscut estrictament del que els donaven les terres agrícoles. Mentre ell treballava i vivia del camp, els seus veïns se n'anaven a treballar a la indústria o a fer de paletes i deixaven els horts pels vespres o pel cap de setmana. Ell ha resistit i fins i tot ara, ja jubilat, hi continua dedicant unes set hores al dia.
Un sistema de regadiu ancestral
En Miquel, com la resta d’hortalans de la zona, rega les seves terres amb les aigües del rec de Guèmol. Aquest fou l’últim dels sis recs que surten de l’Estany de Banyoles que es va construir, probablement entre els segles XVI i XVII. Els primers recs es van construir a partir del segle IX i el primer ús, abans que l’industrial, fou justament regar els horts.
La simplicitat i eficàcia del sistema de regadiu dels horts banyolins ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense patir gaires canvis. Aquest sistema, absolutament singular al nostre país, es basa en una extensa, irregular i laberíntica xarxa de recs amb moltes derivacions, o ramals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret. Només la posició de les cadiretes o bagants, que barren el pas de l’aigua o li donen via lliure, indica el camí que ha de seguir fins a arribar a cada un dels horts, regats mitjançant la tècnica tradicional d’inundació. En molts casos aquests ramals estan construïts amb travertí, el material originari de construcció dels recs, tot i que en altres casos són de ciment, de rajola o senzillament de terra. A part de Guèmol, on millor es pot observar aquest sistema de regadiu és a Sota Monestir, entre el Barri Vell i el barri de Canaletes, actualment la zona d’horta tradicional de Banyoles més extensa i més ben conservada.
A partir del segle XIII la força hidràulica dels recs va proporcionar una enorme puixança industrial posant-se en funcionament nombrosos molins, especialment per a la indústria de la pell (adoberies) i de teixits (drapers), però també per moldre el gra (fariners). L’ús industrial dels recs ràpidament va passar a ser prioritari i per tal de garantir que als molins no els faltés l’aigua es va dictaminar que els pagesos només podrien regar els anomenats “dies de riego”, això és els caps de setmana -concretament des de la una de la tarda dels dissabtes fins a la 1 de la matinada dels dilluns- i els dies festius. És a dir quan la indústria no treballava. D’aquesta manera es garantia, a més, que l’aigua utilitzada per regar no estigués contaminada. A la Concòrdia de les Aigües de l’Estany, de 1685, per la qual el Monestir transferia les aigües de l’Estany i dels recs al municipi, es feia esment de la costum de regar els caps de setmana i festius i ja se la qualificava d’antiga. Mitjançant la Concòrdia es va crear també la figura del Batlle d’Aigües, amb l’objectiu de vetllar pel compliment de la legislació referent a la distribució i els usos de les aigües de l’Estany i els recs.
Bona part del traçat de recs no tenia, però, cap molí aigües avall i, per tant, en aquests casos s’acceptava que els pagesos poguessin regar fora dels “dies de riego”. Generalment es tractava dels trams de rec amb menys cabal per la qual cosa molt sovint no era possible que regués més d’un pagès alhora. És per això que, a través de pactes no escrits que anaven passant de generació en generació i que s’anaven modificant en funció de les conveniències, els hortalans es repartien els dies i les hores de rec i decidien a partir de quina derivació podien agafar l’aigua. Per tal de posar sobre paper aquests acords el 1907 es van aprovar les Ordenances d’aprofitament de les aigües de l’Estany que, de manera absolutament minuciosa, detallaven els dies de regatge de cada un dels horts de regadiu de Banyoles.

El regatge dels horts de Guèmol

Tal com hem comentat abans, però, el menor cabal d’aquest rec feia necessari establir un sistema de torns entre els hortalans que s’ha seguit respectant fins avui.
El rec de Guèmol té un traçat majoritàriament soterrat fins que travessa al carrer del Remei, a partir del qual avança pels darreres de les cases i els masos del veïnat que va donar nom al rec. Just al costat de l’església de Guèmol neix un ramal que es desvia cap al sud i que, amb un recorregut pràcticament circular, abraça les terres situades entre el puig de la Puda i el puig d’en Colomer. Retorna les aigües al mateix rec de Guèmol cent metres avall de l’església, prop d’un formidable rentador fet de travertí que utilitzaven les dones del veïnat per rentar la roba i els hortalans per netejar les verdures.
El ramal que surt de l’església de Guèmol no porta aigua permanentment sinó tan sols quan es necessita per regar. Únicament fa falta obrir la cadireta, una petita comporta que permet aturar i desviar l’aigua, per tal de modificar-ne el curs habitual i fer que flueixi pel costat dels horts. A partir d’aquest ramal es crea tot un nou sistema de ramals secundaris i terciaris, majoritàriament de ciment o de terra però també de travertí, per fer entrar definitivament l’aigua dins els horts. En alguns casos el sistema per aturar o deixar passar l’aigua és encara més rudimentari que les cadiretes i s’utilitzen altres materials com pedres, ciment o fins i tot sacs i bosses de plàstic. D’altra banda, una petita part dels horts se situa a més alçada que el ramal principal i això obliga a utilitzar un petit motor per elevar l’aigua.
Al sector d’horts situats a redós de l’església de Guèmol els dies de rec són el diumenge i el dilluns. En funció de les seves necessitats, en Miquel i els seus veïns hortalans es posen d’acord sobre les hores exactes que li tocarà a cada un. Unes hores abans de començar a regar –sovint al vespre del dia abans- obren la cadireta del rec de Guèmol perquè circuli aigua pel ramal i la terra es comenci a estovar. D’aquesta manera quan comencen a regar l’aigua no es perd per filtració i poden aprofitar-la millor. Quan és el seu torn en Miquel activa tot el seu sistema de ramals, en bona part construït per ell mateix, i amb l’ajuda d’un tràmec permet que l’aigua flueixi per cada una de les regues de l’hort i s’acabi escolant per la terra. Un cop tots els hortalans han regat tornen a tancar la cadireta i deixen que l’aigua del rec de Guèmol avanci cap al pla de la Formiga i cap a les Pedreres, en uns terrenys que fins fa poques dècades també eren horts regats pels recs i que avui estan ocupats per carrers i cases.
En Miquel recorda que fa molts anys les disputes per l’ús de l’aigua eren molt habituals. Hortalans que regaven a deshores, creació de ramals sense autorització, regatge de terres que no eren de regadiu, mal ús de les cadiretes... eren motiu d’enfrontament i també de multa per part de la Comissió d’Aigües, presidida pel Batlle d’Aigües. Avui les coses han canviat. Cada cop hi ha menys terres de conreu al voltant del rec de Guèmol i l’aigua, si no és per la sequera, ja no és un recurs tant escàs. Per això les disputes entre hortalans han passat a ser una cosa del passat. Avui es respecten sense problemes les hores de regadiu i a més es posen d’acord per netejar de manera periòdica el rec per tal d’assegurar que l’aigua circuli correctament.
A principis dels 80 els regants del rec de Guèmol tenien el projecte de millorar el sistema de regadiu, revestint els ramals per evitar pèrdues i millorant la distribució de l’aigua. Llavors, però, es van adonar que el Pla general d’ordenació urbanística de Banyoles preveia urbanitzar aquesta zona i van considerar inútil invertir en uns horts que podrien desaparèixer en pocs mesos. Han passat 25 anys, les grues encara no han arribat a Guèmol i avui s’arrepenteixen de no haver-ho fet.

