En algun programa d’altres anys s’ha parlat de la tomba que havia hostatjat les relíquies dels sants Abdó i Senén a Santa Maria d’Arles (Vallespir) i que contínuament s’omple meravellosament d’aigua. També, s’ha parlat del primer sarcòfag que hostatjà les sagrades restes dels nostres patrons, a la catacumba de Poncià (Roma) i que es troba envoltada d’aigua cristal·lina i subterrània. A més, els dos màrtirs han estat invocats per demanar la pluja adequada pels conreus. Per aquestes raons i per la voluntat d’ajudar a preservar el patrimoni del Terme, m’ha semblat adequat parlar enguany de les fonts.
A l’entorn de Banyoles tenim bones mostres d’un creixent procés de degradació i destrucció del patrimoni natural i històric. Seria ben interessant iniciar un moviment de repulsa i sobretot de redescoberta, neteja i recuperació, dignificació i salvaguarda de diversos indrets d’interès i, en particular, de les fonts.
De moment, tenim estudis, amb bones referències, dedicats a les fonts de Banyoles. En cito els autors més significatius: Joaquim Hostench (el 1891), Josep M. Mascaró (el 1914), Joan Vidal (1925), Lluís G. Constans (1951), EL BAGANT (1982), Antoni M. Rigau (2001), Joan Pontacq (amb un extens inventari de fitxes), Guerau Palmada (2006)...
Aquest és únicament un petit avanç d’un estudi que cal dedicar a les fonts de Banyoles i als seus paratges que puc testimoniar que es tenen absolutament descuidats, abandonats i deplorables, fora d’alguna excepció. Recordem que, a més de l’estany, a Banyoles també hi ha fonts que cal conèixer, cuidar, gaudir, estimar... i que havien estat molt estimats pels nostres avantpassats.
Quan sembla que es vol potenciar el turisme esportiu, seria bo la creació d’ itineraris que facilitin el trekking i el trek bikes , i on les fonts i els seus paratges, degudament indicats, esdevinguin els punts neuràlgics d’un ric recorregut que oferiria una circumval·lació gairebé idíl·lica al cor del Pla de l’Estany, fa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada