Històries de les hortes de Santa Eugènia

Un mussol color de cendra
	Les hortes de Santa Eugènia s’estenien darrera de la sèquia com un món a part, com un univers en miniatura FOTO: QUIM CURBET vegades penso que els anys passen com un batec d’ales, que s’esvaeixen en l’aire com l’alè glaçat dels dies d’hivern. Sembla que fos ahir el dia en què el pare de la Mariona es presentà a casa seva amb un mussol. Era un mussol petit, capgros i de color gris com la cendra dels tions que cremaven a la llar de l’estança, que servia com a menjador, cuina i sala d’estar. La Mariona era una nena de llargues trenes i ulls grossos, que et miraven inquiets i encuriosits. Vivia en una de les cases mitgeres entre el carrer Baix i la sèquia Monar. Les hortes de Santa Eugènia de Ter s’estenien darrere de la sèquia com un món a part, com un univers en miniatura..............(continuació)