Un futur incert

En plena primavera el que més destaca de les hortes de Guèmol, vistes des del puig de la Puda, és els diversos tons de verd –de les hortalisses, dels arbres fruiters, de les oliveres, de l’ordi, de les herbes que creixen als marges- que aporten frescor en un dia calorós de maig. Aquesta petita talaia és un bon indret per intentar retenir amb la mirada un espai, uns espais, plens d’història, natura i cultura, carregats d’identitat banyolina, però que semblen condemnats a desaparèixer.
En Miquel s’estima els horts com ningú i considera que aquest és un espai privilegiat. Li sabria molt greu que es perdessin però també és conscient de l’evolució que ha tingut el sector agrícola les darrers dècades. Fa cinquanta anys fins i tot el puig de la Puda s’aprofitava per adequar-hi horts, a les feixes creades per la mà humana, malgrat el poc espai del que disposaven i tot i no tenir accés directe a l’aigua. Avui la majoria d’aquestes feixes estan abandonades i, el que és pitjor, això mateix comença a passar a alguns dels horts de la vall. Els seus dos fills no han seguit treballant al camp i no surten arrendataris de les terres. Ja hem dit, a més, que les hortes de Guèmol estan classificades com a sòl urbanitzable en el Pla general de Banyoles i això significa que, si ningú no ho evita, tenen els dies comptats. Aquesta història, la dels horts de Guèmol, sembla condemnada a un final inevitable. Algú dirà que és llei de vida...

Foto de Salvador Salrà

Però no hi ha dubte que bufen vents de canvi. Moltes poblacions del nostre entorn -com Olot, Girona, Besalú o Lloret- revaloritzen els seus horts: fan cursets per aprendre a menar-los, creen horts municipals de lloguer i horts escolars i promocionen els seus productes frescos a través de marques de qualitat. Són conscients que representen uns valors socials, mediambientals, paisatgístics, històrics i culturals –i, per què no, també productius- importantíssims, una saviesa popular transmesa de generació en generació que no es pot perdre així com així. Ens hem allunyat massa de la natura, del territori, de les coses que realment són importants, i avui som molts els que ens hi volem tornar a apropar.
El sol ja s’amaga per la banda de Miànigues i, angoixat, no puc deixar de pensar que el dia en què tothom vegi clara la necessitat de recuperar aquests espais, els horts de Guèmol -i tot el patrimoni material i immaterial associat-, estaran coberts de ciment i asfalt, sota un barri de cases adossades, clònic al de qualsevol altra ciutat. Avui encara hi som a temps.

"Article publicat al butlletí informatiu del Pla de l'Estany nº59, juny de 2008".

VIC. LES ADOBERIES I EL MOLÍ D’EN SABORIT

2009-09-21T10:22:00.000-07:00

El conjunt de les adoberies damunt la llera esquerra del Mèder amb la Catedral i el pont romànic al fons ha esdevingut al llarg dels anys la genuïna "postal" de Vic. Tot aquest conjunt mereix una rehabilitació en profunditat.

Després de la recent declaració de la Generalitat de Catalunya del proppassat 17 de febrer, respecte a les Adoberies qualificant el barri, els seus edificis i instal·lacions com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de zona d’interès etnològic, i tenint en compte el que això suposarà per a la zona pel que fa a actuacions estructurals, urbanístiques, econòmiques i tècniques, el GDP es congratula per aquest fet, fruit d’un llarg camí de conscienciació i reivindicacions dutes a terme des de diversos àmbits, particulars i associatius. Un llarg camí en el qual semblava que la deixadesa i la manca d’interès acabarien per produir la pèrdua irremeiable d’aquest raval històric tan significatiu i emblemàtic per al patrimoni industrial, paisatgístic i monumental de la ciutat de Vic.

D'aquesta resclosa, sota el pont romànic de Queralt, arrenca la sèquia o rec dels pellaires que va fer construir l'any 1710 Fèlix Saborit, hortolà, moliner i adober de Vic.

Font: Grup de Defensa del Patrimoni (Vic. Osona)

Rentador del rec nou.LA BANYOLES DE LES DONES

2009-09-16T13:48:00.001-07:00

La Rosa de Ca les Vadones ens explica amb delit les estones passades amb les seves veïnes al rentador del rec nou: " hi rentàvem els llençols. També en un altre rentador proper on feia goig estirar-los al damunt de l'aigua!"

Aquest rentador també li deien el de les carpes perquè n'hi havia moltes. Una avia les hi donava pa sec a una petita piscineta del costat.

Fa alguns anys varen tallar un arbre centenari, un ailan, on, en un banc, s'hi podia parar la fresca. Hom podia veure alguna que altra persona que gaudia de la seva generosa ombra i de l'aire fresc d'aquest carrer tant bonic.

Històries de les hortes de Santa Eugènia

2009-09-12T10:52:00.000-07:00

Un mussol color de cendra


	Les hortes de Santa Eugènia s’estenien darrera de la sèquia com un món a part, com un univers en miniatura FOTO: QUIM CURBET

vegades penso que els anys passen com un batec d’ales, que s’esvaeixen en l’aire com l’alè glaçat dels dies d’hivern. Sembla que fos ahir el dia en què el pare de la Mariona es presentà a casa seva amb un mussol. Era un mussol petit, capgros i de color gris com la cendra dels tions que cremaven a la llar de l’estança, que servia com a menjador, cuina i sala d’estar.

La Mariona era una nena de llargues trenes i ulls grossos, que et miraven inquiets i encuriosits. Vivia en una de les cases mitgeres entre el carrer Baix i la sèquia Monar. Les hortes de Santa Eugènia de Ter s’estenien darrere de la sèquia com un món a part, com un univers en miniatura..............(continuació)

Els horts i els mites

2009-09-12T10:40:00.000-07:00

Pels romans, la bruixeria i sobretot el “mal d’ull” eren un perill temible. L’enveja i la ràbia contra una persona generaven una força maligna que es projectava contra l’individu objecte d’aquest sentiment. Aquest “mal d’ull” podia causar mala sort, malalties, infertitlitat, mort prematura, bogeria i tot tipus de calamitats. Per tal de protegir-se, es recorria als amulets fàl·lics. Per als romans no tenia cap connotació obscena sinó que era símbol d’abundància i bona sort. Fal·lus de pedra eren emplaçats a les entrades de les ciutats i de les cases. El déu Príap, que mostrava sempre un gran membre sota els seus vestits, era el protector dels horts i els jardins i garantia la presència de fruites i hortalisses als rebosts de les llars. L’amulet fàl·lic del Vilar, doncs, tenia una funció apotropaica i protectora, tant per homes com per dones però sobretot, com altres amulets, eren els infants qui els duien ja que eren els més indefensos davant la bruixeria.

Per Judit Ciurana Prast

Borsa d'hortes a Sant Pere de Torelló

2009-09-12T10:35:00.000-07:00

Una imatge dels horts de Manlleu

L'Ajuntament de Sant Pere vol impulsar una borsa d'horts

Sant Pere de Torelló, | L’Ajuntament de Sant Pere de Torelló vol començar a impulsar una borsa d’horts. La idea és que tothom qui disposi d’horts al poble i no pugui o no vulgui cuidar-se’n, els posi a disposició de persones interessades.

El regidor de Medi Ambient, Roger Vaqué, diu que alguns aspectes de la idea encara s’han de madurar. En una primera fase, la crida serà per fer un inventari d’horts que hi ha a Sant Pere, de propietaris particulars, que podrien incloure’s en aquesta iniciativa. També hi hauria la possibilitat que l’Ajuntament ofereixi parcel·les de la seva propietat per a aquesta finalitat, a la zona de La Riera. Els requisits per als que hi optin s’han d’acabar de definir, però hi haurà certes limitacions, com ara no instal·lari “casetes o barraques de manera descontrolada”.

La idea, segons expliquen des del consistori, va sorgir inspirant-se en un parell de demandes que havien rebut en aquest sentit però, sobretot, a partir de veure experiències com els cursos d’horticultura que organitza el GDT o les hortes comunitàries de Manlleu.

LA MINA DE BANYOLES.

2009-08-28T09:10:00.000-07:00

La ciutat de Banyoles al llarg de la història s'ha identificat amb l'abundància d'aigua, en part gràcies a l'estany i als recs que s'endinsen des d'època medieval entre les cases i carrers del barri vell, però certament no tota aquesta aigua era potable. Així, el propòsit d'aquest article és mostrar la problemàtica que visqué Banyoles a les acaballes del segle XVIII a causa de la manca d'aigua potable i als problemes d'higiene pública. Per a fer-hi front, com veurem a continuació, el consistori inicià les obres d'una galeria subterrània (la mina) per conduir-la dels afores fins a les fonts públiques del centre de la vila. Durant els treballs de construcció es van succeir les dificultats econòmiques i constructives, ja que es tractava d'una obra complexa d'enginyeria hidràulica, i probablement l'obra pública més important de la Banyoles de l'època. D'altra banda, avui hem de lamentar que els trams conservats de la mina són molt escadussers, i seria del tot convenient dur a terme alguna mesura de protecció que salvaguardés aquestes restes del patrimoni arquitectònic local, sovint poc valorat.

Per veure més informació i imatges de la mina: clica aquí per Salvador Salrà
Per veure la resta del document: la mina de Banyoles per Guerau Palmada

Els rierols i les sínies de Bayeux a França

2009-08-17T13:07:00.000-07:00

Bayeux és una ciutat de Normandia molt vinculada històricament als esdeveniments de la segona guerra mundial i del desembarcament de les tropes angleses, americanes i canadenques.
La ciutat està atravessada per uns canals del rierol anomenat "Aure" que donen pas al visitant per gaudir del paisatge i dels aires medievals que varen donar vida a la Vila.

Les sínies, rentadors, abeuradors i ponts son objecte d'admiració i reconeixement. La ciutat ha emprès un projecte de restauració recolzat per la UE.

Si vols veure més imatges CLICA AQUÍ

FONT DE LES ARCADES a la conca de canaleta

2009-08-11T22:36:00.000-07:00

En J. Pontacq ens la descriu dient: “Situada damunt mateix del rec de les Arcades o Canaleta. El pont situat al costat de la font, el manà construir l’alcalde Martirià Morgat l’any 1870 (en una llosa del pont s’hi veu la inscripció: M. M. 1870), a requeriment del propietari del Mas Palau per poder accedir bé amb carro a la casa de les Arcades. A l’altra costa del pont (costat meridional) encara es distingeixen els basaments d’unes arcades d’un petit aqüeducte que s’utilitzava per dur aigua potable a Banyoles des de la font de la Rajoleria (per la Mina). La font de les Arcades naixia uns metres aigües més avall del pont, fins que una rierada, ara fa uns 25 anys, va trencar la canonada feta de rajola i la van reconstruir a l’emplaçament actual”. La font raja, però l’indret, tot i ser agradable, no està massa ben cuidat.

Per Martirià Brugada Clotas

Múrcia. Les sèquies tradicionals en perill

2009-08-10T01:59:00.000-07:00

La Península Ibèrica gaudeix d'una impresionant xarxa de canals de rec que suposen un patrimoni històric, etnològic i mediambiental d'insuperable valor.

La seva importància esdevé un llegat que prové de vestigis culturals ibèrics, romans i medievals.

Aquests canals de rec, amb el temps han generat ecosistemes al seu entorn amb enormes valors ambientals, conservant en molts dels seus trams una important vegetació de ribera que és l'habitat d'espècies silvestres, funcionant com corredors ecològics i aportant diversitat paisatgística.Ara per ara, la recuperació i la restauració adequada d'aquests sistemes és una excel·lent plataforma per lluitar contra els processos de degradació del nostre entorn urbà, agrari i mediambiental així com un sistema racional de lluita contra la sequera:

"Es importante subrayar la importancia de los hábitats asociados a los trazados de las acequias de barro tradicionales, donde se pueden encontrar todavía importantes especies de flora y fauna. Entre la fauna asociada a las acequias es importante destacar la nutria (especie en peligro de extinción) y de la que resulta fácil encontrar muestras, fundamentalmente en los tramos más altos de la acequia. Otras especies : martín pescador, carricera real, bigotudo, mirlo acuático, gallipato, galápago leproso, culebra de agua, cangrejo de río, etc, etc,... Entre la flora es fácil encontrar olmedas, alamedas, mansiegas, madreselvas, baladres, tarays, culantrillos de pozo, etc...

Las acequias constituyen también un PATRIMONIO ETNOLÓGICO, que refleja los usos, costumbres y formas de organización de nuestros agricultores, y el saber popular hidrológico de muchas generaciones que fueron capaces de crear estas auténticas obras de ingeniería, que transportaban agua a decenas de kilómetros.

Estos trazados tradicionales colaboran a mantener un PAISAJE AGRARIO DE CALIDAD, sustentan una vegetación de ribera a lo largo del territorio, facilitan el desplazamiento de fauna silvestre y su comunicación.

Las acequias constituyen, finalmente, un importante PATRIMONIO HISTÓRICO. Sin embargo, en la cuenca del Segura, esta red de canales de riego, de origen romano y árabe, ha ido siendo, paulatinamente, sepultada bajo tuberías o canalizaciones de hormigón, destruyendo, de manera irreversible un patrimonio de todos/ as con el impacto negativo al medio natural y agrario que ello ha tenido" Ecologistas en acción

Addesió almanifest per la conservació del Valle del Ricote:
http://www.fundacionvalledericote.org/index.php

Fonts referents als recs de Múrcia:
http://www.valledericote.com
Manual de construcció d'escorrenties:
http://www.angelfire.com/ia2/ingenieriaagricola/canales.htm

LES FONTS DE LA CONCA DE CANALETA

2009-08-06T22:18:00.000-07:00

CONCA DE CANALETA

Centrada per la riera de Canaleta, a l’inici del Terri, el flanqueja (a ponent) el puig de Sant Martirià escalonat per feixes d’olivets i de conreus diversos: vinyes (fins el s. XIX), cereals i hortes (a la part més baixa). A orient, queda flanquejat per la costa que es forma des de Mas Fam (a tramuntana), Mas Usall, Figueroles i Can Puig.

FONT DEL POUET

Es troba al inici de la riera de Canaleta, a la banda de gregal de la conca, entre Mas Fam i Mas Usall, al naixement de la riera de Caneletes (del Terri), prop d’una granja. Encara que es trobi deixada, raja i omple un safareig que, abans, a més de facilitar la bugada i el reg dels horts propers, oferia refrescants i desinhibides cabussades d’estiu a mainada de l’entorn. En gaudien els pagesos que treballaven pels camps de la contrada i hi abeuraven el bestiar. És poc coneguda i mal cuidada. L’esmenten en J. Hostench , en J. M. Mascaró i recentment en J. Pontacq.

Per Martirià Brugada Clotas

Ca la Pilar del Rec

2009-08-06T12:42:00.000-07:00

Abans d'amagar-se per sota de l'Abeurador travessant el carrer de la Canal, l'aigua del Major passava arran de la botiga de la Pilar del Rec. Just a l'altra riba de Ca la Pilar, fent cantonada cap a la plaça dels Estudis, hi havia un rentador magnífic, sempre net, que quedava tres escalons per sota del carrer i tenia un safareig gris fosc que relliscava. De baix estant, es veien els passos de la gent que passava per la vorera. La meva àvia hi feia els enterraments dels ratolins que caçava amb les rateres al celler i al rebost de la rerabotiga que tenia a tocar dels Turers. Ens hi portava a mi i al meu germà. Baixàvem al rentador, desembolicava aquella pobra bèstia amb el coll trencat, la posava al damunt d'un cartró prim i la deixava anar rec avall. El meu germà no recordo que feia. Jo em quedava embabacat mirant el cartró i em fascinava la filera de rentadors, més petits, que s'allargaven arran d'aigua tot al llarg del mur de cases que orientaven el curs de l'aigua. Algun venedor d'electrodomèstics va decidir un dia tapar aquell tram del rec i el safareig del carrer de la Canal va desaparèixer darrera d'una tàpia de rajols infame que, un dia d'aquests, Xisca de Gardi hauria d'enderrocar. Sense rec Ca la Pilar va perdre el cognom de tota la vida i la botiga es va anar esbravant.

Continueu la narració a :
http://vidalconfidencial.blogspot.com/2007/05/ca-la-pilar-del-rec.html

Història dels recs de Banyoles

2009-08-06T12:00:00.000-07:00

Als principis del segle IX es varen establir monjos Benedictins en el que ara es coneix com Banyoles (antigament Baniola o Balneolae paraula llatina que significa lloc on banyar-se amb aigüers somes). Segurament, en aquells moments, era despoblat o bé amb pocs habitats donat els seu caràcter fronterer amb els musulmans.

Una de les prioritats d’aquella vila incipient era dominar les aigües de l’Estany i els seus aiguamolls per utilitzar-los per a l’agricultura i la indústria que poc a poc es va anar desenvolupant.

Així dons, amb un gran esforç físic i d’enginyeria, es va començar a drenar els aiguamolls, construïnt una mota (Eminència de terra artificial ) i uns recs per conduir les aigües.

Van triar els llocs més idonis que suposaven menys treball i major utilitat.

Els primers recs que es van construir van ser els de’n Teixidor i de ca n’Hort. Al segle XI es van fer els recs de la Figuera d’en Xo i Major, per a utilitats industrials; el darrer va ser el rec de Guèmol, destinat a activitats agrícoles, ja que s’utilitzava per al regadiu del pla de Banyoles.

Els recs servien també com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l’Estany, evitant en moltes ocasions el seu desbordament, tot drenant-los de manera natural.

La transèquia. Una caminada popular que ressegueix el camí de la Sèquia amb un caràcter festiu, ecològic, familiar i no competitiu.

2009-08-04T06:36:00.000-07:00

JOVE CAMBRA INTERNACIONAL DE MANRESA va crear l’any 1985 una caminada popular la qual es pot fer a peu, a cavall o amb bicicleta, com a homenatge a les persones que entre 1339 i 1383 van construir la sèquia, que encara avui aporta un gran cabal d’aigua a la ciutat de Manresa.

El terme Transèquia (contracció de la preposició « Trans » i del substantiu « Sèquia », i registrat per JOVE CAMBRA INTERNACIONAL DE MANRESA) indica clarament la finalitat d’aquesta activitat: fer un recorregut a través de la sèquia, des de Balsareny, passant pels termes municipals de Sallent, Santpedor i Sant Fruitós de Bages, fins arribar al Parc de l’Agulla de Manresa. Un canal d’aigua que té molt a veure amb les Festes de la Llum, que es celebren cada any a Manresa el dia 21 de febrer amb motiu de la misteriosa llum, la qual va provocar continuar amb la construcció de la sèquia, amb la conseqüència de la portada de l’aigua desde el riu Llobregat fins a la capital del Bages.

HISTÒRIA

Al segle XIV, el Bages patia una greu sequera la qual va provocar que el Consell de la Ciutat de Manresa decidís la construcció d’un canal d’aigua (sèquia) entre les poblacions de Balsareny i Manresa per portar l’aigua del riu Llobregat a la ciutat.
Els treballs de construcció d’aquesta obra d’enginyeria, la sèquia, es van aturar en diverses ocasions ja que el bisbe de Vic, senyor de les terres del terme de Sallent, va prohibir les obres. Finalment es van renprendre l’any 1345 com a conseqüència d’un suposat miracle. Aquest miracle era la senyal d’una llum esperançadora que va entrar a l’esglèsia del Carme de Manresa, la qual va permetre acabar les obres de la sèquia l’any 1383 i per tant, acabar amb la sequera, fam i pestes de la comarca.

CAMINADA

Recorregut: de Balsareny a Manresa (passant pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa). Distància: 26 k. Modalitats: a peu, a cavall o en bicicleta.

No és de caràcter competitiu sinó més aviat és de caràcter festiu, ecològic i familia. Hi participen més de 6.000 persones.

Organitza: Jove Cambra Internacional de Manresa

Fonts i més informació:

http://www.jcimanresa.org/ca_es/transequia/historiacaract.aspx

FONTS DE BANYOLES QUE CAL RESCATAR DE L'OBLIT

2009-08-03T08:24:00.000-07:00

A LA COSTA DE LIÓ

FONT D’EN TEIXIDOR O DE LES MERCEDES

És al veïnat de Lió, dintre de la finca on hi havia el càmping El Sombrero, sobre mateix de la carretera de Banyoles a Olot, prop de l’encreuament amb la carretera de circumval·lació de l’estany, i a la part de baix del camí de Lió al Mirador. L’havia visitat diverses vegades quan, d’infant, participava al Casal d’Estiu i visitàvem les fonts de l’entorn. Els veïns del c. Sant Antoni hi celebraven un aplec en ocasió de la festa patronal (juny). Inicialment s’esmenta com la “Font d’en Teixidor”, ja que la finca era de Can Brugada Teixidor. Quan la finca fou adquirida per en Josep M. Mascaró, embellí la font i la dedicà a la seva esposa Mercedes (el 1898). Únicament com a “Font d’en Teixidor”, l’esmenta en J. Hostench i, copiant la mateixa llista, al seu lloc, en J. M. Mascaró hi esmenta la de les Mercedes. Mn. Constans en parla per separat, com si fossin dues fonts diferents, però amb les mateixes característiques i situació. En F. Corominas la descriu únicament com a “Font de les Mercedes”. Es pot considerar semipública encara que darrerament ha estat privatitzada del tot. No m’ha estat possible comprovar-ne la situació, si bé un veí em digué que pràcticament està soterrada.

FONT DEL FREIXE

Situada a la part alta de la costa, entre el Mirador de l’estany, la urbanització dels Tres Pins i del Mas Cona, sota la carretera de Banyoles a Figueres, on comença la carretera d’Usall... És pública, encara que gairebé ignorada. L’accessibilitat és pràcticament impossible. L’havia visitat diverses vegades juntament amb el meu pare (a.c.s.) i recordo el paratge com un lloc ombrívol, tranquil i em sembla recordar que hi havia un gran freixe que donava el nom a la font. Únicament l’esmenten en J. Hostench i en J. M. Mascaró.

Per Martirià Brugada Clotas

Les hortes de Can Trabal a l'Hospitalet

2009-08-02T05:47:00.000-07:00

El projecte de Cal Trabal, que preveu convertir la zona agrícola entre Bellvitge i el Llobregat, a l'Hospitalet, en una àrea econòmica amb un gran parc, està a les beceroles però ja ha rebut un advertiment de la Generalitat. El Departament de Medi Ambient i Habitatge alerta que la proposta de l'Ajuntament resulta incompatible amb el manteniment de l'última zona agrícola del municipi. També adverteix que els nous edificis poden ofegar una de les tres masies catalogades, i que no es té en compte l'afectació sobre l'aqüífer, ni el respecte a la zona inundable del riu, ni l'impacte sobre la fauna ni sobre el paisatge.
El consistori vol que l'àrea de 43 hectàrees entre Bellvitge i el Llobregat combini la creació d'un parc empresarial i un hotel amb una zona verda de 20 hectàrees. Al sector es mantindrien les masies de Cal Trabal i Ca l'Esquerrer, a més de la del Masover Nou –al Prat, ja que la zona de la Marina, inclosa en el planejament que es vol modificar, està compartida amb aquest municipi–, així com la deixalleria, el parc de sanejament i l'estació de Fecsa-Endesa. És una proposta que encara no ha adoptat la forma de projecte aprovat però que ja ha suscitat el rebuig.....

MANIFEST DE LA PLATAFORMA PER A LA CONSERVACIÓ DE LA ZONA AGRÍCOLA DE L’HOSPITALET I CONTRA L’ESPECULACIÓ IMMOBILIÀRIA Les entitats i persones a títol individual sotasignats volem expressar mitjançant aquest manifest la necessitat de preservar, conservar i defensar de forma íntegra la zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat; espai singular en l’àmbit del delta del Llobregat i del terme municipal per les seves característiques patrimonials, històriques, ecològiques i naturals. Rebutgem qualsevol actuació sobre aquest territori que no vagi encaminada a preservar de manera íntegra aquest espai. Així doncs, manifestem el nostre rebuig al projecte d’un parc empresarial en aquest indret consistent en una sèrie d’edificacions destinades a oficines, locals comercials, places hoteleres i activitat industrial. No podem permetre perdre ni un sol metre quadrat de zona verda a l’Hospitalet de Llobregat. Defensem que es conservin íntegrament les 43 hectàrees qualificades actualment com a zona verda metropolitana en el Pla General Metropolità de Barcelona, últims vestigis naturals a la part nord del riu Llobregat que ara volen destruir. Entenem que aquest projecte respon exclusivament a interessos especulatius d’alguns dels propietaris actuals de la zona i no pas a l’interès general i col·lectiu que l’indret atresora. L'última zona agrícola de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat no pot quedar hipotecada i sepultada sota més edificis producte de l’avarícia especulativa d’uns quants, en un context global de crisi en què a tots i totes ens costa arribar a final de mes. Defensem aquest espai com a patrimoni col·lectiu per als veïns i veïnes, no només del barri de Bellvitge i de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat, sinó del conjunt de ciutadans i ciutadanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Catalunya. El defensem pel seu valor històric (última zona de l’antiga marina de l’Hospitalet de Llobregat), patrimonial (masies de la zona), ecològic i natural, però també pel gaudi de la ciutadania: per passejar, per gaudir de la natura a l’Hospitalet de Llobregat, per apropar-nos al riu, del qual hem estat tan allunyats durant massa temps, per a l’educació ambiental, perquè els nostres fills puguin saber què és un delta, una carxofa, una masia o una tortuga sense sortir del municipi... I tot arribant en transport públic, a peu o en bicicleta. No volem més blocs, no volem més construccions, no volem més totxos, no volem més especulació a l’Hospitalet de Llobregat, no volem enterrar definitivament l'última zona natural de la ciutat, no volem ser diferents a la resta de municipis dels voltants que han preservat part del seu àmbit natural, no volem perdre zona verda a la ciutat més densa de tota Catalunya, no volem que uns quants s’aprofitin d’un patrimoni que és de tots i totes. Sí volem preservar i conservar de manera íntegra l'última zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, volem apropar-nos al riu i gaudir-ne, volem passejar en un àmbit natural, volem aquesta zona verda per a la ciutat, volem horts urbans i activitats econòmiques de valor afegit del segle XXI, relacionades amb la conservació del patrimoni agrícola, la preservació del medi i la conscienciació i la sensibilització ambiental, volem continuar sentint-nos orgullosos de ser de l’Hospitalet de Llobregat i viure-hi. NO MÉS BLOCS, NO MÉS ESPECULACIÓ. DEFENSEM LA ZONA AGRÍCOLA DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Font: AAVV de Belllvitge (http://avbellvitge.wordpress.com)
Més informació: http://ca.wordpress.com/tag/cal-trabal/

2009-08-01T09:36:00.000-07:00

EL REC MAJOR DE BANYOLES
publicat a la revista Les Garrotxes, núm.1, primavera-estiu de 2008, pp.84-85.

A final del segle IX, en unes terres ermes i plenes d'aiguamolls, Bonitus funda a Banyoles el que seria el primer monestir benedictí de les comarques gironines. Un cop instal·lats benedictins i habitants, i per tal de convertir aquestes terres en fèrtils camps de conreus, varen dur a terme una gran obra d'enginyeria pel control de les aigües procedents de l'Estany. En primer lloc, i aprofitant la tendència que tenien les aigües a inundar les zones de llevant, van construir una mota, que va aixecar les aigües de l'Estany gairebé un metre. Aprofitant l'augment de nivell, i a manera de sobreeixidor, van començar a construir una sèrie de canals o recs, que aprofitaven aquest desnivell per distribuir les aigües com a element de regadiu, per les feines agrícoles, i per a la generació d'energia, per moure els diferents molins industrials.

Aquesta activitat, que comportarà el creixement d'una vila al voltant del monestir, que s'enriquirà amb la indústria moguda per la força motriu de les aigües de l'Estany, serà l'inici del poder del monestir. Un poder que l'anirà enriquint, com a propietari únic d'aquestes aigües, fins arribar al seu punt àlgid al segle XIII. A partir d'aquí, però, començarà a aparèixer una autonomia municipal que poc a poc farà que la vila es vagi desvinculant del poder feudal.

Amb el creixement de la Vila, sobre tot de la nomenada Vila Nova, entre els segles XI i XIII es va dur a terme la construcció del tercer rec banyolí: el Rec Major (que en aquella època s'anomenava de Guèmol, doncs servia de línea divisòria entre la parròquia de Banyoles i la de Sant Pere de Guèmol) amb la idea de dotar, amb la força de les seves aigües, el molins de les diferents indústries de la zona de la Plaça Major i raval de Sant Pere principalment. Per donar-nos una idea de la importància motriu d'aquest rec, en una estadística de primers de segle XX s'esmenta que dels 547 litres d'aigua per segon que en temps normal surten de l'Estany, 198 corresponen al Rec Major, el que representa un 36 per cent del total dels cinc recs.

A tocar de les aigües del rec naixeran una gran diversitat d'indústries que aprofitaran la força motriu de les aigües per moure els seus molins: drapers, fariners, paperers, bataners, trituradors o de pólvora, d'escorça ... De l'entrada en funcionament d'aquest rec i, del creixement sofert per la indústria banyolina, en donen fe antics documents que parlen de "molins blanchers" i de la indústria de "draps" banyolins.

En un dibuix dels recs i molins de l'any 1779, trobem que el Rec Major passa pels molins fariners d'en Ramis, d'en Busquets, d'en Gustar i d'en Campolier; per una fàbrica de "retorcir llanes"; per la fabrica "d'afarinar cànem i batan" d'en Masmitjà i Serratosa; per la fàbrica de "retorcir fil" de Bartra i Honorat; pel molí bataner de Josep Cordomí, i especifica que abans era de pólvora; i per últim per la farga d'aram d'en Bernich.

Però a banda dels diferents tipus d'indústria que es poden nodrir de les força motriu de les aigües, el que també és curiós de ressaltar és la adaptabilitat d'una mateixa fàbrica als diferents tipus d'indústria que van anar sorgint amb el pas dels anys. Un clar exemple el podem trobar al desaparegut mas de Can Nocaire �antigament Mas Prat, i que deu el seu nom al "noc", que eren les maces que batien "els draps"- on ja hi havia un molí documentat el 1263; després hi consta un molí de pólvora; l'any 1779 un molí bataner (per batre les pells) i a finals des segle XIX funcionava un trull.

Per fer-nos una idea del recorregut d'aquest rec i del profit que se'n treia, ho farem de la mà d'en Ramon Gussinyer - que a començaments del segle XX en va fer un plànol i una memòria magnífica� i d'Antoni Maria Rigau, que va completar-ho en un detallat article publicat l'any 1984. En el seu recorregut en direcció a la ciutat passa per darrere de les cases de carrer Colom, i travessant la carretera, mou el trull d'en Gaspar Colomer; pel passatge que avui en dia porta el nom d'aquest rec, baixa pel carrer de l'Abeurador i entra a la Plaça Major, on fa moure el Molí de la Plaça (l'actual Oficina de Turisme). Segueix per l'interior de les cases, arriba al carrer Mercadal i d'aquest cap el carrer Major, on mou una farinera, el Molí de la Victòria. Arribats a la Placeta de Sant Pere, on aquest rec pren el nom de Rec del Tint, acciona el molí paperer d'en Joan Oriol; i seguint el seu camí en direcció al Riu Terri, i després de regar amb les seves aigües les tines del Tint, travessa el carrer de la Muralla i acciona la indústria d'en Joan Poch; el trull d'oli d'en Miquel Cordomí; la fàbrica de paper de Salvador Masgrau; el Molí d'en Baqué, la indústria de curtits de Francesc Campolier; la fàbrica de farines de Manuel Coromina; les de paper de la vídua Escatllar i la del seu fill Joaquim; i per últim amb les darreres forces que li queden, ajuda a batre el coure de la Farga.

A banda de la vessant industrial, el rec era un espai social, era el lloc on la mainada anava a jugar i on aprenia a nedar; on les dones hi rentaven la roba,... i d'altres coses, com les tripes del porc quan era l'època de la matança .... i fins i tot s'hi podien pescar gardins i carpes .... costum que avui en dia s'ha tornat a recuperar amb l'invasió dels anomenats crancs americans, amb la qual cosa no és gens estrany tornar a veure mainada resseguint els recs a la cerca de la seva presa.

No voldria acabar aquesta breu descripció d'aquest rec sense fer esment al seu pas pels voltants de la placeta de Sant Pere en allò que l'Antoni Rigau descriu com les flaires del Tint: " ... ruscla, pells i alum deixats en maceració, a les tines obertes, produeixen una fetor sui generis que no es pot confondre amb cap perfum francès ... " i si a més li afegim les olors de les rentadores - amb la humitat pròpia del rec i la fortor àcida del sabó i el lleixiu casolans-, les de les fabriques de xocolata, les farineres i les herbes aromàtiques de l'aiguanaf de can Fina -farmàcia Alsius- ens donarà un aiguabarreig d'olors, que tot i que avui en dia ja han desaparegut, serien molt semblants als que encara podem trobar passejant per les medines de Fes o Marràqueix.

Per últim esmentar que avui en dia i després d'haver caigut en l'oblit, els recs i les seves aigües tornen a sortir a la llum, en diferents punts de la ciutat, com a merescut tribut al que van representar en el creixement de la ciutat.

PERILL AL REC DE SANT MIQUEL

2009-07-31T07:56:00.000-07:00

Les obres d'enderroc de quatre habitatges que s'estan portant a terme just al darrere de la capçalera de l'església del monestir de Sant Esteve de Banyoles estan posat al descobert el rec anomenat de Sant Miquel.

Això seria una bona notícia sinó fós que la intervenció s'esta fent a cop d'excavadora, carregant les restes a paletades sobre un camió de runa i sense cap mena de supervisió arqueològica.

Cal tenir present que no hi ha més de 10 metres de distància desde la zona d'aquesta intervenció fins al sector de l'església del Monestir, on han aparegut vestigis del primitiu temple d'època carolingia.

Seria molt probable trobar entre la runa peces importants del nostre passat, pedò no s'està tenint cap cura, tal i com es pot veure en les fotografíes.

D'altra banda, ens preocupa la dignificació del pròpi rec de Sant Miquel, un cop acabada la intervenció Municipal.

INFORMACIÓ SOBRE EL REC

El rec de Sant Miquel, també anomenat riera de Sant Miquel, correspon al tram que va de ca N’Hort al Molí Nou (farinera de can Betlem)

Les cases enderrocades que l'han deixat al descobert eren els quatre habitatges del carrer Orient, entre les que hi havia Can Sobet, propietat de l'ajuntament i okupat per un grup de joves des del 2007, a més d'un habitatge particular. Ara l'espai serà convertit en una zona verda.

El consistori banyolí ha tirat a terra els habitatges del carrer Orient, darrera el Monestir de Sant Esteve. La zona està qualificada com a sòl urbà i el Pla General preveu fer-hi una zona verda. La finca constava de quatre habitatges. Tres d'aquests, propietat de l'Ajuntament, estaven okupats des del 2007 per un grup de joves. L'altre era de propietat privada. El consistori va iniciar fa temps un expedient per desallotjar els okupes, però ha estat un procés lent. Paral·lelament es va aprovar el projecte d'enderroc per tal de poder executar-lo el més aviat possible. El procés s'ha dilatat més de dos anys, però des de dimecres de la setmana passada els habitatges ja són a terra.

Per tal de poder enderrocar les cases també s'ha hagut d'adquirir el quart habitatge de la finca, de propietat privada. Ajuntament i propietaris no es van posar d'acord en les negociacions i finalment s'ha procedit a l'expropiació forçosa.

L'emplaçament serà convertit ara en una zona verda, on la Comissió de Patrimoni de la Generalitat ha requerit que quedi a la vista el rec que hi passa. Es tracta del rec de Sant Miquel, nascut de la confluència dels recs de Ca n'Hort i Teixidor.

Més informació:

http://www.radiobanyoles.cat/noticia.php?id=5111

Rentant roba als rentadors

2009-07-30T07:53:00.000-07:00

El cistell de vimet per transportar la roba.
La pastilla de sabó de producció casolana.
La monyeca que era una bosseta de tela amb una pastilla a dintre i servia com a blanquejador.
La galleda de zinc, per remullar la roba.
El porronet de llexiu.
El picador per estobar la roba.
Safareig Públic La Portalera
Caldes de Montbui (Barcelona)
Foto de Montserrat Subirats.

Guia per a la integració paisatgística dels horts urbans

2009-07-29T09:05:00.000-07:00

(Hortes de Santa Eugènia)

30/01/2009 DPTOPEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha publicat una guia per a orientar a les administracions locals en la millora paisatgística dels horts situats a les perifèries urbanes.

La finalitat de la guia és millorar la qualitat paisatgística i d’implantació dels horts existents i fomentar la creació d’espais socials per a la gent gran i els escolars.

Amb aquest objectiu es donen orientacions per a ordenar els usos permesos, definir els materials constructius idonis, garantir l’accessibilitat, fomentar la gestió comunitària dels horts, així com l’agricultura ecològica i, en general, les bones pràctiques agrícoles. La guia presta una atenció especial als criteris per a la ubicació dels horts, els sistemes de reg, la xarxa de camins, els models de tanques i les petites construccions.

Aquestes orientacions són aplicables tant als horts existents que es vulguin millorar com a projectes de creació de nous espais.

La guia inclou 20 exemples de bones pràctiques: es poden trobar els 12 horts urbans promoguts per l’Ajuntament de Barcelona juntament amb els més habituals situats a les perifèries. D’aquesta manera, s’inclou la descripció detallada de les Hortes de Santa Eugènia (Girona), dels Horts de Gallecs (Mollet del Vallès) o dels horts lúdics del polígon les Salines, a Sant Boi de Llobregat, entre d’altres.

font:
http://www.ruralcat.net/ruralcatApp/gecNews.Module.ruralcat?sectorid=5&contentId=687619

Trobar la guia a:
http://www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/arees/territori/paisatge/publicacions/horts_urbans.jsp

LES NOSTRES HORTES I LA HISTÒRIA

2009-07-29T05:48:00.000-07:00

per Carles Feo

Banyoles, històricament, ha estat una ciutat on s’ha treballat el camp i on s’ha utilitzat els terrenys fèrtils de l’entorn de l’Estany regats amb l’aigua dels recs. Des de sempre s’ha disposat d’una gran extensió d’horts de gran qualitat a l’entorn i dins mateix de la ciutat. Els productes frescos dels horts han estat sempre a l’abast de tothom a través dels mercats i, fins i tot, es van arribar a crear productes reconeguts com ara els alls de Banyoles.
Actualment els horts han perdut el seu pes específic dins la nostra societat, però es presenten com una alternativa molt interessant de cara als nous reptes econòmics i socials del propers temps.

Els horts han esdevingut una eina de revalorització social per col·lectius sovint poc atesos com els jubilats, discapacitats, immigrants o joves. En uns temps on s’estan perdent moltes ocupacions i valors, la possibilitat de disposar d’un banc d’horts pot afavorir a la millora de la qualitat de vida de moltes persones i col·lectius.

També pel que fa al model econòmic, el manteniment dels horts pot ser una font de riquesa en casos de crisis. Cal apostar per noves alternatives de mercat amb la creació de productes més propers i augmentar l’autosuficiència, evitant els costos econòmics i ecològics del transport de productes a llargues distàncies.

Per altra banda el manteniment d’horts enmig de sòl construït, permet disposar de zones verdes, evitant un urbanisme massa compacte i fent més agradable l’entorn urbà. Aquesta situació a Banyoles pren especial consideració, doncs molts d’aquests horts estan regats amb aigua dels recs que provenen de l’estany esdevenint espais verds que afavoreixen la conservació de la biodiversitat i la millora de la connectivitat ecològica.

Les experiències amb horts s’han estès de forma exponencial als últim anys esdevenint actuacions prioritàries en moltes ciutats i pobles. Sovint en aquestes grans ciutats, els espais a recuperar són de baixa qualitat, i manquen terrenys que es puguin adequar com a horts. En aquest punt el potencial de la ciutat de Banyoles per a la conservació dels horts és encara molt gran. Zones com la de sota Monestir, els horts de darrera Can Castanyer, els que hi ha a l’entorn de la riera Canaleta, els horts de Guèmol, i els de Mas Riera a tocar del Terri són mostres extenses que malgrat estar moltes d’elles declarades urbanitzables, podrien convertir-se en horts urbans.

Cal aprendre de les experiències diverses com les dels 90 horts de lloguer a Santa Eugènia a Girona, els 9 horts amb 200 parcel·les de Barcelona ciutat, els casos de Granollers, Terrassa, Arenys de Mar, Sant Quirze del Vallès, els 70 horts a Lloret de Mar coordinats pels Serveis Socials que els distribueixen a la gent més necessitada, etc. A cada lloc l’experiència és diferent, els terrenys poden ser municipals o cedits per particulars, es poden destinar a lloguer, cessió amb condicions, els poden treballar gent necessitada, jubilats, entitats. Cada vegada més, entitats de veïns, organitzacions socials i ajuntaments reserven i recuperen espais per convertir-los en horts urbans. L'objectiu? Comptar amb un espai verd al mateix temps que es promouen valors de solidaritat, cooperativisme i respecte al medi. Així, mateix, molts d’aquests horts recuperats són ecològics i permeten fer també un banc de llavors d’origen local.

Per tot això, a Banyoles caldria iniciar experiències d’horts urbans dins la ciutat, sigui per conservar-los, sigui per donar utilitat a molts terrenys erms que comprats per immobiliàries o amb finalitat especuladora (perdó, volia dir que són per invertir diners) actualment resten abandonats en espera de ser urbanitzats. Podem actuar recuperant horts, encara que sigui urbanitzables, però també podem treballar per fer una proposta per conservar aquells horts millors de Banyoles, aquells que encara mantenen l'essència de la Banyoles primigènia, i atrevir-nos a requalificar els terrenys com a no urbanitzables, o com a mal menor declarar-los zones verdes o equipaments. Malgrat tot, la gran quantitat d’horts declarats urbanitzables, i la crisi actual immobiliària fan d’aquesta mena de propostes alternatives socialment riques i personalment gratificants, llàstima que això a la majoria de gent no són valors prioritaris i menys per aquells que estan a l’ajuntament per defensar un model de societat amb uns valors arcaics i que tard o d’hora ens haurem de plantejar de superar si volem evolucionar com a espècie animal per convertir-nos en persones humanes.

UN MON DE TERRA ALIMENTADORA, SOLIDARIA I SENSE MURS

2009-07-29T05:14:00.000-07:00

Fonts de la costa de Lió. FONT D'EN PETITES. Per Martirià Brugada Clotas

2009-07-28T14:19:00.000-07:00

Des d’Usall fins al puig de Sant Martirià es forma una costa que baixa gairebé de sobte fins l’estany, deixant espai per els veïnats de Can ,Lió i el Mas Arabeig.

La trobem al sector nord-occidental de l’estany, a la zona dels Amarradors, sota mateix de Lió i de la cruïlla de la carretera de Banyoles a Olot, la que voreja l’estany i la que puja a Can Ordis, prop del rec de les Guixeres i del rec de la Mina de les Roques. Era la deu originaria del servei d’aigües que es servia en algunes cases de Banyoles, gestionada per l’Oliveras (en Petites) . És pública. Seria la que en J. M. Mascaró anomena “Manantial d’en Morgat”. Té un bon raig, però no està massa ben cuidada.

RECUPEREM LES NOSTRES FONTS! LES FONTS DEL TERME I DE BANYOLES. Per Martirià Brugada Clotas

2009-07-28T13:59:00.000-07:00

En algun programa d’altres anys s’ha parlat de la tomba que havia hostatjat les relíquies dels sants Abdó i Senén a Santa Maria d’Arles (Vallespir) i que contínuament s’omple meravellosament d’aigua. També, s’ha parlat del primer sarcòfag que hostatjà les sagrades restes dels nostres patrons, a la catacumba de Poncià (Roma) i que es troba envoltada d’aigua cristal·lina i subterrània. A més, els dos màrtirs han estat invocats per demanar la pluja adequada pels conreus. Per aquestes raons i per la voluntat d’ajudar a preservar el patrimoni del Terme, m’ha semblat adequat parlar enguany de les fonts.

A l’entorn de Banyoles tenim bones mostres d’un creixent procés de degradació i destrucció del patrimoni natural i històric. Seria ben interessant iniciar un moviment de repulsa i sobretot de redescoberta, neteja i recuperació, dignificació i salvaguarda de diversos indrets d’interès i, en particular, de les fonts.

De moment, tenim estudis, amb bones referències, dedicats a les fonts de Banyoles. En cito els autors més significatius: Joaquim Hostench (el 1891), Josep M. Mascaró (el 1914), Joan Vidal (1925), Lluís G. Constans (1951), EL BAGANT (1982), Antoni M. Rigau (2001), Joan Pontacq (amb un extens inventari de fitxes), Guerau Palmada (2006)...

Aquest és únicament un petit avanç d’un estudi que cal dedicar a les fonts de Banyoles i als seus paratges que puc testimoniar que es tenen absolutament descuidats, abandonats i deplorables, fora d’alguna excepció. Recordem que, a més de l’estany, a Banyoles també hi ha fonts que cal conèixer, cuidar, gaudir, estimar... i que havien estat molt estimats pels nostres avantpassats.

Quan sembla que es vol potenciar el turisme esportiu, seria bo la creació d’ itineraris que facilitin el trekking i el trek bikes , i on les fonts i els seus paratges, degudament indicats, esdevinguin els punts neuràlgics d’un ric recorregut que oferiria una circumval·lació gairebé idíl·lica al cor del Pla de l’Estany, fa.

MANIFEST EN DEFENSA DELS HORTS I ELS RECS DE BANYOLES

2009-07-28T02:40:00.000-07:00

(Estat en que ha quedat el rec de ca n'Hort després de la intervenció de l'actual Ajuntament.)

http://www.limnos.org/index.php?option=content&task=view&id=286&Itemid=

Els horts de Banyoles han estat al llarg de molts segles un espai vital pel desenvolupament de la ciudad. El seu origen se situa al segle IX i es deu a la creació, per part d’una comunitat de monjos benedictins, d’una xarxa de recs de desguàs de l’Estany, construïda amb travertí, que va permetre dessecar els aiguamolls i aprofitar l’aigua per a usos agrícoles i industrials. La singularitat principal dels horts de Banyoles és la xarxa de regadiu, la simplicitat i eficàcia del qual ha fet que hagi perdurat més de mil anys sense sofrir canvis importants.

Aquesta es basa en l’existència de nombrosos ramals secundaris dels recs principals, que possibiliten l’accés de l’aigua a pràcticament qualsevol indret, i tan sols la posició de les cadiretes o bagants, que poden barrar el pas de l’aigua o deixar-li via lliure, indica el camí que ha de seguir.

El creixement urbanístic de Banyoles al llarg del segle XX ha comportat, però, la regressió de l’espai agrícola i avui el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM) qualifica com a urbanitzables la pràctica totalitat dels horts que es mantenen.

Considerem que els horts de Banyoles generen múltiples valors que cal preservar i potenciar:

-Valors històrics i culturals: constitueixen un patrimoni etnològic de primer ordre format pels horts –que representen una gran acumulació de cultura tradicional i popular transmesa de generació en generació- i per diversos elements vinculats al sistema de regadiu i a la xarxa de recs com les parets de travertí, els bagants, les cadiretes, els rentadors o els ponts.

-Valors mediambientals i paisatgístics: la combinació d’horts, arbres fruiters i l’aigua dels recs fa que esdevingui un espai amb una singular diversitat natural i genera un paisatge urbà més divers i de més qualitat. És també un gran reservori de biodiversitat ja que s’hi conreen moltíssimes espècies, algunes d’elles varietats locals amb un interès genètic molt important.

-Valors socials i productius: és un lloc d’ocupació i de lleure de moltes persones, especialment gent gran, i produeix aliments sans i de qualitat per l’autoconsum o pels mercats propers. A més els horts tenen una forta potencialitat educativa, pedagògica i, fins i tot, lúdica.

Per tot això demanem a l’Ajuntament de Banyoles que emprengui les actuacions necessàries per preservar els horts vinculats a la xarxa de recs, que estan amenaçats pel fort creixement urbanístic que viu actualment la ciutat. En concret aquesta mesura hauria d’afectar els horts de Can Castañer, Sota Monestir, Can Boada, Guèmol i Mas Riera. Un cop protegits proposem la realització d’un Pla Especial dels Horts de Banyoles que fixi mesures per millorar aquests espais (neteja de marges i recs, preservació del patrimoni,

regulació de barraques i tanques...) i per promocionar el seu ús (horts escolars, horts ecològics, tallers, marca de qualitat, ajudes als usuaris...).

Considerem que la preservació, promoció i divulgació dels horts i dels recs permetrà integrar dins la ciutat l’enorme patrimoni que deriva de l’aprofitament secular de l’Estany i reforçar la identitat territorial de Banyoles.

Plataforma en Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles. 18 de desembre de 2006

Història recent de les hortes de Banyoles:

2009-07-27T01:42:00.000-07:00

1984: El Pla General de Banyoles contempla la urbanització dels horts de Sota Monestir (NP4, UP8 i Sector Ronda Monestir, 20 hectàrees) i els horts de Guèmol (NP2, 7 hectàrees). El PSUC és l'únic grup municipal que s'oposa a urbanitzar Sota Monestir.
1998: L’Ajuntament de Banyoles aprova el Pla parcial del sector NP4 malgrat les al·legacions en contra de Limnos. La Comissió d’Urbanisme atura el Pla parcial perquè “no compatibilitza el desenvolupament urbanístic amb la protecció de l’entorn” .
2003: Limnos proposa desclassificar els sectors NP4, UP8 i NP2 per tal que esdevinguin sòl no urbanitzable.
2004: L’Ajuntament de Banyoles aprova el Pla Parcial del sector UP8 malgrat les al·legacions en contra de Limnos.
2004: L'Agenda 21 de Banyoles inclou la necessitat de protegir una part dels horts de Sota Monestir i Guèmol però rebutja la desclassificació de l'espai.
2005: Limnos proposa la declaració dels recs de Banyoles, el patrimoni industrial i les hortes com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La iniciativa no prospera.
2006: L'Ajuntament inicia els tràmits del Pla de millora urbanística de la zona nord de la ronda Monestir (RM). Els veïns s'hi oposen i no prospera.
2006: La Comissió d'Urbanisme denega l'aprovació definitiva de l'UP8.
2006: Es crea la Plataforma en Defensa dels Horts i els Recs de Banyoles que recull l'adhesió de 700 persones i una vintena d'entitats de la comarca.
2008: La Generalitat proposa una àrea residencial estratègica en els terrenys de l'UP8. L'Ajuntament de Banyoles ho descarta.
2008: El Pla director urbanístic del Pla de l'Estany continua considerant les hortes de Sota Monestir i Guèmol com a sòl urbanitzable. 2009: 21 entitats cíviques i ambientals del Pla de l'Estany presenten al·legacions al Pla director en les que, entre molts altres punts, reclamen la protecció dels horts de Sota Monestir i Guèmol.
2009: Les al·legacions de l'Ajuntament de Banyoles reclamen que el document assenyali “el compromís que el planejament general haurà de tenir en compte la protecció del sistema de recs i les hortes”.

Font i més informació: http://www.limnos.org/
http://www.ecologistes.net/index.php?option=com_content&task=view&id=1007

La Font Pudosa

2009-07-26T12:21:00.000-07:00

Des del s. XV es coneixia la Font Pudosa, i d'abans del s. XVI existia un Rec de la Font Pudosa, però no fou fins el s. XVIII quan es reconegué el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües. Des de llavors hi assistiren regularment malalts en busca d'una curació.

Al s. XIX la vila dedicà els seus esforços a potenciar la Font Pudosa. L'any 1829 l'Ajuntament construí una font artificial i una placeta pública. De l'any 1847 data la contrucció d'una barraca amb dues banyeres, i del 1848 un projecte de carretera fins a la font, amb seients de tant en tant perquè la gent que hi anés passejant pogués reposar. L'any 1850 es construí una nova plaça amb una font piramidal al centre. També s'amplià l'edifici de can Fontpudosa (a l'altra costat de la carretera) amb deu banys i una canonada per poder portar l'aigua al recinte, ja que abans es feia a galletades. S'edificà el balneari l'any 1862.

http://www.banyolescultura.net/pudacat.htm

http://www.detallsphotos.cat/reportatges/2-font-pudosa

la farga

2009-07-26T03:02:00.000-07:00

Banyoles tenia molts salts d'aigua que s'aprofitaven per produïr energia i aquesta s'utilitzava en diversos tipus de molins: de farina, de paper, de pólvora, de metalls....

2009-07-25T05:10:00.000-07:00

Les aigües de l'Estany provenen de l'Alta Garrotxa (des de Sadernes a Oix) on es filtren i corren a través d'una suposada xarxa subterrània de canals, coneguda com aqüífer confinat

La sortida de l'aigua de l'Estany s'efectua, principalment, a través dels seus recs de sortida, els quals aboquen al riu Terri. D'altra banda, per facilitar la sortida d'aigua en moments de molta pluja, l'Ajuntament va construir, a principis dels '90, dos col·lectors que permeten controlar millor el nivell de les aigües.

Vista del Rec de ca n'Hort

Amb la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles, l'any 812, una de les primeres actuacions de l'ordre benedictina va ser la construcció dels recs de sortida de l'Estany. Aquests recs són canals que creuen tota la ciutat des de l'Estany, multiplicant-se en nombrosos ramals, fins a desembocar al riu Terri, a la sortida del municipi. Els recs actuals son:

- Rec d'en Teixidor

- Rec de Ca n'Hort

- Rec de la Figuera d'en Xo

- Rec Major

- Rec de Guemol

La construcció d'aquests recs va fer possible convertir Banyoles en un terreny habitable, de manera que entre el Monestir i l'Estany va anar creixen la ciutat. Els recs servien com a sobreeixidors naturals dels aiguamolls de l'Estany, evitant en moltes ocasions el seu desbordament, tot drenant-los de manera natural. Amb els anys, els recs foren usats pels habitants de diferents formes: com a rentadors, per regar els camps i els horts i per a fer funcionar les pròsperes indústries (basades en els teixits, el paper, la farga, la farina, el cànem i l'adob de pells), de les quals en resten exemples com la Llotja del Tint o la Farga d'Aram.